I els Jordis fan 11 mesos empresonats

Disputa i resistència als carrers de Barcelona

L’independentisme ha reaccionat a una manifestació contra la immersió lingüística que tenia previst concloure a la plaça Sant Jaume. En la nit de dissabte, però, diverses persones hi van acampar i van fer una crida per ocupar aquest espai i convertir-lo, de manera improvisada, en un símbol de resistència. L’unionisme s’ha hagut de conformar a quedar-se a la plaça Ramon Berenguer el Gran, no sense enfrontar-se agitadament als Mossos d’Esquadra. A la vesprada, a la plaça del Born, se celebrava un acte que reivindicava la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart quan es compleixen 11 mesos dels seus empresonaments.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

“Aquí no hi ha organitzadors. Tot ha estat obra de la gent”. Eren paraules d’una de les persones que seia al costat d’una de les tendes de campanya de la plaça Sant Jaume. L’espai que separa el Palau de la Generalitat de l’Ajuntament de Barcelona esdevenia territori independentista. Durant la nit de dissabte, i resistint moments de pluja, diverses persones acampaven per evitar que una nova manifestació unionista, en aquesta ocasió contra el model d’escola catalana, finalitzara allí el seu recorregut.

En un principi, la crida ciutadana per omplir de gent aquesta plaça era a les 11 del matí. La manifestació espanyolista començaria cap a les 12 del migdia des de la plaça de la Universitat, a uns 15 minuts caminant. Sobtadament, però, preferiren avançar la concentració a les 9, dues hores abans. A primera hora del matí, la plaça encara era semi buida. Però a poc a poc s’anava omplint fins convertir-se en tot un escenari de resistència. Dels crits en defensa de l’escola catalana es passava a l’exigència de l’alliberament dels presos polítics i la tornada dels exiliats. Entremig, dels altaveus sonaven múltiples versions musicals de ‘L’Estaca’ o d’’Els Segadors’, com també cançons de Valtònyc, a qui es podia escoltar enviant missatges de suport des de Bèlgica. La consigna era clara: no passaran.

Concentració a la plaça Sant Jaume de Barcelona

Mentrestant, la plaça de la Universitat anava rebent manifestants que mai no arribaren a omplir del tot l’espai. Tal com ocorria a la plaça Sant Jaume, hi havia un motiu concret que justificava la manifestació. Però totes dues han esdevingut dos clams contraris de reivindicació nacional. Si a Sant Jaume s’escoltava “independència”, a Universitat se sentia “España una y no cincuenta y una”. I moltes més coses.

Entre els convocants de la manifestació unionista hi havia algunes les entitats més radicals. Tant era així que al cartell de l’anunci no figurava el logotip de partits com ara Ciutadans o el PP -o associacions com Societat Civil Catalana-, que compartien perfectament la reivindicació. Somatemps, Coordinadora por Tabarnia, Els Segadors del Maresme, Unió de Mossos per la Constitució o Españoles de Bien en figuraven entre els promotors.

Davant d’una escassa -i sorprenent- presència policial, la marxa eixia de plaça de la Universitat. Algunes banderes de Tabarnia eren repartides entre els vianants. Un turista amb patins se la mirava sense entendre gairebé res. Com tampoc entendria unes consignes que, durant la marxa, anaven pujant el to. De l’“uno cinco cinco, ciento cincuenta y cinco” a “Puigdemont a Prisión” entre banderes d’Espanya i símbols de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional, a més de consignes com ara “no somos fachas, somos españoles”. Tot sota el lema de “libertad de elección de llengua” i amb l’himne espanyol de Manolo Escobar, fixe en aquestes manifestacions, sonant amb reiteració. Tot sota una pluja que per moments feia més èpica la marxa. Més encara quan els manifestants cridaven “por España, yo me mojo”.

Imatge de la manifestació espanyolista contra la immersió a l'altura del carrer Pelai de Barcelona

Arribant a plaça Catalunya des del carrer Pelai, tot seguit la manifestació continuava pel carrer Fontanella per baixar per Via Laietana. És a partir d’aquest moment en què la manifestació més s’ha calfat. El motiu: els Mossos no permetrien que la marxa arribara a la plaça de Sant Jaume, tal com estava previst. I la notícia corria entre els manifestants, que la rebien amb ràbia. Els qui havien ocupat la plaça, a més, havien fet seu l’escenari que hi havia muntat perquè els unionistes llegiren el discurs de cloenda de la manifestació. L’escenari s’ha hagut de desfer i el definitiu ara es traslladava a la plaça Ramon Berenguer el Gran, adjacent a la Via Laietana i a tocar, gairebé, de Sant Jaume. Els accessos més immediats eren tallats pels Mossos, que feien de barrera entre l’unionisme i l’independentisme. Ambdós bàndols llançaven, mútuament, retrets i es disputaven el soroll dels càntics.

Abans d’arribar a aquest punt, els manifestants espanyolistes paraven davant la seu de la direcció de la Policia espanyola a Via Laietana. Arrencava una ovació que s’allargava durant llargs minuts en què es podia escoltar “esta sí que es nuestra policia”. Els Mossos rebien un tractament totalment oposat. Des de l’escenari on finalment clouria la manifestació, les crides de l’organització a concentrar-se al voltant d’aquell espai -i de passada evitar aldarulls- no eren gens escoltades. Molts manifestants preferiren enfrontar-se a la policia catalana pel fet que no els deixaven accedir a la plaça a la qual en un principi pretenien anar. Han estat, segurament, els moments de màxima tensió. Els Mossos han arribat a carregar, sense més conseqüències, mentre de fons s’escoltava “que vuelva la Guardia Civil” o fins i tot un dels càntics més polèmics: “a por ellos”.

 

 

A l’altra banda, els altres manifestants feien crides per la independència i, des de Sant Jaume, animaven a no abandonar la plaça per evitar una possible ocupació per part dels manifestants si l’espai deixava de ser ple. A la plaça en què Generalitat i Ajuntament comparteixen espai, els manifestants hi havia acudit amb un llibre a la mà com a símbol de defensa de l’escola catalana. A pocs metres, la Setmana del Llibre en Català apurava les últimes hores d’aquesta 36ena edició. La sort ha volgut que estiguera present, segurament, en un dels dies més indicats. El millor complement possible a la improvisada 'Acampada per la Llibertat' de la plaça Sant Jaume.

Acampada per la llibertat a la Plaça Sant Jaume

11 mesos empresonats

A la vesprada, Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana havien convocat la ciutadania per motiu que es complien 11 mesos de l'empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. L'acte previst servia per animar la gent a escriure missives als dos presos polítics, els primers que van ser encarcerats durant la passada tardor i que el mes que ve compliran tot un any en presó provisional. L'acte s'ha allargat entre les 17.30 i les 19.30 enfront del Born Centre de Cultura i Memòria. Per allí s'han deixat veure Elisenda Paluzie, actual líder de l'ANC; i Marcel Mauri, vicepresident d'Òmnium i màxim representant d'aquesta entitat al carrer des que Jordi Cuixart és empresonat. També han fet acte de presència altres personatges de rellevància, com ara la consellera catalana de cultura, Laura Borràs. Al remat, i només cinc dies després d'una altra Diada multitudinària, la ciutat de Barcelona ha tornat a viure reivindicacions en clau nacional: a favor de l'escola catalana i per la llibertat dels presos polítics.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.