Catalunya a la premsa estrangera

Puigdemont i Torra en el món

La premsa europea i dels Estats Units explica la persecució legal espanyol de Puigdemont que no li ha permès ser novament candidat a president català i la seva renúnica a favor de Quim Torra.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El dia després de la renúncia de Carles Puigdemont a tornar ser candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya, la premsa internacional focalitza el seu interès sobre la transició entre ell i Quim Torra, contextualitzant per als seus lectors el perquè no s'ha pogut elegir president des del gener passat.

Die Welt, de Berlín, recull que “el líder separatista català Carles Puigdemont, perseguit pel poder judicial espanyol, ha renunciat a la seva candidatura com a president" de Catalunya. "Ha suggerit el desconegut Quim Torra. Així acaben els mesos d'estira i arronsa sobre la formació del nou govern (...) i per evitar unes noves eleccions, termini que expirava el 22 de maig. D'ençà les eleccions de desembre passat han fracassat quatre intents de formar govern. Els nominats estaven a l'exili a l'estranger -com fou el primer cas amb Puigdemont el mes de gener- o estan sota custòdia”.

El Frankfurter Allgemeine Zeitung, de Frankfurt, sota el títol de “Nou candidat, nova oportunitat per a Catalunya?”, analitza que “quan el Parlament (català) elegeixi a Quim Torra com a nou cap de govern a principis de la pròxima setmana, la carrera de quasi dos anys i mig de Puigdemont al cap dels separatistes catalans estirà arribant al seu final”. Explica que amb l'anul.lació per part del Tribunal Constitucional de la possibilitat d'investir a distància a Puigdemont “el deixà sense opcions” i com que cap partit, “ni tan sols Junts per Catalunya, el partit de Puigdemont, vol eleccions”, no hi hagué més remei que trobar una alternativa que ha estat “Quim Torra, a qui no persegueixen” des de la justícia espanyola. D'aquesta manera “com a mol tard en segona votació, el vots separatistes seran suficients” per investir Torra. Pensa el rotatiu que a pesar que Puigdemont parli de “període provisional” l'elecció de Torra “pot donar un president” com vol “el Tribunal Constitucional” i “el govern” espanyol i, conclou, que per ventura d'aquesta manera “es podria obrir” el que anomena “una nova oportunitat per a Catalunya”.

El Süddeutsche Zeitung, de Munic, sota el titular de “Torra per Puigdemont” analitza que “la crisi (la de no trobar candidat que pogués ser elegit) sembla haver acabat (...) El líder separatista català, Carles Puigdemont, perseguit per la judicatura espanyola, ha renunciat a la seva candidatura a president” del govern català, “suggerint que ho sigui” en el seu lloc “el polític en gran mesura desconegut Quim Torra”. D'aquesta manera, entén, “s'acabarà amb els mesos de crisi” provocada per la impossibilitat de trobar un candidat que pogués ser investit.

El Berliner Zeitung, de Berlín, troba que “després de mesos de lluita amb el govern central a Madrid, el líder separatista Carles Puigdemont ha cedit” i “ha renunciat a la seva candidatura” a favor de “l'advocat i escriptor Quim Torra”. Considera el rotatiu que com que Torra “no és perseguit” pels jutges espanyols, aleshores “podrà ser investit” i “s'acabarà la crisi que vivia” Catalunya d'ençà el mes de gener, sense poder formar govern.

Le Soir, de Brusel·les, dedica poc espai a la qüestió i es limita a comentar lacònicament que amb la pressió del Tribunal Constitucional sobre Carles Puigdemont no li ha quedat altre remei “que nomenar a un recent arribat a la política, Quim Torra, per succeir-lo”.

Le Figaro, de París, comenta que “el líder de l'independentisme de Catalunya, Carles Puigdemont, ha nomenat un recent arribat a la política, Quim Torra, com el seu successor” per sortir “del bloqueig” en el qual s'havia instal.lat la vida política català en no ser possible “elegir un president” perquè els “altres candidats” eren perseguits “per la justícia”.

Le Monde, també de París, destaca que “Carles Puigdemont renuncia a la presidència de Catalunya però nomena un successor, Quim Torra, la candidatura del qual aplana el camí per a la formació d'un govern (a Catalunya) després de quasi cinc mesos des de que se celebraren les eleccions del 21 de desembre” passat. Recorda la situació de Puigdemont a Alemanya “esperant la resolució de l'ordre europea de detenció emesa contra ell per 'rebel·lió' a Madrid”. Així mateix, analitza que “excepte sorpresa, el senyor Torra ha d'obtenir els 66 vots de la dreta i esquerra independentista i aprofitar els avantatges de l'abstenció ja anunciada dels quatre separatistes que són parlamentaris de l'extrema esquerra, CUP”. Creu que possiblement Torra “no serà elegit en la primera roda” de la votació d'investidura “però hauria d'obtenir la majoria simple en la segona votació”.

A l'altra banda de l'Atlàntic, The Washington Post, editat a la capital dels Estats Units, analitza que “els partits separatistes a Catalunya donen suport a un excap d'una organització separatista perquè sigui el nou president” de Catalunya. “Quim Torra, escriptor i editor, va dirigir Òmnium Cultural, que és un grup de base que impulsa la secessió (de Catalunya) i té suficient suports en el Parlament català per ser investit” president de la Generalitat. Recorda que Carles Puigdemont “està a Alemanya, lluitant contra l'extradició a Espanya per enfrontar-se a càrrecs relacionats amb una declaració d'independència fallida que liderà l'any passat”. Explica que com que “els tribunals espanyols han bloquejat els intents previs dels separatistes d'elegir Puigdemont i d'altres candidats que s'enfronten també a càrrecs penals per iniciar accions per separar-se d'Espanya”, ha estat necessari trobar algú altre: “Torra, a diferències de les persones anteriors considerades per al lloc, no ha estat acusat”.

També als Estats Units, The New York Times, de la ciutat dels gratacels, considera que l'opció de “Quim Torra com a candidat a la presidència del govern català” és la sortida “de la situació de no poder formar una administració (govern), tal i com ha passat en els últims mesos”. Una situació, explica als seus lectors la capçalera esmentada, que és producte de “l'enfrontament durant el quals els separatistes presentaren candidats que foren bloquejats pels tribunals per estar a l'estranger o a la presó”. Recorda que “el primer ministre espanyol, Mariano Rajoy, convocà eleccions el mes de desembre (a Catalunya) després d'acomiadar l'administració (govern) anterior per declarar il·legalment la independència d'Espanya. Tanmateix, els partits independentistes novament obtingueren la majoria dels escons”. Presenta Torra com “un advocat i periodista que ha estat molt actiu en grups de pressió independentistes de la regió adinerada”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.