El dia 9 d’agost passat hi va haver a les Illes 2.106.209 persones. Mai s’havia arribat a una xifra semblant. És la major concentració humana sobre Balears de la història.
L’índex de Pressió Humana (IPH) el calcula l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (Ibestat) des de 1997 i al llarg d’aquest poc més d’un quart de segle no ha parat de créixer i créixer fins arribar alcitat rècord d’enguany. I, per suposat, no es tracta només d’un dia. Durant cada jornada de juliol i agots la mitjana va ser molt elevada. Cada any augmenta el seu nivell. És el resultat del boom turístic que viuen les Illes i, també, d’una demografia residencial -1.218.441 habitants a 30 de juny- que igualment està descontrolada per mor d’una creixent immigració que arriba a l’arxipèlag a fer feina. Al respecte, per segon any consecutiu, l’estiu passat hi hagué seriosos problemes de mà d’obra, no n’hi havia prou i la taxa d’atur va caure tant que entrà en el que es considera «atur tècnic», és a dir que es considerà que existia -com el 2022- la plena ocupació.
Índex de Pressió Humana. L'evolució des de 1997 del nombre màxim de persones que estan sobre les Illes un dia concret mostra clarament l'impacte del turisme, tal i com reflecteixen les dades de l'Ibestat. En aquell any el registre més alt fou de 1.423.380 individus; el 2004, 1.661.408; el 2009, 1.780.448; el 2014, 1.975.791; el 2019, 2.039.687 i, finalment, el passat 9 d'agost foren 2.106.209.
La mitjana del mes d'agost d'enguany va ser de 2.054.661 persones. Però és que durant el juliol fou de1.994.155. O sigui que cada un dels 62 dies dels dos meses de màxima arriba de turistes les Baleares tingueren 2 milions de persones. Gairé 800.000 de les quals visitants. Durant cada dia, cada hora, cada minut... No pot estranyar que la saturació sigui cada cop és estesa i preocupi cada vegada més residents. Sobretot entre els que fan part del que es podria anomenar la població «històrica», és a dir la que ja vivia a les Illes fa vint o trenta anys, la que té el clar record de com eren aleshores i veu -per força amb tristor, si no amb ràbia- com són ara.
El dia d'agost passat amb menys càrrega humana fou el dia 31 amb només1.921.312 persones.
Per illes, l’Ibestat informa que a Mallorca el dia de més pressió fou el 4 d’agost amb 1.505.510 individus a l’illa, un increment de l’1,5% en relació a un any abans. A Menorca fou el 8 d’agost, amb 238.982 persones, un 6% és que el 2022. I en el conjunt d’Eivissa i Formentera el mateix dia s’hi registraren 238.982 residentsi visitants, un 2,1%.
Cal prestar atenció especial a la dada menorquina, perquè aquesta illa s’havia mantengut ins fa pocs anys al marge del boom turístic que protagonitzaven Mallorca, Eivissa i Formentera. Tamateix, comença a no ser així. Menorca va expreimentar els dos anys anteriors a la pandèmia un increment notable del nombre de turistes i amb la recuperació de 2022 va confirmar l’evolució ascendent que enguany està reafirmant un altre cop. De fet l’any passat en relació a l’anterior a la pandèmia, el 2019, el nombre de turistes que entraren a l’illa va creixer en un 13,3%, molt per sobre dels augmentts de la resta de l’arxipèlag.