Aitor Muñoz Hortelano és, sobretot, un cul de mal seure. O, cosa que és el mateix: una d'aquelles persones que espurnegen idees i projectes a tota hora. Ho fa, a més, amb la vitalitat de qui encara no ha complit el primer quart de segle de vida. I és molt possible, tanmateix, que si tens més de trenta-cinc anys ni el seu nom, ni tampoc el seu nom artístic-digital, et diguen res.
Perquè Llet i Vi -el seu nom a les xarxes- és un producte dels nous temps: un creador de continguts que en el termini de tres anys ha aconseguit una visibilitat que ni tan sols ell imaginava i que, a més a més, està treballant fort i ferm -i de forma, a més, desinteressada- per aixoplugar als creadors de continguts en valencià i, sobretot, encoratjar el jovent a utilitzar la seua llengua a les xarxes socials, on pateix una minorització aclaparadora.
Poca broma, doncs, perquè fa allò que en un país normal hauria de fer una administració preocupada per la seua llengua. La seua plataforma, Poblet.info, ha servit per generar una comunitat digital en valencià que romania dispersa i desvertebrada. En l'actualitat, 241 creadors d'Instagram, Tik ToK, Twitch i Youtube han trobat recer sota el sostre de Poblet.
També ha estat un dels impulsors de la Gala de Creadors de Continguts en Valencià, de la qual s'han celebrat dues edicions, a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània. Perquè, per més que en els seus vídeos Aitor semble un tipus esbojarrat té el cap moblat i ben moblat.
-Comencem pel principi: qui és Aitor Múñoz Hortelano?
Soc un jove d'Altea de vint-i-un anys que estudia comunicació audiovisual a l'UJI. Vaig ser un xiquet que em desesperava quan m'avorria. El 2015, junt amb un amic, vaig començar a fer retransmissions del Minecraft en castellà. Però va arribar un moment en el qual m'avorria, ja no m'estimulava, així que vaig pensar a canviar. Així que vaig obrir el canal de Llet i Vi a Youtube. La intenció era contar allò que m'agradava: parlar de la Fallera Calavera, de l'experiència en els concerts... El que volia era crear un canal on contar les coses com qui li les conta a un amic. I jo als amics els parlo en valencià. Allò era l'any 2019.
-Abans feies els continguts en castellà. Què et va dur a canviar?
Allò del Minecraft ho feia en castellà perquè, d'alguna manera, aquella era la llengua 'normal' a les xarxes. Però a mesura que em vaig fer més gran, alguna cosa va canviar dins meu: vaig prendre consciència d'algunes coses. Per a mi, la música va tindre un paper fonamental en el canvi de percepció.
El meu abans i després va ser el 22 de març de 2018. Aquell dia se celebrava el 25 aniversari del meu institut i era, a més, el dia del meu aniversari. Per celebrar aquells vint-i-cinc anys, a l'institut van contractar a un grup de Pego que es deia Reacció i que a casa, el meu germà i jo, escoltàvem molt. La música em va despertar l'esperit crític i va ser decisiva en el meu canvi de llengua.
-I per què el nom de Llet i vi?
Això ve perquè jo tinc molta família a València i tots els 6 de gener ens reuníem en un restaurant en el qual el cuiner, quan acabava el torn, treia la guitarra i ens cantava una versió del Let it be dels Beatles. Deia així (canta): "Si estàs munyint una vaca i li poses baix un got de vi, tindràs de seguida llet i vi, llet i vi, llet i vi, llet i viiiiiiii".
-Així doncs, l'any 2019 vas llançar el teu canal a Youtube i què va passar?
Doncs va passar que va tindre una rebuda molt bonica. La gent del poble em deia que els agradava. Jo feia i faig vídeos com a mi m'agradaria vore'ls Quan jo feia vídeos en castellà, potser el 20% de les visualitzacions eren des de l'Argentina, però a mi m'agrada molt més el retorn que et dona la gent propera.
-I amb la pandèmia va esclatar tot...
Sí, perquè en la pandèmia hi havia molta gent tancada a casa, amb moltes hores disponibles. Els primers vídeos en pandèmia ho van 'petar' molt. Primer vaig fer una cançó humorística i després vaig crear el Monopoly Festi, un Monopoly que consistia, no a comprar carrers, sinó a contractar grups de música per fer el millor festival de música amb grups que toquen en la nostra llengua. Allò va tindre prou repercussió i em vaig adonar del potencial que tenia tot això. M'acompanyaven les ganes i les visites.
També la Generalitat es va fixar en el que feia. D'alguna manera, estaven prenent consciència que en l'àmbit digital, ells estaven molt verds, a pesar que ja hi havia gent fent coses molt interessants: Miss Tagless, Aina Monferrer, Valencià en línia, Malparlat,... Amb la pandèmia hi ha un creixement molt important de continguts: Cabrafotuda, Apitxat, Simmer Valenciana...
-I, aleshores, l'any 2021 decideixes posar en marxa la pàgina web de Poblet.info, on vols ajuntar tots els creadors de continguts en valencià a les xarxes.
Fins aleshores havia existit Valentubers, que havia posat en marxa l'estudiant de periodisme Rossella Espinós. Arribà un moment, però, que Rossella marxà a estudiar fora i l'eina cau en desús.
A això cal afegir que el gener de 2021, À Punt va emetre una notícia on parlava dels cinc streamers valencians a Twitch més importants. Cap d'ell utilitzava el valencià i allò va generar prou de debat a xarxes, a propòsit de la invisibilitat que teníem els creadors de continguts en valencià.
Així que sense tenir ni idea de programació vaig decidir crear la pàgina web Poblet.info, on identificava, per plataformes, cadascun dels creadors. Era una manera de facilitar l'accés però, també, i sobretot, era una manera de generar comunitat.
"Poblet és un espai on els creadors ens ajuntem, ens coneixem, col·laborem i visibilitzem el valencià".
-Poblet es diu la plataforma. Hi ha molta gent a qui li molesta aquesta tendència que tenim els valencians a usar els diminutius, com si, de forma automàtica, ens minoritzàrem.
Si t'he de dir la veritat, la tria del nom va ser un poc improvisada, sense pensar-ho molt. Vam fer una pluja d'idees i fins i tot va eixir l'opció de Babalà, però ho vam descartar. Al final, el nom de Poblet vol remetre a la idea de crear un espai on ens ajuntem i creixem junts. És una comunitat, ni més ni menys.
-Comenceu sent un projecte menut, però a hores d'ara aixoplugueu 241 creadors. Com ha estat l'evolució?
Vam llançar la web el febrer de 2021 i una setmana després del llançament, À Punt se'n va fer ressò. Des de la seua creació, no hem parat de créixer. En l'actualitat ja tenim 51 canals al Youtube en valencià, que sumen 80.000 seguidors i 6,5 milions de visites; 69 comptes a Instagram amb 518.000 seguidors; 40 comptes a Tik Tok amb 470.000 seguidors; i 33 comptes a Twitch amb 11.200 seguidors.
Tenim molta gent fent continguts molt bons i amb molts seguidors, amb la particularitat que cada volta hi ha més varietat de temàtiques i això aporta riquesa a l'ecosistema digital en valencià.
És cert, d'altra banda, que els continguts que es viralitzen normalment són aquells que responen als tòpics. La gent que no coneix l'oferta que hi ha pensa que tot el contingut que fem és igual. Per això a Poblet no classifiquem només per plataformes sinó que també ho fem per temàtiques. Estem comptabilitzant 60.000 visites al web.
El que l'experiència ens diu és que a Youtube triomfen els continguts que no caduquen. A Instagram és on més seguidors s'aconsegueixen. Pel que fa a visibilitat Tik Tok és la plataforma que més visites arreplega. Twitch és on més es coopera i es fidelitza, tot i que és on menys creadors i continguts hi ha. I en l'àmbit dels podcast és on més temàtiques diverses hi ha.
-A voltes se vos tira en cara que els continguts que feu són molt banals. Què en diries?
A les persones que opinen això els invitaria a endinsar-se en l'oferta que hi ha Poblet. Per exemple, els invitaria a escoltar 'Un cabàs d'històries', una proposta d'etno-poètica preciosa. O que escoltaren en el pòdcast 'Contes en valencià', fet per dues xiques de Vila-real que van vore que hi havia pocs contes en valencià i van crear aquesta proposta. Tot just acaben de guanyar el premi a millor contingut familiar de l'any en la Gala. O que vegen a Javi Ojeda, divulgador de videojocs.
Clar que apareixen els tòpics de la paella, l'orxata i la cassalla, però també hi ha molta gent fent propostes molt potents, en les quals es preparen els temes, els guions, la producció.
-I, ara, quins són els perfils que més triomfen?
A hores d'ara, els perfils que més bé estan funcionant són els Tik Tok i els reels d'Instagram, d'una banda, perquè són els que més visibilitat donen i, d'una altra banda, perquè són els que arriben a més públic.
A hores d'ara, els creadors que més bé funcionen són Cabrafotuda i la seua proposta d'humor. Ell ha arribat a un nombre de seguidors (230.000) que, faça el que faça, suma nous seguidors. També últimament està funcionant molt bé la Tia Visantica o Alegriadepoble, qui ha demostrat un enorme ritme de creixement els darrers mesos.
"La ràdio i la televisió convencional s'han oblidat de la població d'entre zero i 35 anys".
Una altra proposta amb la qual hi col·laboro i que està funcionant prou bé és L'Squad i el Piset, impulsada per À Punt. Es tracta, d'una banda, d'una ficció on hi ha quatre creadors de continguts. D'una altra banda, al Piset hi ha Artur, de la Fúmiga, i Tres Voltes Rebel. Són continguts que estan dissenyats per als formats digitals, però que jo crec que podrien tenir eixida també en el format convencional. Perquè, malauradament, a hores d'ara hi ha una franja de població entre els zero i 35 anys de la qual s'han oblidat a la ràdio i a la televisió.
-Al marge de l'Squad i el Piset, À Punt va llançar en el seu moment Plis Play, però no va acabar de funcionar. Per què?
Perquè es va simular l'habitació d'un creador de continguts, però res més. Ni el ritme ni la guionització eren els propis de les xarxes socials.
-Tu estàs en les dues bandes: d'una banda, creant continguts a xarxes; de l'altra, col·laborant amb À Punt. Com penses que haurien de reaccionar els mitjans de comunicació convencionals davant del sorgiment d'aquestes noves formes de comunicació a les xarxes socials? El repte és enorme per als gestors dels mitjans convencionals.
El problema és que estem en una situació d'aquelles en què el peix es mossega la cua. Perquè, d'una banda, es diu que els joves no miren la tele convencional,
però és que la tele convencional no els ofereix uns continguts que responguen a les seues inquietuds.
A Catalunya, per exemple, s'està acusant molt el fet que TV3 està fitxant a molts creadors de continguts per als seus formats convencionals. Això els resta temps per generar els seus propis continguts. Crec que l'aposta hauria d'anar més en la direcció que les corporacions públiques ajuden a aquests creadors a continuar creant en les seues xarxes.
-Perden encant els creadors de continguts quan els succionen els mitjans convencionals?
Un poc sí. Els mitjans convencionals imposen un llenguatge i una manera de fer i de comunicar distinta. Això, per tant, ens planteja un dilema. Les televisions han d'assumir que les formes de comunicar actualment van molt més enllà de la mateixa plataforma pròpia.
"Els mitjans públics no haurien de tindre por a llançar els seus productes a la plaça pública que a hores d'ara són les xarxes socials".
El problema és que els mitjans públics estan generant les seues plataformes de continguts, però és que resulta que la gent està en la plaça del poble que són les xarxes socials. Crec que no haurien de tindre por de llançar els seus productes a aquesta plaça pública, com està fent À Punt amb l'Squad. És important que À Punt adopte aquesta estratègia perquè és també la forma com els creadors de continguts valencianoparlants deixen de tindre prejudicis sobre l'ús de la seua llengua. Això ho hem començat a fer a través de Poblet però encara hi ha molta feina a fer. Ja existeix una comunitat, però cal mimar-la i ampliar-la.
-Hi ha permeabilitat amb la resta de territoris de parla catalana? Al capdavall, en l'àmbit digital no hi ha fronteres administratives.
En línies generals, diria que costa tenir-la. Iniciatives com la Troca o la reunió que hi hagué a Palma impulsada per l'Obra Balear serveixen per conèixer-nos els uns als altres. A Twitch diria que és la plataforma on més es col·labora.
-Les xarxes són un territori on la llengua està minoritzada. Hi ha l'anglès, que és com una mena de llengua franca, i després el castellà que és la llengua no connotada. En la seua tesi doctoral, el sociòleg i cantant Joan Palomares escrivia: "a l'univers digital regna l'imperialisme lingüístic propi de la violència global". Com a creador de continguts en valencià, què n'opines?
Les xarxes són un espai globalitzat. En la mesura que utilitzem una llengua minoritzada, no podem esperar que els nostres continguts tinguen una promoció com la que tenen els continguts en anglès o en castellà perquè el nostre mercat potencial és més reduït. Les xarxes i els algoritmes no afavoreixen les cultures i llengües minoritzades.
És per això que crec que calen iniciatives com Poblet, perquè és un catàleg de continguts en la teua llengua. Perquè si tu eres valencianoparlant i entres en una xarxa sense saber-ne, el més segur és que tingues la sensació que la teua no és una llengua vàlida per a utilitzar en les xarxes socials, perquè té molt poca visibilitat. Però sí que hi ha molta gent fent coses molt interessants en la nostra llengua. La nostra tasca és demostrar que els nostres continguts, en la nostra llengua, són igual de vàlids. De fet, crec que ja ho estem demostrant.
A més, és molt més gratificant el feedback que reps per part dels seguidors, tant a les mateixes xarxes com a la vida real. I, crec, a més, que encara hi ha molt de lloc per omplir per part dels creadors de continguts en valencià.
Jo vaig començar a crear continguts perquè m'encisava. Volia entretenir-me i passar-m'ho bé. I al final he acabat trobant una activitat que m'encanta i que s'està convertint en la meua feina.
-Tornem a la qüestió anterior, la de la professionalització...
El nivell de professionalització és molt baix. El gruix de la gent no rep una remuneració. En tot cas, si la criden per fer alguna activitat, una xarrada o alguna iniciativa d'aquest tipus... Per poder tenir una remuneració has de fer molt de treball previ. No pots començar a ser un creador de continguts pensant que en dues setmanes estaràs obtenint un benefici. A mi, en aquest sentit, m'ha anat molt bé la creació de
"Hi ha molt de lloc per omplir per part dels creadors de continguts en valencià".
Poblet perquè em criden per anar a fer xarrades i tal. A Cabrafotuda, per exemple, ja hi ha marques privades que l'han buscat. I Maria Mandarina ha estat treballant a À Punt. Sí et puc dir que cada volta hi ha més interès i més consciència que la nostra llengua té un valor.
-Diries que el futur de la llengua es juga en l'àmbit digital?
Sí, perquè les xarxes són el principal àmbit de socialització de la joventut. Jo faig tallers als instituts i quan vaig pels corredors, em crida l'atenció l'entonació d'alguns xavals: parlen com Ibai, el Xokas... No coneixen a un sol creador de continguts en valencià. Com a molt, coneixen a Cabrafotuda. Per tant, si encenen la tele, no hi ha valencià; si obren les xarxes socials, no hi ha valencià... Com podem pretendre que el valencià tinga futur així?
-Creus que el govern del Botànic va parar prou atenció al món digital?
Crec que el Botànic es va adonar de la seua importància tard i que, a més, no sabia molt bé com
"Una proposta com Poblet s'hauria d'haver posat en marxa des de l'àmbit institucional".
entrar a aquest univers. L'any passat, per exemple, entre el govern valencià, català i balear es va organitzar la trobada de creadors de continguts La Troca i va ser una mica estrany perquè realment teníem un poc la sensació que era un univers que els resultava molt aliè. I crec que, en el cas del Botànic, quan s'adonaren de la importància d'aquest univers digital, ja era tard.
-I no creus que amb la posada en marxa de Poblet estàs fent la feina que hauria de fer l'administració?
Sí, sempre he tingut la sensació que una proposta com Poblet s'hauria d'haver posat en marxa en l'àmbit institucional. Si vaig crear Poblet va ser per la voluntat de generar comunitat. Al marge d'això, hem aconseguit que siga econòmicament sostenible. De projectes al cap, no me'n falten!
-Una de les coses que t'ensenyen en periodisme és que tu no eres mai la notícia. En canvi, la majoria dels creadors de continguts sou protagonistes, amb el nivell d'exposició pública que això comporta. Com gestioneu el tema de l'ego i l'esclavitud dels likes?
Hi ha gent que es flipa i hi ha gent que s'ho ha hagut de deixar per una qüestió de salut mental. Clar, és que et pot passar que vas a un concert i et reconeixen quaranta persones i això, clar, és una injecció d'adrenalina. Però després també eres qui es passa vuit hores editant vídeos. Jo el que recomane a altres companys és que s'ho prenguen amb realisme, sabent quin pot ser el ritme de producció. Altrament, hi ha el risc de petar. Jo tinc molt clar que, si faig un vídeo que m'agrada, em té igual que em vegen 50 que 5.000 persones. Si és el vídeo que jo volia fer, n'estic satisfet.