La tragèdia del modest Chapecoense i el comiat dels líders mundials a Fidel Castro

[gallery columns="2" size="medium" link="none" ids="2363,2364,2361,2362,2360,2365"]

Al Brasil, O Globo arriba aquest dimecres als quioscos amb la tragèdia aèria de Colòmbia, on han mort 71 persones i n'han sobreviscut sis. "La tristesa és verda", titula en referència als colors del Chapecoense, un equip de futbol molt modest que es desplaçava fins a la ciutat de Medellín per a disputar la seva primera final continental, la de la Copa Sud-americana. Han sobreviscut tres dels 22 jugadors de futbol convocats, un dels 21 periodistes que els acompanyaven i dos dels nou tripulants que viatjaven en l’aeronau. El rotatiu brasiler afirma que "la tragèdia commou el planeta i deixa el futbol mundial de dol.

A Colòmbia, el lloc dels fets, El Tiempo assegura en la seva edició d’avui que el combustible és la “pista clau en el cas de l’avió estavellat”. En aquest sentit, el diari editat a Bogotà indica que “la hipòtesi més forta apunta que l’avió del Chapecoense va quedar-se sense gasolina”. I afegeix a les pàgines interiors: “Membres de tripulació que van estar en aquesta zona la nit de dilluns reporten que Quiroga [el pilot de l’avió, de la companyia boliviana LaMia] va reconèixer que tenia problemes de combustible i, desesperat, va començar a baixar".

Als Estats Units, des de Florida, el Miami Herald afirma aquest dimecres que "a Cuba, els líders mundials canten lloances de Fidel Castro". En aquesta línia, el diari nord-americà explica que "líders polítics i altres dignataris de tot el món van unir-se als cubans dolguts el dimarts a la nit a la plena plaça de la Revolució -el lloc de moltes oracions per Fidel Castro- per a retre els seus últims homenatges a l'exlíder cubà". I el rotatiu afegeix: "Un per un, els líders mundials van aixecar-se per a retre homenatge a Castro". Entre els líders mundials que van assistir-hi hi ha el veneçolà Nicolás Maduro, l’equatorià Rafael Correa, el bolivià Evo Morales, el mexicà Enrique Peña Nieto, el sud-africà Jacob Zuma, el grec Alexis Tsipras o l’emir de l’Aràbia Saudita Hamad bin Jalifa Al Thani.

Per la seva part, també als Estats Units, The Wall StreetJournal informa avui que Donald Trump ha escollit un exbanquer per al Tresor. El diari del districte financer detalla que “el president electe Donald Trump nomenarà el durant molt temps banquer i exexecutiu de Goldman SachsSteven Mcnuchin com a secretari del Tresor”. I el rotatiu afegeix: "Mcnuchin, de 53 anys, va jugar un paper de segon pla en l'elecció de Donald Trump, ajudant a supervisar la creació d'una xarxa de petits donants que van permetre a la campanya de Trump competir amb èxit contra l'operació millor finançada de Hillary Clinton". Mnuchin, sempre vinculat a Wall Street, és vist com un representant de l'establishment.

A França, Le Figaro arriba aquest dimecres amb una enquesta sobre les eleccions presidencials del 2017: François Fillon pren distància amb el Front Nacional, Hollande està fora de la cursa. El diari editat a París assenyala que “segons el nostre sondatge de Kantar Sofres-One Point, el candidat d’Els Republicans guanyaria àmpliament en segona volta enfront de Marine Le Pen”, i que “qualsevol que sigui el seu candidat -François Hollande, Manuel Valls o Arnaud Montebourg-, l’esquerra seria escombrada en la primera volta”. Concretament, en una segona volta entre Fillon i Le Pen, el primer obtindria el 66% dels vots, enfront del 34% de la segona.

Finalment, al Regne Unit, The Daily Telegraph destaca avui que la cancellera alemanya Angela Merkel “bloqueja l’acord del Brexit” de la primera ministra britànica Theresa May. En aquest sentit, el diari londinenc explica que "Angela Merkel i Donald Tusk [president del Consell Europeu] van unir-se el dimarts per a bloquejar l'intent de Theresa May per a accelerar un acord que hauria creat una amnistia per als expatriats britànics i els immigrants de la UE al Regne Unit". May proposava que els treballadors de la UE que viuen a la Gran Bretanya poguessin quedar-se a canvi d'un acord que atorgués el mateix dret als immigrants britànics a la Unió Europea.