Setmana del llibre en Català

«Ens falta autoestima, valorar que el que fem és comparable a altres llengües»

En unes dies començarà a Barcelona la 36 edició de la Setmana del Llibre en Català, una fita clau de l’edició en la nostra llengua que coincideix amb el 40 aniversari de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, rebatejada com a Editors.cat i distingida enguany amb la Creu de Sant Jordi. Parlem amb la presidenta del col·lectiu, Montse Ayats, d’una Setmana que conté algunes novetats, premiarà la trajectòria del llibreter i activista cultural Guillem Terribas, potenciarà de nou la internacionalització i no oblidarà el vessant reivindicatiu de suport a la llibertat d’expressió i els presos polítics. Conversem al voltant de tot això i del present i el futur dels llibres en català.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

- La Setmana del Llibre en català, la gran festa de l’edició en la nostra llengua, té enguany un valor simbòlic: és l’edició número trenta-sis que coincideix amb el quarantè aniversari d’Editors.cat i la distinció amb la Creu de Sant Jordi.

- Sí. Moltes de les nostres activitats com a associació tenen una llarga trajectòria, com ara la internacionalització a través de la presència en la Fira de Frankfurt. I la setmana, amb formats diferents, també és una activitat que arrenca molt al començament de l’associació i que, d’alguna manera, és la màxima representació del que, col·lectivament, som capaços de fer. Perquè els editors som els màxims responsables però hi ha també els llibreters, els distribuïdors, l’associació de publicacions periòdiques, les biblioteques, les administracions...

- En la mesura que passa el temps, pren força el paper de la Setmana com a reentré de la temporada, com a zona de contacte entre autors i lectors i, comercialment, com a plataforma de preparació de la campanya de Nadal. Ja no concebríem la Setmana en unes altres dates.

- No, perquè el cicle anual ja té Sant Jordi i altres espais. El que em sembla interessant és com la Setmana ha fet canviar els hàbits dels editors, avançar la sortida de novetats. Ens anem de vacances amb els llibres impresos i, com bé dius, la campanya és a punt. Això és un element que juga una mica a favor perquè els llibres van una mica més rodats al setembre i arribem a Nadal en unes condicions més interessants de difusió. Si volem canviar coses hem de començar per nosaltres mateixos, com a sector. I, per tant, la Setmana funciona millor en el model actual.

- Ha citat Sant Jordi, que em sembla un esdeveniment per als lectors, no per als autors i les editorials. I menys encara en català: no hi ha el protagonisme i l’oxigen que proporciona la Setmana.

-  Són dos models molt diferents. Sant Jordi és un dia de consum en el qual la llengua dels llibres no sé si és important, en què els autors i els editors piquen pedra i no tenen una importància fonamental. En canvi la Setmana ofereix deu dies, de manera reposada, en un lloc cèntric i fantàstic de la ciutat de Barcelona com és l’Avinguda de la Catedral. Si ets un lector habitual en català pots descobrir gèneres, autors i editorials que no coneixies. Si ets algú que no tens molt d’interès, pots descobrir un munt de coses. Per tant, és fonamental per enfortir tot aquest teixit que formen els autors, els editors, les llibreries... A banda de la visibilitat que donen les activitats, que fan que els mitjans podeu donar-hi una cobertura diferent. Això pot ajudar a animar els lectors a llegir en català.  

- Pel que fa a la projecció internacional, enguany hi ha la segona edició de la trobada amb editors i agents estrangers, en col·laboració amb l’Institut Ramon Llull.

- Els editors en català sempre hem volgut que la nostra literatura sigui coneguda arreu del món. Anem a Frankfurt, anem a Bolonya... I el que hem buscat en la Setmana és que els editors internacionals tinguin l’oportunitat de descobrir que aquesta és una literatura prou important. No és el mateix que truqui un editor català per tractar de vendre un original que tenir l’oportunitat de descobrir una literatura forta, valenta, que té una producció que no està malament, prou traduïble, i fer-ho en un espai meravellós... Aquí ha hagut un paper fonamental del Llull, quan som capaços de treballar col·lectivament des de diferents àmbits, el públic i el privat, això dona resultats molt més bons. Què passa? Que aquests editors que han vingut a Barcelona s’han interessat per títols d’aquí, quan tornarem a Frankfurt aquests mateixos editors recordaran que tenen uns títols pendents discutir amb les editorials catalanes. Sembla una cosa molt òbvia, però no ho és tant: fa cinc o sis anys cadascú anava pel seu costat, tractant de fer negoci, l’ajuntament anava amb un estand diferent...

- Aquesta edició hi ha activitats noves, com La Nit de la Setmana o la Primera Biblioteca Personal.

- Els autors sempre havien estat presents a la Setmana, però havíem de trobar les fórmules que podien ser més interessants. Llavors, hem decidit dedicar-hi la nit de divendres dia 14 a un acte en el qual els autors seran els protagonistes, amb lectures i una dramatització. Una manera de què els lectors més nocturns s’hi acostin a la Setmana. Pel que fa a la Biblioteca Personal, volem acostar la lectura a les famílies, que descobreixin que els llibres marquen la nostra vida. Fomentar que els nens s’acostin als llibres. Per tant, per una despesa de cinquanta euros el que fem és regalar una biblioteca, en col·laboració amb la impremta Romanyà Valls. Una manera de començar aquella biblioteca personal.

- Volia preguntar-li pel Premi Trajectòria d'aquest any, el llibreter Guillem Terribas.

- Estem contents: és llibreter de tota la vida, és activista cultural, és autor... Reuneix tots els requisits, té una trajectòria consolidada i ens fa molta il·lusió. També vull ressaltar a l’artista col·laborador d’aquesta edició, el Frederic Amat. I el quadre que ens ha regalat té uns llaços grocs molt significatius. Ara que dic això dels llaços, també busquem que la Setmana tingui una vessant solidària o compromesa, i en aquesta ocasió parlarem sobre la llibertat d’expressió alhora que donarem veu als familiars i als exiliats dels presos polítics.

"Tenim més lectors que en aquells moments, però en necessitem més. A Catalunya, i també al País Valencià i les Illes, hi ha un nínxol de persones que han fet l’escolarització en català i que si opten per llegir ho poden fer en la nostra llengua"

- Quan presentaren el manifest «40 anys en defensa de l’edició en llengua catalana!» hi havia una lectura positiva de la tasca feta, tot i que també hi havia una frase molt concloent: «Però, queda molt fer per». I fins i tot l’editora Iolanda Batallé va dir: «Comencem de nou». Tenen aquella sensació que, quaranta anys després, comencen de nou?

- Els reptes són diferents. Fa quaranta anys veníem del franquisme més fosc, no hi havia lectors, hi havia poques editorials que publicaven en català. Ara, els reptes són diferents. La crisi ens ha tocat a tots plegats, hi ha hagut una concentració, com en tots els altres sectors, hi ha petites empreses. I del que es tracta es de veure com les petites es fan una mica més grans, es consoliden, com les mitjanes, que en tenim moltes, també poden consolidar-se i els grans grups fan la seva feina. Tenim més lectors que en aquells moments, però en necessitem més. A Catalunya, i també al País Valencià i les Illes, hi ha un nínxol de persones que han fet l’escolarització en català i que si opten per llegir ho poden fer en la nostra llengua. Els aparells tècnics, les sèries i tothom ens fa competència, però són maneres diferents d’oci. El plaer de llegir una bona novel·la és diferent, hem de saber acostar-lo a la gent. Això passa per la presència pública. Ser país convidat a la Fira de Bolonya estava molt bé de cara enfora però també portes endins. De vegades ens falta una mica més d’autoestima, valorar que allò que es fa a casa no està malament o està molt bé, que en molts casos és comparable al que es fa en altres llengües.

- En tot cas, Editors.cat té un centenar de socis. Un teixit així no seria possible si la situació fora tan dolenta com es diu de vegades.

- Clar, hi ha segells que comencen, algunes editorials en castellà han començat a fer edició en català... Hi ha una ebullició, tenim editors molt preparats, que estan incorporant a la nostra llengua bons títols a través de la traducció, que mostren voluntat d’especialització i d’anar trobant nínxols. Això fa que tot plegat enriqueixi la nostra literatura. I també hi ha un bon moment creatiu que cal posar en valor. Per tant, tenim els ingredients. El problema bàsic i principal és fer percebre el valor de la lectura, com a coneixement, com a formació, com a distracció... El que hem procurat els editors és ser diversos: en català pots trobar llibres de divulgació, de consum ràpid, bones novel·les... Una oferta que faci que el lector llegeixi en català perquè li interessa.

- Imagine que açò és una conversa informal, no una entrevista. El perfil de Laura Borràs, la consellera de cultura, l’afinitat a les lletres, ha generat entre els editors una expectativa especial o a aquestes alçades de la pel·lícula s’ho miren tot amb escepticisme?

- [Riu] No, una cosa important amb aquesta Conselleria és el compromís amb el Pla de lectura 2020, que es va fer al final de l’anterior mandat i que marca les línies dels propers anys. Aquest és el nostre full de ruta i aquest compromís ens fa tenir esperances. Una altra cosa és l’actitud de posar la literatura en la societat: el fet que en un parlament es facin cites d’autors és una de les maneres de fer-ho. La consellera, a més, ha parlat d’una comissió transversal, en què siguin les conselleries de sanitat i justícia, etcètera. Tenim tanta feina per fer que qualsevol acció que vagi encaminada a eixamplar la base és ben rebuda, atraure la gent que, pel que sigui, no creu que la lectura valgui molt la pena. Però gran repte és l’educació...

- Parlant d’això, en alguna entrevista li he llegit que potser el professorat no està suficientment format per engrescar els alumnes en el tema de la lectura. Falten estratègies eficaces?

- Aquí hi ha dues coses. D’una banda, li demanem a l’escola que ens resolgui tots els problemes que tenim com a societat. De vegades penso que això és injust. El que sí és cert és que per l’escola passem tots els ciutadans, independentment de la condició social, i em fa l’efecte que es parla molt sobre mecanismes per llegir amb més fluïdesa però necessitaríem treballar més el que vol dir una lectura. Els nens i nenes hem d’aprendre a llegir amb els mateixos textos, quan de grans cadascú té els seus gustos, uns més l’assaig, altres la novel·la... Per tant, recolzo les tesis dels especialistes que diuen que la diversitat textual ha d’estar present des del bon començament. No serveix res saber enganxar les lletres d’una paraula si aquell paraula no ens diu res, no ens emociona.

- Una clau tractar els nens i els adolescents com si tingueren algun tipus d’incapacitat, donant-los lectures fàcils però que no aporten res.

- Clar. El que t’ha de transmetre l’escola és el que hi ha darrere d’una lectura, com et pot fer viatjar per mons que coneixeràs mai. Per què ho ha de fer l’escola? Perquè moltes famílies l’únic accés que tenen a la lectura és a través de l’escola. És molt important que els mestres i les mestres llegeixin, tenir una escola que reivindiqui la lectura. Aprenem sovint del que passa a casa i del que passa a l’escola. Fixa’t en els mestres que recordem i que ens han marcat, els que ens estimulaven a la lectura, que eren gent que anava amb els llibres a sota del braç, que en llegien, que en parlaven. A mi em sembla que això és fonamental.

Setmana del Llibre en Català
Avinguda de la Catedral de Barcelona
Del 8 al 17 de setembre

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.