Embat judicial

Cuevillas presenta un recurs per negar l’existència dels delictes de Puigdemont, Ponsatí i Puig

Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Lluís Puig posen un recurs a través de la seua defensa a la interlocutòria de processament emesa pel Tribunal Suprem el passat 23 de març. Segons l’escrit de la defensa, els delictes dels quals se’ls acusa són inexistents. Ho analitzem.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan Pablo Llarena, magistrat del Tribunal Suprem, va processar tretze dirigents independentistes el passat divendres 23 de març, ho va fer al voltant de tres delictes: rebel·lió, malversació i desobediència. Els delictes eren aplicats de manera aleatòria als polítics i líders cívics implicats. Tots els qui es van presentar per comparèixer ingressaren en presó. Eren Jordi Turull, Raül Romeva, Carme Forcadell, Dolors Bassa i Josep Rull. Tots ells ampliaven la llista fins llavors formada per Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Joaquim Forn i Jordi Cuixart. I diumenge dia 25, de manera inesperada, Carles Puigdemont fou sumat quan fou detingut per la policia alemanya només creuar la frontera amb Dinamarca quan es desplaçava en cotxe cap a Brussel·les. El president, ara, resta a l’espera d’una decisió de la justícia alemanya.

Mentrestant, ell i dos consellers més exiliats, Lluís Puig i Clara Ponsatí, han presentat recursos a través de les seues defenses contra la interlocutòria de processament. Carles Puigdemont està acusat de rebel·lió i malversació. Segons el jutge, ell, amb Junqueras i Forn, «participaren en la reunió de coordinació policial del 28 de setembre, foren advertits pels responsables dels Mossos del greu risc d’incidents violents davant el referèndum i coneixien la gravetat de la protesta del 20 de setembre davant el Departament d’Economia i decidiren tirar endavant el referèndum, fent una crida a la mobilització i impulsant un operatiu policial autonòmic compromès amb el que les mobilitzacions partidàries de la votació il·legal pogueren enfrontar-se amb èxit a les forces policials de l’Estat».

Pel que fa a Clara Ponsatí, qui va ser posada en llibertat per la justícia escocesa a canvi de l’entrega del passaport i a l’espera d’una nova compareixença el 18 d’abril, el mateix escrit judicial l’assenyala també per «rebel·lió i malversació», perquè hauria «assumit el control i l’ocupació de tots els centres escolars dependents de la seua conselleria (la d’Ensenyament) per garantir el seu ús durant el referèndum». L’últim dels que han presentat recurs, Lluís Puig, qui resta a Bèlgica, és acusat de «malversació» i «desobediència» per «desatendre els requeriments del Tribunal Constitucional quan aprovà el decret 139/2017 de convocatòria del referèndum, mitjançant el qual autoritzaven els diferents departaments fer accions i contractacions necessàries per fer possible el referèndum a través de la disposició de fons públics».

 

La defensa respon

Segons l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas, aquestes acusacions no estarien fonamentades. «La resolució no s’ajusta a dret», segons l’escrit presentat en la vesprada del dilluns dia 2 d’abril. Així ho ha resumit el mateix advocat en un tweet.

 

 

La primera de les raons que exposa el recurs és la «manca de competència objectiva» del Tribunal que s’està fent càrrec, és a dir, el Suprem. Segons el recurs, aquesta institució tindria una «manca de competència objectiva». En aquest sentit, «ha quedat patent que el forçat relat dels fets dut a terme pel Ministeri Fiscal en la querella, va tindre com a única finalitat justificar la competència del Tribunal Suprem, evitant el coneixement dels fets al tribunal legalment establert: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i, en conseqüència, vulnerant-se el dret al jutge ordinari predeterminat per la llei contemplat en l’article 24 de la Constitució Espanyola».

El document de defensa també es refereix a la «nul·litat d’actuacions per indefensió al no haver-se permès l’actuació de la defensa lletrada dels senyors Puigdemont, Ponsatí i Puig». Segons l’advocat, fins el 27 de març, la defensa de tots tres no va poder «intervenir». I enumera uns fets de manera cronològica per argumentar-ho.

D’un costat, el 7 de novembre, els tres defensats «es personaren en la causa» mitjançant un escrit amb la data del 3 de novembre a Bèlgica el qual, l’Audiència espanyola, que llavors conduïa el cas, es va negar a autoritzar fins que els acusats «es posen a disposició d’aquest jutjat mitjançant la seua compareixença personal». El recurs contra aquesta conclusió, presentat el 13 de novembre, va ser desestimat per l’Audiència el dia 21 i set dies més tard, tal com narra l’advocat, es va presentar el recurs d’apel·lació ja al Tribunal Suprem que encara no ha rebut resposta per no haver estat tramitat. Una de les contradiccions és el fet que el Tribunal Suprem admetera per personats els tres defensats el 27 de març per haver-se presentat davant la justícia belga, cosa que abans no es va fer.

Segons Alonso-Cuevillas, a més, hi hauria una «inexplicable contradicció lògica» entre la resolució recentment dictada i la «negativa permanent» a deixar intervenir la defensa dels seus clients.

Per últim, una altra de les causes és la «falta de rellevància penal dels fets», atès que «la convocatòria d’un referèndum, la declaració d’independència d’una part del territori de forma pacífica són fets que no es poden relacionar amb la configuració de cap tipus penal que es trobe actualment arreplegat al nostre Codi Penal». Segons el lletrat, convocar un referèndum o declarar la independència de forma pacífica no estan tipificats com a delicte. A més, cita paraules del llavors Fiscal General de l’Estat, José Manuel Maza, en una entrevista al setembre de 2017, quan explicava la complicació de tractar penalment la rebel·lió no violenta, «el que explica el notable esforç realitzat en la interlocutòria per justificar l’existència d’una violència que, per sort, és i ha estat inexistent en el recent procés polític català». Tal com indica, l’article 464 quedà redactat de tal manera que «són reus de delicte de rebel·lió els qui s’alcen violentament i pública» per a una sèrie de finalitats, en total set, entre les que hi ha «declarar la independència d’una part del territori nacional».

Per tot això, les actuacions de la Fiscalia, «com el posterior desenvolupament de les actuacions dutes a terme per aquest Tribunal [Suprem], venen vertebrades per una comprensió del dret penal incomptable tant amb el principi de legalitat com amb el de proporcionalitat». I esmenta també una «manca de tipicitat dels fets suposadament constitutius d’un delicte de rebel·lió». També nega l’existència del delicte de malversació, i demana l’acusació que acredite «les partides destinades a sufragar les presumptes despeses a les que feia referència la interlocutòria. En canvi, no consta justificació alguna en aquest sentit». Ni tampoc «es detallen les persones responsables de les presumptes partides pressupostàries, ni quines han estat o no emprades, ni les dates de realització de les despeses». Per això, segons l’escrit, els acusats «són imputats per conductes totalment genèriques i abstractes». Per acabar-ho d’adobar, cita el ministre espanyol d’Hisenda, Cristóbal Montoro, qui va «garantir» que «la Generalitat no està emprant un euro» [per al finançament del referèndum].

Pel que fa a la desobediència, el lletrat esmenta una «falta de tipicitat». Lluís Puig està acusat de desobediència, un fet que l’advocat nega «perquè la presumpta desobediència de la qual és acusat» Puig «no es dóna en el marc de relació de vinculació entre òrgans del Poder Judicial i l’Administració».

 

Els CDR també practicarien la rebel·lió

Alhora, la Fiscalia de l’Audiència espanyola ha emès un escrit en què acusa els Comitès de Defensa de la República de poder estar practicant la rebel·lió. El document, de només dos paràgrafs, alerta que «davant les intolerables actuacions que en la Comunitat Autònoma de Catalunya venen desenvolupant els autodenominats CDR», la Fiscalia anuncia investigacions penals «i de tot tipus per dur davant la justícia els autors i promotors d’aquests actes vandàlics, que posen en perill no només la pau pública i l’ordre constitucional, sinó la mateixa essència del sistema democràtic que els Fiscals estem obligats a defensar».

Segons el mateix document, «no es pot obviar el fet que amb les seues actuacions el que es pretén és la subversió de l’ordre constitucional, emparant i enaltint amb violència persones investigades judicialment pels més greus delictes que poden donar-se en un Estat Social i Democràtic de Dret com és la rebel·lió». La Fiscalia assegura que «actuarà amb contundència» per «dur els seus autors davant la Justícia».

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.