ENTREVISTA

Anna Boluda: «No es parla de diversitat familiar, sols es transmet la idea de família feliç»

Gina té una relació força especial amb les seues mares, Carla i Marcela. Tot i que, per a ella, és d’allò més normal. L’escriptora i periodista, Anna Boluda (Alcoi, 1976), estrena la seua primera novel·la juvenil donant veu a una realitat poc freqüent als llibres: la diversitat familiar. No sols mostra una família homoparental, també d’altres amb pocs recursos econòmics o membres amb diversitat funcional. Cal ser valent per no tenir 'Res a amagar'.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-El títol de la novel·la, Res a amagar, evoca valentia. Cal ser valent per a mostrar-se diferent a la resta?
 
Malauradament, sí. Continua fent falta ser valent si te n'ixes el més mínim de la norma. És cert que hi ha un corrent de gent jove amb una amplitud de mires molt més gran que la que hi havia abans. Però continua havent un estigma molt marcat. Quan vaig pel carrer i veig un grup d'adolescents no els sé distingir, tots són iguals: vesteixen tots igual, tenen el mateix pentinat... I, qui se n'ix un poc de la norma, de seguida crida massa l'atenció. Per això, encara cal ser valent.
 
-Carla va tenir una relació molt complicada amb els seus pares. Per aquest motiu aposta per una família basada en la confiança?
 
Efectivament. He basat la família de Gina, Carla i Marcela en el testimoni d'altres famílies homoparentals que conec. Aquestes intenten mantenir amb els fills una relació basada en la confiança i la visibilitat. El motiu és perquè, aquests pares i mares, gais, lesbianes o bisexuals, han viscut molts anys de silenci, mentides, dubtes... I no volen que els seus fills patisquen tot això. A més, pretenen que tot aquest diàleg no sols passe dins de casa, també fora. Aquesta educació basada en el diàleg i la participació, com ocorre a Res a amagar, implica una relació amb els fills molt més treballada, que no la que porten endavant les famílies basades en l'autoritarisme. Si vols ensenyar a un xiquet a ser lliure, ha de ser-ho fora de casa, però també dins.
 
-Està reflectida la realitat de les famílies homoparental a la literatura?
 
És la primera novel·la juvenil de ficció en català on la protagonista és filla d’una parella homosexual. Existeixen alguns llibres per a xiquets xicotets que ho expliquen, però a totes les novel·les juvenils, els protagonistes tenen un pare i una mare. Com a molt, sols una mare. Però  les famílies homoparentals continuen sent invisibles.
 
-La relació de la Gina amb les seues mares no és l’única mostra de diversitat que apareix a la novel·la.
 
L’objectiu de Res a amagar és mostrar la diversitat familiar, no sols perquè existeixen famílies amb dues mares o amb dos pares de les quals pràcticament no es parla, sinó que existeixen diferents tipus de relacions familiars. En aquest cas, tenen una relació basada en la comunicació. Altra de les realitats invisibilitzades que apareix a la novel·la és la de Carla, una de les mares, que està a l’atur i, de vegades, treballa com a freelance. A les novel·les juvenils, normalment,tots els membres de la família tenen feina una remunerada i estable. No es parla de què passa si, de sobte, una familia ho perd tot. O que ocorre quan algun membre pateix alguna diversitat funcional.
 
-Carla va patir l'assetjament generalitzat de tota la classe però, en el cas de Gina, és més reduït. S'ha avançat en aquesta qüestió?
 
No ho sé, cada casa i cada institut és diferent. Al meu institut hi havia un rebuig pràcticament grupal cap a les persones gais o lesbianes. I, a més, la resta del grup ho acceptava. Els acudits sobre marietes era una cosa normal. De fet, aquest, continua sent l'insult habitual a un patí d'escola. Cap insult és tolerable a l'escola, però aquest és especialment dolorós. A més, el bullying que patia Carla fa trenta anys s'acabava a la porta de l'institut. Ara, existeixen les xarxes socials on l'assetjament continua vint-i-quatre hores al dia, durant tot l'any. Aleshores, malauradament l'assetjament escolar, no sols no ha desaparegut, sinó que ha trobat noves ramificacions.
 
-Hi ha una acceptació per part de la resta de la classe de l'assetjament.
 
Sí, i crec que és més complicat d'aturar la complicitat del grup, que l'acció de l'assetjador. Això és el que trobe vertaderament perillós: que a la resta els semble normal aquesta conducta. L'objectiu de la novel·la és que, com a mínim, els adolescents que siguen còmplices se n'adonen que no és correcte insultar a qui consideren diferent. Les dades diuen que la taxa d'intent de suïcidi entre joves LGTBQI, és molt més elevada que entre joves heterosexuals. Que l'homosexualitat, la bisexualitat o la transsexualitat continue sent un motiu perquè un xiquet de 13 anys es plantatge morir, diu molt d'en quin punt estem.
 
-Durant l'adolescència, Carla somia en anar a viure a Barcelona per evitar els comentaris dels veïns. Hi ha més tolerància a les grans ciutats respecte a l'homosexualitat?
 
Als pobles molt menuts se sol acceptar prou bé, perquè coneixen a la persona. Fins i tot, hi ha qui ho argumenta: "Que es casen dues dones no ho veig bé, però tu sí perquè et conec de tota la vida i veig que eres una persona normal". Aquest contacte personal que hi ha als pobles menuts trenca el prejudici. A les grans ciutats hi ha més toleràcia perquè hi ha més anonimat. Als pobles grans o a les ciutats menudes és on hi ha més pressió, on es mira de reüll a qui consideren diferent. Però, quan aquestes parelles tenen fills, canvia la percepció. És com que els fills les humanitzen i les fan equiparables a la resta de famílies.
 
-Gina explica als seus companys quin tipus de família té i ho fa amb naturalitat. Sembla que és la primera vegada que tracten el tema a l'aula.
 
Aquest tema no es tracta a les escoles. Hi ha molt poca educació sexual i afectiva. I, quan hi ha, és molt heterocentrista. Als llocs on s'ha plantejat portar endavant aquests programes, alguns membres de la comunitat educativa han al·legat que al seu centre "no hi ha tants gais i lesbianes". Aquesta educació no és sols per a persones homosexuals, també ho és per a qui no s'ha atrevit a sortir de l'armari, per a fills de parelles homosexuals o per a persones que no formen part del col·lectiu però que viuen a una societat diversa. I, aquest debat, es dóna als pocs llocs on s'ha plantejat posar-ho en marxa. A la resta sols hi ha silenci. L'educació actual sols tracta el vessant biològic, però no educa en la diversitat sexual: orientacions sexuals, identitat de gènere, la sexualitat pròpia... Sembla increïble el punt en el qual ens trobem. Hauria d'haver-hi una educació sexual i afectiva genèrica per a tots.
 
-Són suficient les mesures als centres?
 
Les mesures que es prenen depén molt de cada centre. Ara, al País Valencià hi ha un Coordinador o Coordinadora d'Igualtat i Convivència, això permet a l'alumnat tenir on acudir. Però aquesta situació és minoritària a l'estat espanyol. No pot ser que aquesta qüestió depenga de la bona voluntat de cada centre o de cada docent. És molt complicat de coordinar, però és necessari educar als adolescents en un entorn on tots siguen tractats igual.
 
-Res a amagar trenca amb la idea de família feliç.
 
L'objectiu era acabar amb l'imaginari que transmeten, sobretot, les sèries americanes que són les de consum massiu. En aquestes històries sembla que totes les famílies estan bé. Però, el que és cert és que cada persona viu una realitat absolutament distinta. No es parla de diversitat familiar, sols es transmet la idea de família feliç. Quan em vaig plantejar fer la meua primera novel·la juvenil volia mostrar una classe que no fora com les classes que s'expliquen normalment. Volia visibilitzar a les famílies homoparentals, però també altres discriminacions com la de les persones amb diversitat funcional o la de les persones amb pocs recursos econòmics. A les aules es volen fer coses, però el professorat no sap com. Com va dir Fuster: la política si no la fas, te la fan. Doncs, si no ho fa ningú, haurem de fer-ho nosaltres.
 

Res a amagar
ANNA BOLUDA

Tabarca Llibres
Valencia, 2017
Novel·la juvenil, 202 pàgines

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.