TURISME

Veïns de Barcelona, València i Palma s’alien contra la 'turistització' de les ciutats

Setze ciutats europees creen una xarxa ciutadana per lluitar contra la massificació turística i exigir accions contundents de les administracions

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

“Ja n’hi ha prou”. És el que exclamen de fa un temps els habitants dels municipis més turístics del país. L’arribada massiva de visitants, alimentada per les companyies de baix cost, està generant d’un temps ençà greus problemes de convivència, especialment a les grans ciutats. Pràcticament cap gran ciutat europea és aliena a aquest problema, més encara aquelles situades a la vora de la mediterrània. És per això que aquest divendres, setze ciutats europees presenten a Barcelona la primera xarxa SET de Ciutats del Sud d’Europa front la Turistització. En formen part, a més de Barcelona, València i Palma, Venècia, Sevilla, Pamplona, Lisboa, Málaga, Malta, Canàries, Madrid, Girona, Donosti i Camp de Tarragona. “Nosaltres no estem contra el turisme, sinó contra la indústria turística”, explica Maria Barceló, representant de La ciutat per a qui l’habita de Palma, una dels ciutats promotors d’aquesta iniciativa destinada a “internacionalitzar” la seua lluita.

En el seu manifest fundacional, els promotors de la xarxa SET enumeren entre els efectes més greus derivats de la massificació turística: l’augment de la precarització i la reducció del dret a l’habitatge; l’encariment i la transformació del comerç local; la massificació de carrers i places, així com la massificació de carrers i places, que dificulta la vida quotidiana dels residents; el monocultiu de l’economia en el sector turístic i la consegüent precarització de les condicions laborals; la desmesurada ampliació d’infraestructures; i la banalització dels entorns, tant urbans com naturals. “Tenim la sensació constant d’estar vivint en parcs temàtics i això és degut al fet que les ciutats han acabat convertides en una marca”, adverteix Barceló, qui lamenta que les administracions hagen “cedit davant les potents indústries turístiques i immobiliàries”. “La suposada turismofòbia és una paraula que s’han inventat per criminalitzar els col·lectius que posem a sobre de la taula un problema molt greu que genera precarització, contaminació i extracció de recursos”, adverteix.

Per fer front a aquesta realitat, les ciutats de la xarxa SET exigeixen: l’establiment de límits a la indústria turística; l’adopció de polítiques fiscals diferenciades per a l’habitatge i l’allotjament turístic; i la desturitització de l’economia.  El turisme “crea molta riquesa per poca gent i molta precarietat per molta gent”, assegura Maria Barceló, qui no s’està d’advertir que darrere dels problemes d’increments de preu del lloguer s’amaguen “interessos especulatius de grans corporacions que tributen en paradisos fiscals”.  “Si vull anar al teatre i no hi ha entrades, no hi vaig. Igualment, si vull pernoctar en una ciutat i no hi ha places, no et pots quedar –argumenta Barceló-. Cal posar límits a una economia dita cooperativa que en realitat és especulativa i també cal una moratòria de places hoteleres”.

“Generalitat, Estat i Unió Europea, han de prendre consciència de quines són les conseqüències de polítiques econòmiques que s’estan posant em marxa”, opina el barceloní Daniel Pardo, de l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible, coordinadora que va nàixer fa tres anys. Irene Esteban, membre de la valenciana Entrebarris considera que la “unitat d’acció” suposa un “pas endavant” per visibilitzar una problemàtica col·lectiva.  En aquest sentit, Daniel Pardo considera que la creació de la xarxa provocarà que “més d’u obrisca els ulls i se n’adone que aquesta no és una qüestió aillada sinó que som víctimes d’un procés de desposessió compartit”. 

La xarxa de ciutats del sud d’Europa contra la turistització va començar a teixir-se fa un any, quan els col·lectius Alba Sud i el Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Natura van organitzar una jornada sobre economia i ecologia política del turisme. En aquella trobada en què participaren els col·lectius la Ciutat per qui l'habita (Palma), Entrebarris (València), Morar (Lisboa), No grandi navi (Venècia), Assemblea de barris per un turisme sostenible (Barcelona) i Lavapiés dónde vas (Madrid) va començar a germinar la xarxa que es presenta aquest divendres.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.