La premsa europea considera la llibertat sota fiança de Carles Puigdemont com un cop molt dur per a la credibilitat jurídica i política espanyola.
Un dels més gràfics ha estat Der Spiegel, que obria la informació digital nocturna d'ahir amb un molt gràfic “Schleswig bufeteja Espanya”. A aquesta alçades no cal ni dir què és Schleswig. L'anàlisi que fa el més important i prestigiós setmanari alemany, i més llegit de tota Europa, és que “els jutges alemanys han fet bossins els arguments dels seus col.legues” d'Espanya perquè “segons el poder judicial espanyol Carles Puigdemont va promoure la violència en el procés independentista, base del delicte de rebel.lió, mentre que la justícia alemnaya ho considera inadmisible”. No dubte en assegurar que “és una victòria per a Puigdemont perquè (la decisió) deixa sols l'acusació de malversació i la pena màxima per això és de 8 anys”. Ara, afegeix el setmanari, caldrà veure la reacció espanyola, no tant del Govern -del qual assegura que “respecta” la decisió judicial germànica- com del jutge instructor del Tribunal Suprem, “si manté o retira l'ordre europea de detenció". En un altre article del mateix setmanari s'explica que la clau de volta era la resposta a la pregunta: “Puigdemont acceptà la violència per assolir la independència catalana? Això era la qüestió crucial” per prendre la decisió judicial, i el tribunal ha contestat que “és inadmissible” pensar que la resposta és positiva.
El Süddeutsche Zeitung de Munic analitza que “no és una absolució completa, però és tan bona com la meitat”. Raona que l'acusació de rebel.lió “no ha estat admissible” per part de la justícia alemanya i que si bé sí es considera acceptable seguir amb el procés pel possible delicte de malversació, no cal donar per fet que s'accepti l'extradició per aquest delicte: “fins i tot aquesta acusació trontolla ara perquè estava relacionada amb l'acusació de rebel.lió. Si la rebel.lió no té substància legal, aleshores la malversació relacionada (amb aquell delicte) ja no pot pesar gaire. Per aquest diari “amb la decisió de Schleswig es trenca la construcció de tota l'acusació contra Puigdemont”. Contestant implícitament les critiques que fa la premsa espanyola -argumentant que el tribunal teutó s'hauria d'haver limitat a constatar la semblança de delictes i acceptar l'extradició-, el rotatiu germànic sentencia que “una extradició no és una reverència que li deu un país a un altre de la UE. Un estat de la UE deu a l'altre el respecte i reconeixement però no la renúncia a un examen legal curós. Per això els jutges de Schleswit han de ser elogiats”. Seguint amb les valoracions, reconeix que “és possible que ara la política alemanya tingui algunes dificultats” de relació amb Madrid, però si així fos, continua, seria perquè “el govern federal fins ara s'ha amagat rere de la judicatura” en tot aquest afer. I assevera: “Els jutges no estan per evitar dificultats polítiques ni per ocultar les conseqüències de la negligència política”. Fins i tot, a mode de conclusió, fa una valoració política de la decisió judicial: “El conflicte a Espanya està esperant una solució política. Ha de ser una (solució) política europea i la política alemanya ha d'ajudar (...) Si les coses van bé, el veredicte dels jutges alemanys és el començament d'una solució política, l'inici de les negociacions. Mitjançant el dret penal, els problemes espanyols no es poden resoldre”.
Per la seva banda, el moderat Frankfurter Allgemeine Zeitung, de Franckfurt,fuig de fer valoracions, excepte que, tal i com ja diu en el titular, estem davant d'una “Victòria d'etapa per a Puigdemont” i que no cal perdre de vista, recorda a la redacció de la informació sobre la decisió judicial i la sortida de la presó de Carles Puigdemont, que si bé és indubtable que “és un èxit” per al català només ho és de forma “parcial” perquè, raona, l'altre delicte és greu i “podria significar l'extradició”.
El Die Welt, de Berlín, compara: “els catalans aplaudeixen, el govern espanyol està decebut”. No hi ha dubte. Segurament podria haver usat 'rabiós' enlloc de 'decebut' i l'hauria clavada més. Recull la posició de l'executiu de Madrid expressada pel ministre de Justícia, Rafael Català: “el govern respecta totes les sentències, ens agradin o no”, i, novament, posa l'esment en el fet que “la decisió judicial és rebuda amb gran entusiasme a Catalunya”.
El també berlinès Berliner Zeitung recull tota la informació sobre la sentència i el que al matí de divendres era imminent alliberament, titulant que “Carles Puigdemont és alliberat de moment”, un titular que respon al fet, recorda, que “l'altre part” de l'acusació és “greu” i que podria significar, en cas de ser extradit, pensa de presó.
Fora d'Alemanya, The Guardian, de Gran Bretanya, posa l'accent en la valoració que fa el tribunal germànic sobre la violència de la qual el Tribunal Suprem acusava Carles Puigdemont: “es va considerar inadmissible” i, en conseqüència, “l'èxit” per a l'acusat es concreta en que “s'allibera” de la greu acusació “de rebel.lió”.
A França, el parisenc Le Monde valora molt més que el diari britànic: “Per a Carles Puigdemont és una gran victòria sobre la justícia espanyola”. Tan clar com l'aigua. I afegeix que “la decisió (judicial alemanya) és crucial per al futur judicial del Sr. Puigdemont perquè en llevar-li l'acusació de 'rebel.lió' i únicament deixar-li com a possible la de 'malversació' el que fa (el tribunal) és privar a Madrid de jutjar-lo” per allò que volia, que era “un delicte punible amb trenta anys de presó”.
En semblants termes s'expressa Le Soir, de Bèlgica,que valora la "victòria" de Carles Puigdemont com un cop per al "govern d'Espanya que ahir a la nit deia que sempre respecta les decisions judicials, li agradin o no" però que, al parer del diari belga, no oculta "el malestar" que sent pel fet que hagi perdut la possibilitat de "jutjar Puigdemont" pel "delicte de rebel.lió penat amb 30 anys".
A Itàlia, Il Corriere della Sera optava per un títol que ho diu tot: "La derrota de Madrid". L'argumentació del diari italià comença explicant que la decisió judicial alemanya "és una derrotapolítica per a les autoritat madrilenyes que no podran imputar a l'expresident de Catalunya el principal crim polític que motivà l'odre de detenció europea". I posa en dubte de forma implícita que se l'acabi extradint per l'altre delicte del qual l'acusen, el de malversació: "es necessitaran més aclariment i informació de les autoritats ibèriques" si es vol assolir l'objectiu de jutjar-lo a Madrid.
Finalment, el portuguès Diário de Notícias valora que "Alemanya i Bèlgica donen nous ànims als independentistes" catalans en "alliberar sota fiança Carles Puigdemont" alhora que "la justícia belga no imposà condicions (per a la llibertat) a tres exconsellers seus", Lluís Puig, Toni Comín i Meritxell Serret, a excepció de les mateixes mesures cautelars que ja tenien: no abandonar Bèlgica, estar localitzables i atendre a les peticions que els faci la justícia.