“Israel es declara disposada a assumir per a un període indeterminat la responsabilitat total per la seguretat a la Franja de Gaza.” Això és el que deia Benjamin Netanyahu dilluns passat en una entrevista al canal nord-americà ABC. Era la seva primera declaració sobre el futur de la Franja de Gaza des del 7 d’octubre. Fou tan vaga i evasiva que les posteriors especulacions van girar al voltant del que Netanyahu realment havia volgut dir.
És la incògnita més gran d’aquesta guerra: què hi haurà després de Hamas?
La prioritat per al govern israelià és ara una “poderosa venjança”, segons Netanyahu, vèncer Hamas, destruir la xarxa de túnels, els míssils i els llocs de comandament. El focus en tot allò militar tapa, però, el risc que Netanyahu cometi els mateixos errors que els EUA després dels atacs de l’11 de setembre: dur a terme una guerra contra el terror a canvi de pagar un alt preu i sense tenir una idea concreta de quin haurà de ser el següent pas.
Les possibles conseqüències poden ser una accentuació de la divisió entre Occident i els països musulmans, un buit de poder a Gaza que de nou els extremistes podrien omplir i una onada internacional d’atacs terroristes.
La incertesa al voltant dels objectius d’Israel a Gaza, més enllà de derrotar Hamas, també és al centre de les batusses diplomàtiques entre els EUA i Israel. El president nord-americà Joe Biden ja va advertir Israel que una nova ocupació de la Franja de Gaza seria un “gran error”. Es fa evident que Biden tem una guerra que es podria allargar mesos i fins i tot anys.
El seu ministre d’Exteriors, Antony Blinken, va deixar clar dimarts passat com seria una possible solució des d’un punt de vista dels EUA: una Autoritat Nacional Palestina “revitalitzada” hauria d’assumir el govern de Gaza i, després, les competències de seguretat. Pot haver-hi “ajustos temporals” amb el suport de països àrabs o organitzacions internacionals.
Rere aquesta proposta, s’hi amaga una visió del Pròxim Orient que va molt més enllà de Gaza. El govern estatunidenc vol forjar una coalició de l’estat jueu amb Jordània, Egipte, l’Aràbia Saudita i altres països de la regió, que haurien de cooperar en el finançament de la reconstrucció de Gaza. Els EUA esperen que en sorgeixi una iniciativa diplomàtica regional que faci reviure la solució dels dos estats. Al final, segons els càlculs dels EUA, es podria acabar amb el domini iranià al Pròxim Orient.
“Podria representar un moment de canvi”, diu Gershon Baskin, un analista polític israelià i activista per la pau amb bons contactes. “Però també podria acabar suposant una catàstrofe.” Tot dependria de com es portés aquesta guerra, quant de temps durés i quants morts hi hagués.
Com més població civil hi perdi la vida, com més terrible sigui la situació humanitària a Gaza, més difícil se li farà a l’autoritat autònoma i als governs àrabs de formar una mena de “coalició de Gaza” amb Israel.
En cas que la coalició entre els estats àrabs i l’autoritat autònoma no arribés a bon port, teòricament quedaria l’opció d’una força internacional. Tanmateix, ara mateix ningú no sospesa seriosament l’enviament de soldats de l’OTAN a Gaza. I amb l’ONU, Israel hi està enganxat i això aniria en contra dels cascos blaus. Amb tot, de ben segur que l’ONU tindrà un paper important en l’ajuda humanitària.
En tot cas, el “dia després” encara pot tardar molt a arribar. Giora Eiland, antic tinent general de l’exèrcit d’Israel i assessor nacional de seguretat, també ho admet.
Eiland parla de tres fases de la guerra. La primera fase comprendria els actuals compassos de la guerra al nord de la Franja de Gaza. La segona afectaria la lluita contra els terroristes a la part meridional. “Això pot durar unes quantes setmanes o molt més”, diu Eiland, que afegeix que hi haurà “moltíssimes víctimes civils”.
La tercera fase serà “un llarg període de caos total perquè no hi haurà un alto el foc complet”, creu Eiland. “Continuarem l’operació militar i potser no tindrem tantes tropes a la Franja de Gaza, però seguirem els nostres atacs aeris i els atacs selectius per terra.”
L’exmilitar tampoc preveu un retorn a curt termini dels refugiats. “Gran part d’aquestes zones estan destruïdes. Auguro que la població civil no podrà tornar a la part nord de la Franja de Gaza durant molt, molt de temps.”
En algun moment després de tot aquest procés Israel podria establir una zona neutral, opina Eiland, i de forma recurrent dur a terme operacions militars contra Hamas. Això duraria “fins que algú de dins de la Franja de Gaza o de fora estigués preparat o en condicions d’assumir-ne la responsabilitat”. Tanmateix, això seria així després d’un “període molt llarg de transició”.
“No puc negar que a Gaza s’hi produirà una horrible catàstrofe humanitària. I mentre al món no hi hagi cap altra part llesta per fer alguna cosa, no crec que Israel pugui fer gran cosa més per evitar-la.”
Traducció d'Arnau Ferre Samon