La mallorquina Aina Calvo (Palma, 1969) ha substituït a la famosa Ángela Rodríguez Pam al front de la Secretaria d’Estat d’Igualtat. Calvo pareixia, ara fa vuit anys, destinada a deixar la política de primera línia, després d’haver estat batllessa de Palma (2207-2011), cap de l’oposició municipal (2011-2015) i perdedora davant de Francina Armengol en les primàries del PSOE per ser candidata a presidenta del Govern a les eleccions al Parlament de 2015. Tanmateix va renàixer i ara serà la número dos del Ministeri d’Igualtat, rere d’Ana Redondo, la ministra.
El currículum de Calvo s’ha publicat abastament aquests dies i no cal repetir-ho al detall. Basta recordar que a banda de les ocupacions polítiques abans descrites també fou diputada del Parlament balear pel PSOE entre 2003 i 2004, i que entre 2004 i 2006 ocupà el càrrec de sotsdirectora general de Cooperació i Promoció Cultural Exterior de la Direcció General de Relacions Culturals i Científiques del Ministeri d’Afers Exteriors espanyol.
El 2015 abandonà la primera línia política i tornà a donar classes -després de superar un càncer- a la Universitat de les Illes Balears, de la qual és professora titular de Pedagogia. Pareixia que l’enfrontament amb Armengol -amb la qual mantenia discrepàncies polítiques i ideològiques- havia acabat amb la seva carrera de càrrecs públics. Tanmateix, el seu anterior pas per Madrid li havia conreat un excel.lent prestigi polític entre importants estrelles de l’univers socialista d’aleshores. Cosa que va permetre que quan Pedro Sánchez va ser investit president del Govern el 2019, després de les eleccions de novembre d’aquell any, fos recomanada per ser designada com a nova Delegada del Govern a Palma, càrrec que ocupà a partir del febrer de 2020.
A pesar de les fortes discrepàncies que havia tengut amb Armengol, l’aleshores presidenta del Govern balear no va parèixer que s’oposés al seu nomenament.
Quan el 2017 es varen celebrar les primàries del PSOE federal, Calvo s’arrenglerà amb l’andalusa Susana Díaz. El mes d’abril d’aquell any, l’expresident del Govern espanyol i anticsecretari general socialista, José Luis Rodríguez Zapatero, que aleshores donava suport a Díaz contra Sánchez, va fer un acte de propaganda electoral interna a Palma, amb Calvo al seu costat. Això dóna una possible idea de quina és la connexió actual de la mallorquina davant la cúpula federal.
Val a dir que tampoc Armengol donava suport inicialment a Sánchez, sinó que optava per Patxi López, però que en comprovar que el basc no tenia cap possibilitat de guanyar, acabà per inclinar-se pel madrileny.
És rellevant que Calvo va comptar amb el reconeixement polític i fins i tot -es podria dir- certa amistat personal amb la vicepresidenta del Govern de Rodríguez Zapatero, María Teresa Fernández de la Vega.
Es pot dir, a la vista dels noms citats, que la mallorquina ha mantengut importants vies de connexió amb la cúpula del socialisme espanyol des de fa prous anys, al marge d'Armengol. Cosa que, per suposat, no significa que hagi estat nomenada ara en contra de l'opinió de la presidenta del Congrés, cosa que no pareix possible, sinó que si va renàixer políticament el 2020 i ara ha arribat a ser la número 2 del Ministeri d'Igualtat és, a ben segur, per mèrits propis i no per ser una mena de delegada a Madrid de l'oficilitat del PSIB-PSOE, tal i com erròniament alguns han interpretat.
L'interès de Calvo pel compromís públic li ve de jove, quan va ser presidenta (1990-1992) del Consell de la Joventut de les Balears. Després se centrà en la seva carrera professional universitària. A finals de la dècada de 1990 la seva amiga Cristina Rosa, periodista i crítica d'art, la va començar a convidar a participar en la tertúlia d'actualitat que en aquell moment presentava a una televisió local de Mallorca, titulat "Amics i coneguts". Tot i que el programa no comptava amb una gran audiència sí que era prou seguit per personatges influents, en uns moments en que no existia IB3 ni d'altres cadenes locals que oferissin tertúlies per l'estil.
La seva capacitat de comunicar no va passar desapercebuda per alguns socialistes que la posteriorment li oferiren -com feren amb d'altra gent, com periodistes, professionals diversos, docents...- a participar en actes organitzats pel Partit Socialista. Aleshores el PSOE s'estava renovant i cercava nous valors per al futur. Aquella jove que tan bé parlava i comunicava els va interessar i la convidaren a parlar al Congrés del PSOE de 20002, en el qual es va elegir a Francesc Antich com a secretari general i a Damià Cànoves de secretari d'Organització.
Cànoves fou el seu impulsor polític. La convencé de passar a ocupar-se de la gestió i de la direcció executiva de la Fundació Gabriel Alomar -del PSOE balear-, cosa que la va catapultar a les llistes electorals de 2003 al Parlament, com ja s'ha referit abans.
Així va començar la seva carrera política que tingué un moment crític -i poc o gens conegut- el 2007. Era la candidat a batllessa de Palma i els resultats electorals permeteren un acord entre PSOE, la resta d el'esquerra i Unió Mallorquina. Però vet aquí que el candidat d'aquest últim partit, Miquel Nadal, imposà que volia dos anys la batllia o no votaria Calvo. Ella, impertèrrita, aguantà les pressions d'Antich, de tots els altres dirigents del PSIB i fins i tot de la central de Madrid, incloses les que via telefònica li va fer la seva amiga i mentora política a la capital espanyola, Fernández de la Vega, i digué una vegada i una altra que abans de cedir dos anys la batllia se n'aniria a ca seva, perquè per a ella era una qüestió de dignitat i de responsabilitat davant dels votants del PSOE. La seva postura va impressionar la líder d'Unió Mallorquina, Maria Antònia Munar, que li telefonà per interessar-se per com podien arribar a un acord. En aquella conversa Munar va entender que Calvo no acceptaria res que no fos ser la batllessa els quatre anys i obligà Nadal a acceptar-ho.
Aquell episodi li va valer adquirir -justa- fama de ser una dona de conviccions de ferro. Aquesta forma de ser li va permetre posteriorment deixar la política el 2015, retornar-hi el 2020 i l'ha portada ara al número 2 del Ministeri d'Igualtat.