XII Legislatura

Quim Torra és escollit 131è president de la Generalitat

El candidat a la presidència ha fet aquest dilluns al matí el seu discurs d’investidura, sabedor que rebria el suports necessaris. Dimarts es reuneix a Alemanya amb Carles Puigdemont. Tots dos compareixeran davant la premsa.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quim Torra ha pujat de nou a l’ambó per pronunciar altre cop el discurs d’investidura. Aquest cop, però, sabent del cert que, en acabar la sessió, seria el 131è president de la Generalitat de Catalunya. A la tribuna, per l’ocasió, hi havia un quintet de gala format pels presidents de la Generalitat Artur Mas i José Montilla i els presidents del Parlament Joan Rigol, Ernest Benach i Neus Munté.

A la part alta també hi eren uns quants familiars de presos, per als quals el presidenciable ha tingut les seves primeres paraules de reconeixement i suport, reafirmant el seu compromís per l’alliberament dels presos polítics. A Torra també l’observaven amb atenció i un posat de certa preocupació diferents membres de la seva família. Escoltaven com el candidat repetia amb agilitat els punts claus del discurs exposat dissabte, ara amb la certesa que la CUP li brindaria quatre abstencions. “El nostre president és Carles Puigdemont. Serem lleials al mandat de l’1 d’octubre i treballarem per fer efectiva la República catalana. El nostre programa de govern és el benestar social”, sintetitzava el presidenciable, deixant clares les prioritats de la legislatura i la provisionalitat del seu mandat.

Torra ha prosseguit el seu discurs posant èmfasi en els valors que havien de definir la construcció nacional catalana: “llibertat i cultura, aquí és on hem d’anar”. Insistia també en la importància central del procés constituent que ha d’acabar amb la redacció d’una Constitució per a la República Catalana.  En paral·lel, hi anirà, segons les seves paraules, la creació de l’Espai Lliure d’Europa i l’Assemblea de Càrrecs Electes.

Fortament criticat els darrers dies pels seus discursos essencialistes, assenyalats des d’alguns sectors com “identitaris” o “etnicistes”, Torra ha volgut marcar un caràcter més obert respecte a aquest punt. “Farem una República de tots, de tots els drets. Un país on tothom gaudeixi de plenitud de drets”, ha repetit fins a tres cops en català, aranès i castellà. “No volem una Catalunya uniforme, sinó unida en la diversitat”, insistia, per continuar citant a Palau i Fabre: “sóc d’aquí, sóc estranger”. La bancada unionista remugava.

Torra ha volgut demostrar que havia escoltat –aquella virtut que tant li remarquen els que el coneixen- part del que li recriminaven els altres partits després del discurs de dissabte. Un relat menys lluït, però cercant tancar forats a les crítiques. Així doncs, ha fet referència indirecta a governar també per als no independentistes, tal com li va demanar l’oposició en la darrera investidura. També ha incorporat diferents punts programàtics que en la darrera ocasió va despatxar dient que ja havien quedat recollides en el discurs d’investidura pronunciat per Jordi Turull.

Entre el més destacat, el compromís d’arribar a un salari mínim de 1.008 euros mensuals, el desplegament de la renda garantida de ciutadania o el de la hisenda pròpia, així com la recuperació per a la gestió pública d’Aigües Ter - Llobregat. Ha destacat també la voluntat d’aprovar de nou les 16 lleis suspeses pel Tribunal Constitucional. “Algú creu que la llei de canvi climàtic o la de pobresa energètica distingia entre independentistes i no independentistes? La República és per a tothom”, sintetitzava el candidat.

Torra ha posat èmfasi, tanmateix, en la necessitat de revisar els projectes fets per tal d’avançar i aprendre’n. L’experiència, ha dit, l’havia après en la seva etapa al món empresarial. Una petició que portava també a l’àmbit personal, tornant-se a disculpar per si “en algun moment he pogut utilitzar una paraula inconvenient. Me’n penedeixo i no tornarà a passar”, s'ha disculpat. Així doncs, ha detallat, responent en part la petició de definir què era Espanya que li havia fet Xavier Domènech en l’anterior ple, que “la llibertat que vull per al meu poble la vull per als altres. Per al poble espanyol i el català, la llibertat té nom de República”. Tancava aquest punt desitjant que “tant de bò el poble espanyol faci un procés semblant [al català] i s’emancipi republicanament, sobiranament”. La mirada de Torra es dirigia, en aquest punt, directa al líder de Catalunya en Comú – Podem. Una picada d’ullet que, segurament, haurà d’estendre en d’altres moments de la legislatura si vol gaudir de majories per governar.

I de l’autocrítica personal, ha fet el salt a la petició general: “cap independentista no ha de tenir problemes a reconèixer que no hem fet bé algunes coses. Tampoc els que creuen que Catalunya ha de ser una comunitat autònoma”.

Per acabar, ha volgut recordar la figura de Josep Irla i el seu compromís amb la llibertat, la justícia i la república. “Tot és ara i res”, tancava Torra, tot evocant al poeta Joan Vinyoli que, com ell, també tenia una estreta vinculació amb Santa Coloma de Farners.

 

Més retrets que cops a l'esquena

Després de quinze minuts de descans, Inés Arrimadas ha estat l'encarregada de començar el torn de rèpliques. "Tenim al capdavant de la Generalitat a una persona que la seva ideologia queda clara a través dels seus articles", li etzibava. La líder de ciutadans ha llegit diferents articles de Torra: "qui s'atreviria a dir un d'aquests espanyols que viuen amb nosaltres que hagin aportat res significant a la humanitat". Així, Arrimadas l'ha titllat de "xenòfob" i ha remarcat que "si l'independentisme pensa que amb Torra al capdavant internacionalitzaran el procés, han perdut el fil amb la realitat". La líder de Ciutadans també ha carregat contra el PP estatal, recriminant-li que no hagués fet res per evitar el vot delegat de Carles Puigdemont, "un fugitiu de la justícia". Torra, escoltava impassible i Arrimadas conjurava l'oposició que a partir d'ara li tocarà liderar.

Sergi Sabrià ha obert el seu discurs, el segon de les rèpliques, en fins a set idiomes diferents. "Som catalans, perquè aquest país converteix en catalans tots aquells que hi volen viure i ho volen ser", deia amb to greu el portaveu d'ERC tot clavant la mirada al grup de Ciutadans. El cap de files republicà ha volgut posar l'accent en què la construcció republicana implicava fer polítiques socials per a "tots els catalans". Sabrià també ha acceptat les disculpes de Torra, que ha qualificat de "valentes". També ha fet una crida a aquelles persones "que han estat a altres lluites" perquè se sumin a la lluita per la República, "com els republicans hem estat en les altres".

La tercera intervenció ha estat la del líder del PSC,Miquel Iceta, que ha dit que respectaria la presidència de Torra sempre que respectés el marc legal vigent. Així ha recordat que el procés constituent no cabia a l'estatut, però sí una reforma estatutària. També l'ha interrogat sobre si pensava que hi havia "bons o mals catalans" i ha remarcat que "qualsevol essencialisme és una amputació del nostre poble". A més, referint-se indirectament a ERC, ha qüestionat si alguns podien votar Torra sense "tapar-se el nas". Finalment, però, en un vot de confiança, ha confessat que, per a ell, seria molt més important el que fes el presidenciable a partir d'ara que no fins ara.

En una línia similar s'ha mogut el president de Catalunya en Comú – Podem, Xavier Domènech. "La ciutadania de Catalunya està cansada d'esperar, però no celebrem aquest govern. Hi ha hagut temps per fer les coses infinitament millor", ha exposat. El líder dels comuns li ha reconegut que expliqués mesures de govern, malgrat que li ha retret que no hagués respost a qüestions com si faria una "política fiscal progressiva" o donarien suport al TTIP. També l'ha interrogat sobre la duració del nou govern, arran del fantasma de noves eleccions en cinc mesos que sobrevola la política catalana els darrers dies.

El líder dels comuns ha enfocat clarament a la CUP com a còmplice de la investidura de Torra. I els anticapitalistes, quan han agafat el seu torn de paraula, han justificat la seva abstenció per la lògica antirepressiva i de solidaritat amb els presos. "No donem suport al seu govern. Ens abstenim en lògica repressiva perquè volem crear un terreny de lluita política contra l'estat i, també, contra l'autonomisme", ha dit Carles Riera, dient que calia que s'obrís un nou cicle dins l'independentisme. "Cal construir un independentisme de caràcter social i no identitari", etzibava, criticant indirectament a Torra.

El primer torn de rèpliques l'ha tancat, amb el permís d'una darrera intervenció d'Eduard Pujol de JxCat, el líder del Partit Popular, Xavier Garcia Albiol, remarcant que la visió "identitària" de Torra els generava una "profunda preocupació". Ha retret que el discurs del candidat estava encallat al 2015 i que guardava moltes similituds amb el que va pronunciar Carles Puigdemont en la seva investidura.

Repliques

Com ja va fer dissabte, Quim Torra ha decidit rebatre tots els grups a la vegada. El candidat ha criticat que els grups, malgrat que dissabte li van demanar programa de govern, en aquesta segona sessió no l'hagin rebatut en aquests punts. "Realment creuen que els Pressupostos Generals de l'Estat del 2018 són bons per a Catalunya?", ha retret a PP i C's. Respecte a les critiques per haver assistit a homenatges a Daniel Cardona o els germans Badia, ha dit que també havia anat a homenatges d'altres figures: "m'interessa tot el catalanisme. He intentat ser allà on s'ha homenatjat tots els catalanistes". Finalment, també ha respost a la qüestió de Domènech i ha afirmat que "sí, és català tot aquell que viu i treballa a Catalunya. Sí, som un sol poble". A la CUP ha demanat que aixequessin "la bandera vermella" si creien que el seu Govern queia en l'autonomisme.

A Torra l'han prosseguit les rèpliques de la resta de grups. La primera, d'Arrimadas, ha remarcat que "ERC, JxCat i la CUP votaran al candidat sabent què voten" i ha afegit que l'independentisme assumeix que el seu "és el discurs que l'ha de representar". L'ha seguit Sabirà que ha recriminat al PSC que hagués abandonat la defensa del dret a l'autodeterminació que feia als 80. "Ah no, això ja no, quin horror", ha exclamat, tot citant el personatge de dibuixos animats Arale. El republicà Els riures han trencat la frontera entre bancades. En la tercera rèplica, Iceta ha denunciat que si no es fa cas a la llei "en nom del poble es cometen grans disbarats". Al seu torn, Domènech ha etzibat a Torra que "és cert que el TC ha posat impediments al Parlament, però també és cert que no han desplegat moltes de les lleis que no han estat recorregudes". A més, ha demanat a la CUP que es preguntessin si Salvador Seguí, al que Riera ha citat, s'hagués abstingut avui.

"Estem en alerta màxima", ha dit Riera a Torra en el seu torn de resposta, atenent la petició que els havia fet el candidat a president. També li ha demanat que "si us plau, mai més citi a Francesc Cambó que va pactar amb el franquisme", fent referència a un dels catalanistes que ha citat el presidenciable. En el seu minut i mig d'intervenció, Albiol ha remarcat a Torra que no l'havia amenaçat: "sap el que de debò és una amenaça? Coses que li hem sentit dir. Són una amenaça per a l'autogovern". En la darrera intervenció, Eduard Pujol ha demanat, fixant la mirada a la bancada unionista, la fi de la repressió.

Acabat l'intercanvi d'opinions, el torn de votacions l'ha començat la diputada de C's, Maialen Fernández. Abans, però, Torra ha recordat els vots delegats dels diputats presos polítics o a l'exili, amb els de Carles Puigdemont i Toni Comín inclosos. Les votacions s'han seguit amb interès, sobretot, per part dels fotògrafs, que han fet fet sentir un sorollos brogit quan el presidenciable s'ha aixecat per anunciar el sentit del seu vot.

Tal com estava previst, Quim Torra ha estat escollit com a 131è president de la Generalitat amb 66 vots a favor, 65 en contra i 4 abstencions. Un cop investit, Torra ha donat la mà als líders de tots els grups parlamentaris i de la Mesa i s'ha adreçat a l'auditori per "agrair la generositat i la responsabilitat del president Puigdemont, a qui investirem". També s'ha mostrat agrait als companys de grup parlamentari, ERC i la seva família. El seu primer parlament com a president l'ha acabat exclamant: "visca Catalunya lliure!".

Es posa, així, punt i final a uns excepcionals sis mesos d'espera que acabaran quan, els propers dies, el nou president presenti un Govern. Serà, llavors, el torn de governar. Fer majories, però, serà més difícil que mai després del distanciament de la CUP de la majoria independentista.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.