XII Legislatura

El Parlament legalitza la investidura a distància a l'espera Rajoy

Ho ha fet per utilitzant el mecanisme de lectura única i amb els suports de JxCat, ERC i la CUP. Durant el debat de les propostes de resolució prèvia, la CUP ha acusat als republicans de renunciar al dret a l'autodeterminació, evidenciant les discrepàncies estratègiques dins l'independentisme.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La majoria del Parlament de Catalunya ha donat llum verda a la modificació de la llei de presidència per permetre la investidura a distància d'un president de la Generalitat. Una proposició de Junts per Catalunya amb l'objectiu de poder investir a Carles Puigdemont que, tal vegada, té pocs números d'acabar fent-se efectiva. Malgrat comptar amb els vots favorables de la CUP, ERC i JxCat, es preveu que la llei acabi essent suspesa per part de l'aparell de l'Estat espanyol. Dijous, Rajoy ja va anunciar que el Govern de l'Estat ja té preparat un recurs per enviar-lo al Tribunal Constitucional. De fet, els darrers dies, tothom dona per fet que el partit de Puigdemont treballa ja en l'elecció d'un quart candidat, que, ara sí, hauria de ser efectiu, un pas que per Junts de Catalunya s'hauria de concloure, com a tard, el 15 de maig.

Abans d'anar  a aquest punt, però, el ple ha debatut dues propostes de resolució que havien quedat sobre la taula després de la jornada de dijous. El primer punt de l'ordre del dia, una proposta de resolució sobre "la defensa dels drets civils i polítics" presentada per ERC, estava previst que fos aprovat sense més pena ni glòria. Tanmateix, ha visibilitat el trencament estratègic i la no unitat d'acció de l'independentisme. La CUP ha optat per votar en contra del punt vuitè.

La diputada Natàlia Sánchez ha acusat als republicans de no voler parlar de l'1 d'octubre en la proposta de resolució: "el dret a l'autodeterminació és irrenunciable, vostès hi han renunciat. Siguin clars amb la gent". Finalment, els ha recomanat que "si volen fer autonomia, recullin el guant dels dirigents dels comuns. Però, el país no està en aquestes quatre parets i eixamplar la base no consisteix a aconseguir el vot de la cúpula d'un partit".

En el torn de rèplica, Anna Caula, nova portaveu d'ERC, ha dit a la CUP que "el nostre compromís amb l'autodeterminació és absolut [...] La millor defensa d'aquest dret no és proclamar-lo permanentment".

Malgrat tot, ha estat aprovada. Amb la mateixa suma s'han aprovat la majoria dels punts de la proposta de resolució de Junts per Catalunya sobre "l'adhesió als principis i els valors europeus". Altra vegada, la CUP s'ha desmarcat perquè consideren que tals valors europeus no són efectius al si de la Unió Europea.

Tot seguit, la secretaria de la Mesa, Alba Vergés, ha llegit una declaració parlamentària que denunciava que la sentència contra la Manada no considerés els fets jutjats com a violació. També demanava més formació en clau de gènere per a la comunitat judicial. Tots els grups, sense excepció, s'han posat dempeus per aplaudir el text.

Investidura a distància

La tramitació de la llei de modificació de la llei de presidència per tal de permetre una investidura a distància ha començat amb la votació a favor de poder tramitar-la per lectura única.

Inés Arrimadas (Ciutadans) ha denunciat que la votació per lectura única anava en contra dels drets dels diputats i ha expressat que "el que més pena fa és que estan degradant el Parlament sabent que no servirà per a res". PSC, Catalunya en Comú – Podem i el Partit Popular també ho han criticat. Fins i tot la CUP ha dit que es tractava d'una "distorsió" l'ús repetit d'aquesta via, tot i que hi ha donat el vistiplau. Tant ERC com Junts per Catalunya han remarcat la legalitat d'aquesta manera de procedir.

Solucionat el tràmit, el diputat de Junts per Catalunya Albert Batet ha estat l'encarregat de defensar la llei, remarcant que la proposta hauria de permetre garantir els drets del Parlament i els seus diputats "per escollir president" i que adapta la institució als nous temps, en tant que contempla les reunions telemàtiques. "Si aquesta llei hagués estat proposada el 2011 o els 2005 no hi haguera hagut cap problema", ha reblat Batet, que ha defensat respectar els resultats de les eleccions del 21 de desembre.

A aquest argumentari s'hi ha sumat el diputat del Grup Republicà -format per ERC i Demòcrates-, Antoni Castellà: "El debat de fons és si aquesta càmera accepta els resultats del 21 de desembre. És possible que aquesta proposició de llei no arribi a servir per res. Fins i tot, podríem haver-la tramitat per via ordinària si el debat fos la e-democràcia. Però, es tracta d'evidenciar que estem en un règim que no és plenament democràtic", Antoni Castellà. En aquesta mateixa línia, Maria Sirvent, de la CUP, ha dit que recolzaven la llei perquè "defensa la sobirania", però s'ha mostrat crítica amb les altres formacions independentistes demanant-los si la volen utilitzar per fer "un govern d'obediència autonòmica".

En contra s'hi han expressat Ciutadans, PSC, PP i Catalunya en Comú. El primer a fer-ho ha estat el diputat popular, Santi Rodríguez, que ha etzibat que "les lleis no poden estar al servei d'una sola persona. Vostès l'estan fent al servei del senyor Puigdemont". L'ha seguit Miquel Iceta, reivindicant que no es podia "fer una investidura sense el candidat a la presidència" i que no es pot "governar Catalunya des de fora de Catalunya". En la mateixa línia, Inés Arrimadas ha considerat una incongruència el fet que JxCat faci reunions de grup a Berlín, però demani que es pugui governar a distància. Així doncs, ha ironitzat dient que "les reunions de grup s'han de fer presencials, però per presidir no cal".

Al seu torn, els representants dels comuns s'han agafat a les explicacions d'ERC per fer la rèplica: "Antoni Castellà ja ha deixat clar que això no servirà per res. A mi m'agradaria fer coses que servirien per a alguna cosa. Perquè fan tantes coses que no serveixen per res", ha interrogat el president de Catalunya en Comú, Xavier Domènech.

Finalment, la llei ha estat aprovada amb 70 vots a favor (JxCat, ERC i CUP) i 65 en contra (Ciutadans, Catalunya en Comú, PSC i PP). Resta ara a l'espera de l'anunciat recurs del Govern Rajoy davant el Tribunal Constitucional que podria suposar la seva suspensió cautelar.

Un cop acabat el ple, s'ha convocat, immediatament després, un ple espcífic on s'ha aprovat l'elecció dels vuit senadors de designació autonòmica. Aquests seran, finalment, Francesc Xavier Alegre i Lorena Roldán per Ciutadans, Josep Lluís Cleries i Marta Pascal per JxCat, Mirella Cortés i Bernat Picornell per ERC, José Montilla pel PSC i Sara Vila per Cat Comú. Tots els grups hi han votat a favor a excepció de la CUP, que ha expressat no reconeixer la legitimitat del Senat de l'Estat espanyol.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.