El Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) -l’òrgan col·legiat que reuneix al Ministeri d’Hisenda amb els consellers del ram de les autonomies- en va deixar una de freda i una de calenta. El CPFF es reunia només cinc dies després que el passat divendres el Congrés dels Diputats rebutjara el nou objectiu de dèficit del 0,3% que Moncloa havia pactat amb Brussel·les. La negativa parlamentària a la proposta de Pedro Sánchez d’incrementar el dèficit obliga a recuperar la senda marcada pel govern de Mariano Rajoy, que és del 0,1%, això és, una xifra que limita la capacitat de despesa de les autonomies. El nou -vell- objectiu de dèficit colla les comunitats. I si bé el govern de Pedro Sánchez ha promès tornar a votar el tema en el Congrés el pròxim mes, és molt improbable que la votació tire endavant a la vista del precari equilibri de forces del parlament espanyol. Els consellers d’hisenda se’n tornaren de Madrid tot assumint que el 0,1% és el sostre de dèficit que hauran de complir per al 2019.
Amb tot, però, la ministra d'Hisenda, Maria José Montero va insuflar un poc d’aire a les autonomies en anunciar un increment de les entregues a compte de cara a l’any vinent. Descartada la relaxació dels objectius de dèficit aquest anunci representa un premi de consolació per a les comunitats, ja que els permetrà disposar de més diners per tal de dissenyar els pressupostos de l’any pròxim i complir amb la senda de consolidació del dèficit. L’anunci va ser rebut amb satisfacció tant al País Valencià com a Balears. Catalunya va optar, de nou, per absentar-se d’aquest òrgan de decisió. El finançament autonòmic que reben les autonomies es composa de dues magnituds principals: la primera és la bestreta a compte, és a dir, una previsió que l’Administració de l’Estat sobre la recaptació tributària que assolirà a cada territori. L’altra magnitud principal del finançament que reben les comunitats autònomes és la liquidació del pressupost de dos anys enrere, en aquest cas la que correspon a 2017.
L’increment de les bestretes permetrà a les autonomies disposar durant 2019 d’un millor finançament. Així a les Balears li corresponen 2.664,6 milions d’euros, això és un 4,2% més que l’any anterior. El País Valencià disposarà de 10.631 milions d’euros , això és 367 milions més (un 3,6% més) que 2018. Per la seua banda, el finançament previst per al Principat és de 20.158 milions, el que suposa un augment del 7,7%.
D’una altra banda, la ministra d’Hisenda ha emplaçat als consellers del ram al mes de setembre per iniciar les negociacions polítiques a propòsit de la reforma del sistema de finançament. Aquest anunci va ser rebut positivament pels responsables autonòmics d’hisenda, si bé la negativa reiterada de Moncloa de que no hi haurà reforma del sistema durant aquesta legislatura obliga a mantenir un cert escepticisme sobre la transcendència real de la convocatòria de setembre.
Sense objectiu diferenciat
El conseller valencià Vicent Soler se’n tornà ahir a València amb un sabor agredolç. Perquè si bé l’increment de les bestretes li permetrà cert marge de maniobra a l’hora de dissenyar els pressupostos de l’any pròxim, el conseller valencià no va poder arrapar de Montero una exigència que ja va fer en l’anterior Consell de Política Fiscal i Financera: una objectiu de dèficit diferenciat per al País Valencià. És, aquesta, és una reivindicació que fins i tot l’anterior Generalitat del Partit Popular reclamava. Del que es tractaria, a la vista dels problemes estructurals d’infrafinançament del País Valencià, de permetre-li un sostre de dèficit diferent, un gest que, en última instància, reconeguera el perjudici estructural patit pels valencians. Ahir, de nou, Madrid va dir no a aquesta exigència que, de fet, no va ser abordada en el CPFF.