A Cartes a la meva mare Sylvia Plath explica penes i alegries amb una llengua molt viva i sentida. El 14 de juliol de 1956, Plath li explicarà com, per fi, han trobat un lloc amb encant on passar un temps, un lloc encantador on passar unes setmanes tranquil·les. Avui dia, la seua descripció de Benidorm és sorprenent:
“Benidorm,
Província d’Alacant,
Espanya
“Per fi hem trobat el nostre lloc, casa nostra, després d’un mes frenètic vivint amb les coses a la maleta i buscant restaurants barats. (...)
Tan bon punt vaig veure aquest poblet minúscul [...] després d’una hora amb autocar pels turons desèrtics de sorra vermella, els oliverars polsosos i els matollars tan típics d’aquí, i vaig veure l’esclat de mar blau, la corba ben retallada de platja, amb carrers i cases d’un blanc immaculat, com un poblet de somni, espurnejant, vaig sentir instintivament, amb en Ted, que aquest era el nostre lloc.
(...)
“Ens va portar pels carrers blancs i lluminosos amb carros arriats per ases, un mercat a l’aire lliure de fruita i verdura fresca, botigues animades —una combinació estranya de pobresa neta i acolorida i grans hotels de color pastel—, i tot semblava acabat de construir [...], completament nou, i els estils moderns es barrejaven amb l’arquitectura senzilla del lloc. Molt estrany, perquè Benidorm, que els turistes comencen a descobrir, no és gens comercial, si no fos pels hotels, i s’alça al llarg d’una milla de platja perfecta en forma d’arc, amb una aigua clara i cristal·lina que trenca a la riba, una illa que és una gran roca endins de la badia i un mar increïblement atzur...”