La campanya del PP contra l'amnistia ha fet parada aquest dimecres al Senat de l'Estat espanyol. Els populars tenen majoria absoluta a la cambra alta i ho han fet valer per dur a debat la possibilitat d'aprovar una amnistia amb la presència dels presidents de les diferents comunitats autònomes. Un escenari ideal per retreure a Pedro Sánchez i al PSOE la manca de "sentit d'estat".
Aragonès, sol en defensa de l'amnistia
Absents els presidents socialistes i el basc a la sala, rebutjant de partida la premissa del PP, ha estat Pere Aragonès l'encarregat de defensar l'amnistia i els interessos catalans: "He vingut a defensar Catalunya". Només ha estat present a la sala durant la seva intervenció i l'ha abandonat en acabar, fet que li ha comportat les crítiques dels barons territorials del PP. "He vingut a defensar l'amnistia i el referèndum d'autodeterminació de Catalunya com a culminació de la resolució del conflicte polític", expressava el mandatari català.
Aragonès ha retret als líders del PP la voluntat de, amb aquesta sessió, "utilitzar Catalunya per les batalles partidistes de l'estat" i per "esgarrapar quatre vots". A parer del president català, "al PP no li importa el que pensi Catalunya" perquè, de ser així, "estarien al nostre costat per promoure la llengua Catalana, a Catalunya i als altres territoris que la compartim: de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó", o defensarien consensos com "el català a l'escola, la fi de la repressió o votar a un referèndum".
El mandatari d'ERC que ha esgrimit les limitacions que posa el Tribunal Constitucional al desplegament de lleis com la del canvi climàtic o la d'habitatge i el greuge del dèficit fiscal, ha dedicat la segona part de la seva intervenció a defensar l'amnistia, "imprescindible per tornar un conflicte polític a la política". Aragonès ha detallat que l'amnistia "no és un punt i final", sinó "el punt de partida d'un camí que té un destí: que la ciutadania de Catalunya voti sobre la independència". El president català s'ha avançat als arguments dels dirigents popular, destacant que "s'escandalitzen per una amnistia, però no davant els 6.000 indults que va aprovar el Govern de Felipe González i els altres 6.000 del Govern de José María Aznar que beneficiaven a condemnats per corrupció i terrorisme d'Estat" i que "hi ha una llei d'amnistia vigent, a la que van donar suport. Una llei que impedeix investigar els crims de sang de la dictadura".
La pàtria del PP
Acabat el torn d'Aragonès, els diferents presidents populars, entre ells els de les Illes i el País Valencià, s'han tornat per etzibar clatellada a l'independentisme i a Pedro Sánchez, a qui acusen de deslleialtat a la Constitució per obrir-se a negociar l'amnistia. El primer ha estat el gallec Alfonso Rueda, que ha fet el gruix de la seva intervenció en gallec.
La presidenta de les Illes Balears, Marga Prohens, que ha fet una part de la seva intervenció en castellà, ha començat oposant-se a la idea de Països Catalans exposant que "amb Catalunya ens hi volem relacionar com amb la resta de comunitats autònomes, de tu a tu, sense tuteles i sense complexos. No reivindiquem ser més que ningú i manco que ningú. No volem ser part de cap altra país ni realitat manco que d'Espanya". A parer seu, l'amnistia "suposa anar contra la separació de poders, contra l'estat de dret i contra el consens constitucional". La líder popular ha dit que amb l'amnistia "no parlem de perdonar, parlem de demanar perdó", i ha defensat que el govern de l'Estat no pot estar sotmès al que ella interpreta com un "xantage o una subhasta".
Carlos Mazón, president del País Valencià, ha emprat el castellà en tot el seu discurs, a excepció de fragments en català llegits a l'inici i al final. Les seves primeres paraules, com les de Prohens, també han estat en marc de Països Catalans. En contra del que diu el consens acadèmic, Mazón ha defensat el secessionisme lingüístic reclamant que el valencià és "una llengua amb una denominació mil·lenària i viva que ha de ser reconeguda. Una llengua que es diu valencià i no de cap altra manera". Ha criticat, també, als antics governs valencians per "prestar-se com avançada per aquest somni dels Països Catalans en què només ells hi creuen". Vinculat a això, ha retret al president Aragonès que si la seva intervenció es resumia a "venir a dir que Guardamar és Catalunya, no només és un somni, és un disbarat i un insult". També ha dit que l'amnistia s'estava negociant per "satisfer la vanitat de només una persona".
Segons Mazón, "l'independentisme tindrà la seva amnistia i Sánchez la seva investidura", però "no està clar què ens costarà aquest pagament" perquè "es castiga la generositat i es premia l'egoisme". Per acabar, ha demanat a Sánchez que es planti perquè sinó "els xantatges no acaben mai".