Aniversari d'una revista fonamental

‘Enderrock’ bufa 25 espelmes estirant de 'L'estaca'

La revista ‘Enderrock’, la publicació de referència de la música en català, celebra el seu 25 aniversari amb un magnífic número especial que diposita la mirada sobre una efemèride cabdal: el mig segle de vida de ‘L’estaca’, l’emblemàtica composició de Lluís Llach. Un especial que també selecciona ‘Les 100 millors cançons de la cançó’ i repassa els temes en llengua catalana que va generar l’agitat 1968. Una veritable peça de col·leccionisme.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El 25 aniversari de qualsevol publicació que tinga la base en el paper no és qualsevol cosa. Si parlem, a més, d’una revista com Enderrock, nascuda el 1993 per informar de la música en català -amb Josep Pons de primer director i l’actual director editorial, Lluís Gendrau, com a coordinador-, la celebració és múltiple. Un número especial de la revista, el que fa 275, era l'opció més lògica. Allò important, però, era escollir un motiu suficientment potent. «Teníem el 50 aniversari de ‘L’estaca’, una cançó de la qual ja havíem contat coses, però no de manera tan completa com ara. I els darrers vint anys he anat arreplegant les diferents versions que anaven sortint. Llavors, ens adonàrem que teníem un material molt engrescador», explica Quim Vilarnau, un dels coordinadors de l’especial -juntament amb Gendrau i Jordi Novell- i autor i coautor de molts dels textos.

Coberta exterior de l'especial, que mostra algunes de les 274 cobertes precedents.

A banda de l’aniversari d’una cançó emblemàtica, amb molta història i recorregut, hi havia l’efemèride del 1968, «un any molt significatiu arreu del món, en molts aspectes. El que hem fet nosaltres és llançar una mirada musical sobre aquell període i el que havia generat als Països Catalans», rebla Vilarnau. Arran d’això, sorgí la idea de contar la història d’unes altres cançons emblemàtiques d’aquell any, com ara «Paraules d’amor», de Joan Manuel Serrat, «Què volen aquesta gent?», de Maria del Mar Bonet,  «Noia de porcellana», de Pau Riba o «El burgès», de Quico Pi de la Serra, entre més.

Cobertes d'unes altres cançons emblemàtiques, "Al vent" i "Què volen aquesta gent?".

Ja enfarinats, Enderrock decidí incloure un llistat de «Les 100 millors cançons de la cançó», un d’aquells rànquings difícils de confeccionar però que donen molt de joc. Un llistat que obri precisament «L’estaca» i tanca «Què vos passa valencians?», de Paco Muñoz. Pel mig, alguns dels temes citats adés, més el seminal «Al vent» de Raimon i un bon grapat d’imprescindibles del mateix Llach, Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor, Jaume Sisa, La Trinca, Marina Rossell, Núria Feliu o Guillem d’Efak, per citar tan sols alguns noms. Un procés dolorós, el de la tria, per les coses que resten fora? «No. Es tractava de fer un llistat que segurament no agradaria a tothom, perquè cadascú de nosaltres tenim les nostres preferències. Si l’hagués fet tot sol potser no seria la mateixa llista, però trobo que aquesta és molt defensable. Sempre hi ha algú que ens diu que ens hem deixat alguna cançó ‘imprescindible’, però penso que la llista inclou els temes que són indiscutibles», relata Vilarnau.

250 versions. Mil anècdotes

Comptat i debatut, aquest número d’Enderrock és una autèntica peça de col·leccionisme, començant per la coberta doble interior, dibuixada pel polifacètic Pascal Comelade, passant per una molt completa cronologia o pels continguts abans esmentats. L’esforç més gran, tal vegada, ha estat la molt complida i exhaustiva història de «L’estaca» -acompanyada d’una llarga entrevista a l’autor- que recorda la figura de l’autèntic avi Siset (Narcís Llansa, un barber de Besalú) i els orígens de la cançó, entre un oceà d’anècdotes.

Una de les millors, segurament, la d’un joveníssim Lluís Llach que, a instàncies de Josep Maria Espinàs, toca a la porta de Maria Aurèlia Capmany per arreglar la lletra de la cançó. Res particular si no fora perquè, prèviament, la Capmany havia publicat una crítica devastadora d’un dels primers discos de Llach. Calia armar-se de valor. Més conegudes són les històries de com la cançó va ser autoritzada per la censura i després prohibida, la qual cosa va augmentar el seu impacte. Però l’especial conté uns altres aspectes ben curiosos, com ara l’esbudellat musical que en fa l’etnomusicòloga Maria Salicrú-Maltas, que revela els aspectes musicals que fan «encisadora» la cançó.

Cartell del concert de Jean-Michel Jarre amb Solidaritat en el qual es va intepretar una versió de "L'estaca" davant milers de persones.

Si parlem de curiositats, tanmateix, la grossa seria per al detall de les 250 versions del tema localitzats per l’equip de la revista, en grec, suec, occità, basc, francès, alemany, àrab o polonès. Una de les més significatives, precisament, és la que va interpretar Jean-Michel Jarre el 2005 en el concert del sindicat Solidaritat i rebatejada com «Mury» (mur). «El que més m’impressiona és l’impacte que té la cançó en molts músics estrangers. I el fet de com es pot perdre el control de l’obra, com ‘L’estaca’ pot ser utilitzada fins i tot per a causes antagòniques», explica Vilarnau. Així, un himne contra un règim feixista esdevé a Polònia una cançó contra el règim comunista. I a Cuba, un tema de punk anticomunista. Per no esmentar l’ús que en va fer un cos policial i que fou ràpidament desautoritzat pel músic de Verges.

Al marge d’això, Vilarnau destaca que una vegada tancat l'especial, «vaig localitzar una altra versió. Encara més: tot i que alguns poden considerar ‘L’Estaca’ una cançó antiga, la meitat de les versions estan fetes els darrers deu anys».

Un fet molt simptomàtic de la vigència d’aquest monument cultural, social i polític. Que tot i les extensions internacionals, de les adaptacions i adopcions, té entre nosaltres un significat especial que la revista atrapa a través del testimoni de diverses personalitats del món de la cultura. Un llegat de passat i, malauradament, de present. Com diu Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium Cultural: «És un record que m’ha acompanyat tota la vida, perquè aquesta cançó també em connecta amb l’actualitat».

"L'estaca' fou una de les darreres cançons en ser inclosa en aquest disc. Una coberta i una cançó per a la història.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.