Abans de Gwyneth Paltrow va existir Suzanne Somers, morta el 16 d’octubre passat a Califòrnia, on va néixer fa 76 anys i on vivia. El seu nom és desconegut per a molta gent, sobretot a Europa, però va ser la pionera de la reconversió d’actriu a influencer utilitzant la seva fama televisiva de personatge de sitcom dels anys setanta i vuitanta del segle XX com a trampolí per a una segona carrera com a suposada experta en salut i bellesa, en la qual va tenir més èxit que a la televisió. Oferia receptes i pràctiques miraculoses per estar més sans i tenir més bon físic, sobretot adreçades a les dones. Sovint es veia envoltada de la polèmica per la poca consistència d’alguns dels seus consells, incloent-hi els potencialment perillosos, però mai li va importar gens ni mica ni afectà el seu negoci.
Molt abans de l’eclosió actual de la influencermania i també prèviament a la coneguda Paltrow, Somers va saber ser la primera a explotar com cap altra celebrity la capacitat que tenia de connectar amb persones normals i corrents, que es creien de bon de veres els seus consells, encara que fossin desbarats.
Somers «va crear la plantilla que ara veiem repetida una vegada i una altra», declarà el 19 d’octubre a The Angeles Times Timothy Caulfield, professor de l’Escola de Salut Pública de la Universitat d’Alberta i autor del llibre Is Gwyneth Paltrow Wrong About Everything? (‘Gwyneth Paltrow s’equivoca en tot?’).
Es va fer famosa com a actriu de televisió a partir dels anys setanta i quan al cap d’una vintena d’anys l’estrella se li va anar apagant, reconvertí la seva carrera cap a la de influencer, inicialment venent la idea que qualsevol dona podia tenir un físic semblant al seu, que era espectacular, si feia una rutina d’exercicis a casa amb el seu model de Thigh Master, un tòner de músculs —per usar entre les cames o amb mans i braços— que encara es ven a internet —a 49,99 dòlars la unitat— i del qual va fer comprar milions.
L’èxit com a influencer d’aspecte físic la va portar a intentar influir en la gent no només per vendre-li els productes que cobrava per publicitar, sinó per intentar que seguís els seus estranys consells de salut, cosa que li generà fortes crítiques de la classe mèdica i científica.
Quan se li detectà un càncer de pit, fa més de vint anys —i del qual morí aquest octubre—, va arribar a assegurar durant una temporada que havia deixat el tractament de quimioteràpia perquè no servia de res i que li anava millor sense tractar-se, i instà les dones que patien el mateix mal a «desafiar la classe mèdica». Igualment, es va fer molt famosa per assegurar que certs complements alimentaris durant la menopausa eren més efectius que qualsevol tractament mèdic amb fàrmacs per combatre les molèsties... I així igual o per l’estil en nombrosos altres casos de consells en qüestions de salut sobre els quals no en tenia ni idea.
En una ocasió, el 2009, fou entrevistada en el famós programa televisiu The Oprah Winfrey Show i assegurà que el seu mètode per estar «jove i sexy», quan ja comptava amb una seixantena d’anys, era, tal com recordava el diari, «injectar-se hormones a la seva vagina i prendre seixanta pastilles al dia». Els complements hormonals tenen potencials perills «per a dones que passen la menopausa, especialment per a les que pateixen un tipus comú de càncer de mama», deia Los Angeles Times, per exemplificar com els consells que donava Somers no només eren absurds, sinó que podien arribar a ser perillosos.
Per aquest motiu, l’antiga actriu reconvertida en influencer sovint era objecte d’àcides crítiques de professionals mèdics reconeguts, com fou el cas d’Otis Brawlay, un oncòleg, professor de la Johns Hopkins Medicine (Baltimore), que l’acusà de desincentivar potencialment altres dones amb càncer de mama de rebre quimioteràpia, un tractament que estava provat científicament que augmenta les probabilitats de supervivència: «Personalment, conec diverses dones que han mort» després d’abandonar el tractament i que, tanmateix, si l’haguessin seguit, haurien «tengut una alta probabilitat de curar-se», va escriure en el seu blog.
Tot i això, ella mai no va fer cap cas de les crítiques. Progressivament, es convertí en una vertadera guru de tota mena de tractaments diferents dels que ofereix la norma mèdica. Defensava metges suposats o reals que proveïen teràpies alternatives. Un dels més coneguts fou el doctor Stanislaw Burzynski, castigat per la Junta Mèdica de Texas per haver enganyat pacients amb càncer terminal amb un tractament inútil i no haver-los revelat els riscos que comportava.
Somers va crear escola. Una de les seves imitadores, la també exactriu i antiga model de Playboy Jenny McCarthy es va fer molt coneguda a principis de la dècada del 2000 per haver contestat a la pregunta d’on havia estudiat per pensar-se autoritzada per desacreditar les vacunes —en una entrevista televisiva—, que «a la universitat de Google». Una resposta que, posteriorment, s’ha convertit en una de les frases fetes més estimades pels activistes de les teories de la conspiració contra les vacunes de la covid.
«Les teràpies alternatives que va promoure Somers i les teories de la conspiració d’avui a Internet van de bracet», assegurava a Los Angeles Times la ginecòloga Jen Gunter, autora del llibre El manifest de la menopausa. A parer seu, l’exemple de Somers demostra, igual que en altres casos posteriors, que «algunes celebritats es creuen realment que tenen la capacitat especial de descobrir una nova veritat sobre la medicina», cosa que només està a l’abast de persones amb un acusat complex «narcisista».
La gran hereva de Somers és ara Gwyneth Paltrow, segons diu el diari esmentat, la qual «ha construït un imperi de bellesa i benestar venent una àmplia gamma de productes dubtosos». Avui en dia, però, a diferència de Somers i de Paltrow en els seus inicis, no cal ser gaire conegut per esdevenir influencer de salut i bellesa, perquè, com es llegeix a la capçalera citada, «només es necessita un compte de TikTok».