La unitat a debat

Les tres cares de la unitat

La creença o no que l'independentisme guanyaria força amb propostes electorals unitàries està essent un dels punts de tensió política dels darrers dies. Repassem els diferents punts de vista sobre la discussió.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El concepte d'unitat està causant furor en les discussions independentistes. En especial, d'ençà que Rajoy forcés la convocatòria d'eleccions pel 21 de desembre, a cop de 155. Repetir o no la fórmula Junts pel Sí (PDeCAT, ERC i Independents), que ja havia estat font de discussió i pressions al si de l'independentisme, va desencadenar una onada de propostes sense les quals és complicat entendre com es dibuixen les estratègies de l'escena política catalana.

Beuen d'aquí fenòmens com Junts per Catalunya, la Crida Nacional de Carles Puigdemont, l'espai permanent de coordinació entre partits independentistes proposat per Poble Lliure, les Primàries Republicanes, amb la proposta de barcelonina de Jordi Graupera i les territorials de l'ANC, i fins i tot la idea d'eixamplar la base que predica ERC.

Totes aquestes propostes, però es poden ubicar en tres percepcions diferents del concepte d'unitat de l'independentisme: la unitat en l'acció, la unitat estructural i la unitat orgànica.

Coordinació

Des d'Esquerra Republicana i la CUP es manifesta que la cohesió dels partits independentistes no s'expressi a través d'una unitat orgànica, sinó a través de la unitat d'acció. Exposen, sí, la necessitat d'una coordinació, però afirmen que, la concurrència electoral cal fer-la cada partit sota el seu propi paraigües. Entenen que, d'aquesta manera, la possibilitat d'arribar al màxim nombre d'electors possibles, especialment als d'esquerres, creix. Com a mínim, diuen, més que si s'integren en llistes compartides amb els partits de l'espai postconvergent.

Els espais unitaris, però, els reserven als moviments cívics com Òmnium o l'ANC. Encara que ERC cada cop se sent més lluny d'aquesta darrera i, en privat, exposen el seu disgust per l'alineament d'aquesta amb els postulats de Junts per Catalunya. L'aposta de l'entitat sobiranista per liderar primàries republicanes arreu del territori, vegeu el següent punt del text, no ha fet, sinó, incrementar aquest distanciament. Al seu torn, al si de la CUP sempre hi ha hagut dubtes, en especial per part d'Endavant, sobre si calia participar d'espais transversals com l'ANC. Cada cop, però, fins i tot els sectors més partidaris, com Poble Lliure, se sumen a la denúncia del rumb partidista que ha pres l'entitat.

Ara bé, aquestes dues formacions han remarcat els darrers dies la necessitat que es construeixin espais de debat per definir línies de treball i objectius conjunts per part de l'independentisme. També en això hi ha diferents graus d'intensitat. Així, Poble Lliure, en la seva ponència política plantejava la necessitat de crear un coordinador de partits i entitats independentistes de forma permanent per tal d'abordar aquesta temàtica. De manera similar, tot i que sense arribar a concretar la fórmula, es va expressar fa uns dies el president del grup parlamentari d'ERC, Sergi Sabrià que en una entrevista a Nació Digital apuntava que l'independentisme necessitava "formalitzar per escrit una estratègia comuna" . El guant el van recollir tant des del JxCat –que no s'oposen a l'existència d'aquest espai- com des de la CUP. Lluc Salellas, portaveu Nacional de la CUP, va denunciar a xarxes, però, que des de la formació anticapitalista feia temps que plantejaven la necessitat d'una coordinació així i que des del 30 de gener, després de la investidura fallida de Puigdemont, "les crides a debatre i acordar una estratègia comuna per part nostra han estat constants i desateses".

Municipals

En una escala diferent cal situar aquelles propostes que creuen que cal configurar una unitat conjuntural exclusivament de cara a les eleccions municipals vinents. Unes candidatures que es constituirien a partir d'unes primàries republicanes obertes a tothom. Des d'aquests sectors, on hi destaca la iniciativa de Jordi Graupera a Barcelona, es posa sobre la taula que en un context com les municipals, on es premia la llista més votada en cas de no configurar-se majories absolutes, és important que l'independentisme vagi unit per assegurar-se la primera posició a tots els municipis. Graupera, en l'entrevista de les pàgines posteriors, però, exclou la CUP d'aquest paquet en entendre que els anticapitalistes tenen uns postulats massa diferenciats i no són necessaris per assolir la unitat mínima que permeti la primera posició.

La proposta ha estat recolzada sobretot per l'ANC –que s'ha postulat per organitzar primàries arreu del territori, malgrat les discrepàncies internes-, Demòcrates –que ha focalitzat la seva estructura en aquestes primàries- i Junts per Catalunya –tot i que el seu projecte propi va més enllà de la unitat estructural-.

La possibilitat de fer primàries republicanes als municipis de més de 25 mil persones, però, no convenç ni a ERC ni la CUP. De fet, rostres coneguts d'ambdues formacions van fer campanya pel no a les primàries a la consulta a la militància que va fer l'ANC –on va guanyar el sí amb un 87,8% dels vots-. Mireia Boya, portaveu nacional de la CUP, remarcava que "la unitat mai ha de ser uniformitat. Els moviments socials no es poden descapitalitzar. La nostra força és al carrer per fer avançar les institucions".

Amb dades a la mà, la proposta unitària podria tenir cert èxit, tal com apuntava la periodista Júlia Regué a El Periódico, a Lleida i Barcelona on el PDeCAT, però tindria dificultats a la resta de ciutats.

SNP

Finalment, des de sectors de l'entorn de Carles Puigdemont i Junts per Catalunya, especialment des dels independents agrupats a Junts per la República, s'estan llançant senyals des de fa temps per crear un partit independentista únic a imatge de l'Scottish National Party. Així, fa unes setmanes es va llançar la Crida Nacional, impulsada pel president a l'exili, que pretén crear un nou partit independentista d'aquesta mena. Asseguren, però, que es dissoldria un cop aconseguida la independència.

La fórmula ha generat recels a ERC, que ja ha anunciat que no s'hi sumarà, i en sectors del PDeCAT que ho han interpretat com una OPA hostil a la seva formació. Els partidaris exposen que evitaries les pugnes que s'han vist els darrers dies i ajudaria a aconseguir majories. Tanmateix, els detractors apunten que la proposta es giraria en contra a l'hora d'atraure nous votants i posen sobre la taula que, per exemple, que ERC ha tingut major capacitat de penetració en les zones menys independentistes, especialment a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, quan s'ha presentat amb les seves sigles.

Tot plegat, dibuixa tres escenaris sobre els quals es preveu que giri el debat orgànic de l'independentisme els mesos vinents. Les tensions ja s'estan fent més que evidents i el resultat sortint d'aquest procés podria trasbalsar de nou l'inestable mapa polític català.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.