Els crítics

Agnès Varda, un geni a la carretera

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Aviat farà 90 anys, porta més de 40 llargmetratges al sarró i és una llegenda de la nouvelle vague. És Agnès Varda, història viva del cinema, autora d’obres com La pointe courte (1955), una carta de presentació excepcional sota el mestratge d’Alain Resnais; Daguerréotypes (1976), feta a partir de les limitacions d’haver de criar un fill, mostrant veïnatge, llar i quotidianitat; Jacquot de Nantes (1991), l’emotiu testament gràfic de la infantesa del seu marit, el també cineasta Jacques Demy; o Les glaneurs et la glaneuse (2000), un retrat fascinant de recol·lectors que aprofiten tot allò que la gent rebutja, convertits en la imatge vívida de la documentalista. Exemples d’una obra incansable, d’exigent vèrbola creativa i d’un humanisme que excel·leix a mesura que els anys s’acumulen. En el cas de Varda, el temps no li treu ni una gota d’exigència, sinó que li provoca encara més precisió, de manera que reverteix en la manera de ser admirable: en la seva mirada.

La seva darrera pel·lícula, Visages villages, és el que és, “cares i llocs”, així de simple. Una mena de buddy movie artística que ens porta de ruta per paratges que se’ns fan bellíssims, que mostren les persones com a models d’instantànies efímeres, i que ho fa en plena era del selfie, amb la pel·lícula convertida en un autoretrat amb la grandesa de sobrepassar l’objecte retratat. De fet, es tracta d’“agafar les cares de la gent que em trobo ràpidament, perquè no desapareguin de la memòria”, com diu Varda en un dels passatges. Una complicitat que Varda aconsegueix gràcies al tàndem que fa amb l’artista i fotògraf JR, el seu contrapunt, codirector i coprotagonista. Davant de les càmeres, els dos mostren una química enlluernadora més enllà de la vessant artística, sinó també en la humana. Fan possible que les cares, els retrats, ocupin llocs de silenci, inesperats. I construeixen una galeria de fidelitats íntimes: la supervivent d’un barri miner, un campaner, un agricultor solitari, el darrer dia d’un home a la fàbrica, “saltar al buit”, les banyes de les cabres, la tomba de Cartier Bresson, la vila dels estibadors del port de Le Havre, l’ascensor del museu del Louvre, la cursa de Bande à part de Godard pel Louvre, sempre Godard —amb ulleres de sol, com JR, com a cineasta, com Varda—, els ulls i els peus de la mateixa directora, el tren que anirà a llocs on ella no podrà mai anar, Du côté de la côte i l’absència de Jean-Luc, sempre ell, i les trampes narratives. I el diàleg amb la mort, que no és temuda.

Poques pel·lícules veureu aquest any com Visages villages. Gran, expansiva, eterna. Tal com ho és Agnès Varda. Un esclat d’humanitat i de saviesa, un prodigi de mirada, de ritme, d’intencions, de deixar fluir l’escena, de tenir les coses clares dins del gran designi que és l’atzar creatiu —l’atzar sempre ha estat el millor dels meus assistents”, diu Varda—. I és això: una pel·lícula convertida en el document que plasma allò que és la documentalista i també la vida, en tota la seva integritat: una manera de rodar i de veure el món a través de l’ull d’una càmera, un diàleg entre vida i mort; una manera de caminar sense fer fressa, però de petjada perdurable; una manera de dialogar, de fer parlar els altres, de ser-hi, sense estridències; una manera de connectar idees, de presentar-les a l’espectador, de fer que aquest sigui feliç durant l’estona que dura l’exercici d’espiar; una obra d’art que commou sense trampes, lluny de l’estrèpit, de l’edulcorant o del sotrac malintencionat. Perquè la vida és així, com a les pel·lícules d’Agnès Varda. I veure-les sempre val la pena.

 

Visages villages

Direcció: Agnès Varda, JR

França, 2017

Durada: 90 minuts

Guió: Ronnie Sandahl

Fotografia: Roberto De Angelis, Claire Duguet, 

Julia Fabry, Nicolas Guicheteau, Romain Le Bonniec, Raphaël Minnesota, Valentin Vignet

Música: Mathieu Chedid

Repartiment: Jean-Luc Godard, JR, Laurent Levesque, Agnès Varda 

Documental.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.