L’agost de 2022 el grup Terraferida -abans de dissoldre’s davant la impossibilitat, segons va comunicar, que les institucions d’esquerres entenguessin la necessitat d’un canvi de model econòmic- va presentar un informe realitzat a partir d’imatges aèries de Mallorca que deixava en evidència l’enorme quantitat de piscines que hi havia a l'illa.
En conjunt, segons el grup verd citat, entre 2015 i 2021 s’havien fet 5.271 noves construccions d’aquesta mena a l’illa, de les quals 1.765 eren en sòl rústic i 3.506 en urbà. «Les piscines a foravila, que suposen un terç del total, solen destruir molta superfície al seu voltant amb solàriums, gespa, edificis annexos i altres usos que es resten a l’agrari o forestal» que tenia el terreny, indicava Terraferida.
La mitjana setmanal suposava 17 noves piscines i anualment sumaven 880. I les 5.271 de nova construcció s’havien d’addicionar a les 43.697 que ja existien a Mallorca abans del 2015 el que feien un total de 48.968 en aquell moment, l’estiu de l’any passat.
Si moltes eren aleshores, l’últim any s’ha viscut un vertader boom de noves làmines d’aigua.
Boom de piscines. Segons un informe basat en el cadastre publicat dilluns passat pel diari de Palma Última Hora, en el conjunt de les Illes se n’han construït 1.353 al llarg de 2022. L’arxipèlag comptava a 31 de desembre amb gairebé 70.000 piscines -69.091-, la immensa major part de les quals privades.
Segons un enginyer consultat per aquest setmanari, l’evaporació de l’aigua durant l’estiu de l’aigua d’una piscina és de l’1% diari del volum total de la làmina d’aigua sotmesa a la insolació. Aquest enorme consum del líquid recurs natural, tan preuat en temps de sequera, com ara, així com el consum de terreny que suposa cada nova construcció -tal i com deixava en clar l’alerta de Terraferida- van fer que durant l’anterior legislatura Més assolís que el Consell de Mallorca prohibís que en el sòl rústic de l’illa es puguin fer noves piscines de més de 35 m2 quadrats -entre làmina d’aigua i instal.lacions- indistintament de la superfície de la finca.
La mesura, a la vista de la dada que el diari citat aportava aquesta setmana, no ha reduït el gust per tenir piscina privada. Des del GOB -Grup d’Ornitologia Balear i de Defensa de la Naturalesa, l’entitat ecologista és important de les Illes- s’ha demanat que es prohibeixi noves construccions d’aquest mena a tots els territoris insulars. Segons recollia el diari citat d’aquesta font verda, «la construcció de piscines s’ha desbocat, no es tenen en compte els recursos hídrics de Balears, que són limitats». Els ecologistes xifren en un 5% el consum urbà d’aigua que és imputable a les piscines. La veterana organització -que enguany compleix el cinquantè aniversari- alerta que si no es posa fre, la urbanització del sòl rústic acabarà per ser quasi absoluta.
El Govern de Marga Prohens no s'ha pronunciat exactament sobre les piscines, però sí que ha dit en diverses ocasions que vol revertir «l'excès de prohibicions» -urbanítiques, entre d’altres- que al seu parer va caracteritzar al Govern de Francina Armengol. Cosa que permet dedduir que les restriccions esmentades podrien desaparèixer i si més no és segur que de prohibir noves piscines, res de res.