Normalització a la xarxa

Quan seré gran, jo també vull ser youtuber

Solen ser joves, tenen molt pocs prejudicis i alguns han fet dels vídeos pujats a Youtube un estil de vida i, fins i tot, un ‘modus vivendi’. Són els ‘youtubers’, un autèntic fenomen social, en vies de ser també econòmic. Alguns dels més seguits a l’Estat i Amèrica del Sud són catalans i valencians que es comuniquen en castellà. Però el fenomen comença a tenir rèplica seriosa en la nostra llengua.    

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El mes de juliol passat, el programa 30 minuts de TV3 emetia un documental, Youtubers: els nous ídols”, que s’obria amb un petit experiment sociològic: els redactors mostraven a persones de diferent edat una fotografia d’El Rubius, un malagueny de mare noruega que, amb més de vint-i-set milions de seguidors, és considerat la punta de llança del fenomen a l’Estat espanyol. I la persona que més ingressos genera per aquesta activitat. La gent gran no sabia de qui li estaven preguntant. Però dels vint anys per avall, tothom reconeixia ràpidament la persona de la fotografia, tot un ídol entre els més joves, fins i tot a Amèrica del Sud, continent que visita sovint enmig de mesures de seguretat —per protegir-lo de l’ardor dels fans— que no difereixen molt dels dispositius per a estrelles del pop. 

El Rubius, el referent youtuber de l'Estat pel que fa a seguidors.


Youtube és, fet i fet, la televisió dels més joves: entre els canvis més importants dels hàbits de consum hi ha el fet que molta de la canalla dedica més temps a veure vídeos que els espais infantils tradicionals. Oci a la carta, quan volen i en el moment que volen. A Youtube ho tenen tot: humor, amb codis normalment indesxifrables per als adults, tutorials sobre les coses que més els interessen —dels videojocs a com fer un cub de Rubik—, tendències de moda, prescripcions culturals o, simplement, persones de la seua edat que parlen el seu idioma i conten les coses que a ells els interessen.


Un seguit de continguts, generats en un principi des de l’espontaneïtat i la proximitat que dóna estar parlant des d’una habitació —en realitat, en els casos dels youtubers assentats tot és més reglat i professional del que sembla— que generen comunitats de milers de seguidors, milions en alguns casos. Un tràfic que ha cridat l’atenció de les marques, que empren aquests canals i els seus joves protagonistes per promocionar els seus productes. I que faciliten així que el que comença en un entreteniment puga esdevenir un modus vivendi. Fins i tot per a l’entorn, petites empreses que aixopluguen l’activitat dels youtubers quan el volum d’activitat econòmica i de compromisos socials ho fa possible i necessari. Una dedicació, no cal dir-ho, que es combina a la resta de xarxes: un youtuber molt seguit sol tenir també molta parròquia a plataformes com Instagram o Twitter. 


Els esquemes estan canviant ràpidament i ho faran encara més en el futur. Segons la darrera enquesta “¿Qué quieres ser de mayor?” de l’empresa de recursos humans Adecco, un 9% dels enquestats manifesten la preferència per dedicar-se professionalment a nous oficis com gamer (provador de videojocs), blogger o youtuber. Alternatives que van guanyant terreny als clàssics bombers, metgesses, infermers o mestres. “Moltes vegades, quan els nens diuen que volen ser això, els pares no saben ni què és ser gamer o youtuber. O els sembla que és un hobby i no pas una professió”, explica Elisenda Estanyol, directora del Màster universitari de Comunicació corporativa, protocol i esdeveniments de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). 

El badalonenc AuronPlay.


Aquesta realitat, tanmateix, ha vingut per durar, almenys una temporada. A poc a poc, seguint els hàbits dels seus fills, o a través de l’espai que van dedicant-hi els mitjans convencionals —com ara l’esmentat reportatge del 30 minuts—, els adults van prenent consciència de les dimensions d’un fenomen que té reflex, com en altres noves activitats generades per la xarxa, a casa nostra. 

Així, seguint el deixant bandarra i irreverent d’El Rubius, trobem figures com el manresà Jordi Wild, el badaloní AuronPlay (ambdós amb més de set milions de seguidors) o l’alacantí Jorge Cremades (700.000), tots ells, sobretot el darrer, qüestionats en algun moment per comentaris i continguts masclistes, una de les conseqüències indesitjables d’uns canals que tenen en la espontaneïtat i la sinceritat sense filtres alguns dels valors més preats pels seguidors. “S’ha d’anar amb compte. Si avui dic que cal cremar contenidors de segur que surt algú i en crema”, reconeixia Raúl Álvarez (AuronPlay) en el reportatge de TV3. Per contra, Jordi Castillo (Jordi Wild), sostenia que ell no pretenia “educar ningú”, sinó entretenir.


A més de l’entreteniment, una de les claus del fenomen és l’enorme capacitat d’influència. Des d’Olot, David Calvo (Celopan, més de dos milions de seguidors), amb un perfil més amable, s’ha convertit en un ídol adolescent que té un parell de llibres publicats amb títols com ara El patito que nunca llegó a ser cisne. Celopan és capaç de provocar tanta histèria com la badalonina Dulceida (Aida Domènech, un milió i mig de seguidors), una model i influencer que ha esdevingut un referent en el món de la moda i que necessita la intervenció de la guàrdia urbana en els seus actes públics per garantir l’ordre. Dulceida té tot un equip treballant al seu voltant. I fa poc va traure una línia pròpia de perfumeria. 


L’especialització, com confirma Estanyol, és una bona via per donar-se a conèixer, però de vegades és suficient amb expressar l’opinió sobre temes diversos de manera fresca i que connecte. És el cas de la valenciana Maria Herrejón (300.000 seguidors), que s’ha fet un lloc a Radiotubers, un espai de Los 40 Principales nascut al caliu del fenomen. Una opinió d’aquesta xicota sobre la bisexualitat generà una enorme polèmica viral.

Maria Herrejón, una valenciana referent estatal del món youtuber.


Alguns, fins i tot, no han hagut d’esperar gaire per ser youtubers reconeguts: entre els més menuts causa furor el canal Mikeltube (370.000 seguidors), en el qual dos germans de Sant Adrià del Besós, Mikel i Leo (set i tres anys respectivament) mostren les novetats del món de la joguina. Aquest canal, que començà com un entreteniment de Mikel, és un dels més preats pel sector per donar a conèixer els seus productes. Els joveníssims youtubers, tanmateix, solen dir el que en pensen. I reben correspondència fins i tot des d’Argentina.

 
El concepte d’identificació, per tant, “és clau”, apunta Elisenda Estanyol. “En els mitjans tradicionals veiem periodistes, però en Youtube el to es molt formal i natural. Els nens i joves no veuen una persona estranya, sinó perceben el youtuber com un amic, que parla el mateix llenguatge que ells i a qui agraden les mateixes coses. És un col·lega”, assegura. En una etapa “vital” en la qual “volen diferenciar-se dels pares i professors”.

Ecosistema ‘youtuber’ en català

Tots els youtubers esmentats, i alguns més, tenen projecció estatal i internacional —bàsicament a Hispanoamèrica— i empren el castellà en els seus vídeos. Tanmateix, com passa amb alguns altres processos que tenen lloc a internet, el català va fent forat a poc a poc i generant el seu propi ecosistema de youtubers. Una web, Youtubers.cat, s’encarrega de fer xarxa i comunitat, seguir el rastre de l’activitat en català de Youtube, oferir estadístiques i, sobretot, potenciar aquesta activitat i, de retruc, l’ús de la llengua. Una de les iniciatives del portal, que ja va per la quarta edició, és #3youtuberscatalans, que consisteix a pujar un vídeo a la xarxa i recomanar tres youtubers en català. Aquest portal té computats 90 canals actius (que han publicat els darrers tres mesos) i 114 inactius. Segurament, però, n’hi pot haver més.


El canal amb més subscriptors (15.000), el de la companyia Pot de Plom de l’humorista alcoià Xavi Castillo, no es pot englobar en puritat en el fenomen youtuber. Com tampoc el canal del també humorista de Sueca Eugeni Alemany, amb gairebé 2.000 subscriptors. Ambdós pengen continguts seguint els codis d’aquesta xarxa, però es tracta més aviat d’un element de promoció que també fan servir grups de música i d’altres artistes.

Leopolda Olda, una de les líders de l'ecosistema youtuber en català.


La youtuber pròpiament dita amb més seguidors i que s’expressa en català és segurament Clara Moraleda (Leopolda Olda, 11.400 seguidors), una xicota que fa vídeos d’una factura aparent, incloent petits musicals i esquetxos, i parla amb un punt difícil d’esbrinar entre la comicitat, l’espontaneïtat i la teatralitat de qüestions com la pèrdua de la virginitat, el lesbianisme o, en un to més sever, la independència (“el dia més feliç de la meva vida serà quan arribarà la república catalana”, digué en un dels seus vídeos). El vídeo en el qual parlava de “perdre la virginitat” tingué més de 26.000 visites. Una singular ganyota amb la llengua, que alguns trobaran irritant, és el seu gest de marca. 

Sílvia (Miss Tagless), una youtuber de Pedreguer, fincada a Xàbia i immigrada a Londres, és la següent en la llista de més populars, amb gairebé 8.000 seguidors. El seu és un canal expansiu, en el qual parla de tot, des del masclisme en el trap a la sèrie Merlí o els seus vint temes preferits en català, però tampoc no eludeix temàtiques polítiques: el punt d’arrancada del seu canal, de fet, fou un vídeo de contestació a les acusacions de pagesisme que feu Carolina Punset (Ciutadans) als defensors de la llengua. Aquella gravació (“Carolina Punset, calla la boca”) tingué més de 120.000 visites. Tot i que el seu vídeo més impactant és, segurament, un en el qual explica una experiència d’avortament. Miss Tagless anomena “trastos” els seus seguidors i té a la venda (una mena de protomàrqueting) samarretes a quinze euros amb el lema “Sóc molt trasto”.

 
Un altre canal d’aquest perfil, però amb intencions més artístiques, entre la literatura i el cinema, és el de Juli Yuli (3.600 seguidors, més de 20.000 a Instagram), responsable de vídeos en els quals es fa poètica d’allò quotidià. Les petites pel·lícules sobre les “vint coses que li agraden” a gent del seu entorn, comencen a tenir bones audiències.


La llista de Youtubers.cat abasta tot tipus d’activitats, però els aspirants en català a fer-se un nom amb l’humor són alguns dels més ben situats. Potser aquells que no són cap dels 7.400 seguidors —totes les xifres que anem oferint estan arrodonides, perquè varien diàriament— de Miquel Serrano de Poble troben irresoluble l’humor d’aquest vila-realenc (“Cuant u es tira un PET” és un dels seus grans èxits, amb 53.000 visites). El ben cert és que és un dels youtubers en la nostra llengua amb més subscriptors, encara que la seua gènesi es produí a Facebook, plataforma en la qual el segueixen 30.000 persones.

El Renao, l'alternativa valenciana a El Rubius.


En una clau una mica més directa, amb una dedicació que revela de manera més o menys explícita la voluntat d’arribar a viure de l’humor, hi ha El Renao (2.600 seguidors i pujant), un youtuber de Sueca creuament entre Xavi Castillo i El Rubius, que no dubta a abandonar el seu cau per enregistrar vídeos en exteriors, realitzats de manera raonablement professional, ja siga a la ciutat de València, fent entrevistes de l’estil Caiga quien caiga, o en el festival Festivern, experiència convertida en “Festinfern, huracans i pelaïlles”. Un humor molt valencià en les seues temàtiques que no eludeix polèmiques, a l’hora per exemple de contestar als seus haters, terme de les xarxes que podríem traduir com a odiadors.

El català, un idioma ‘youtuber’

Els youtubers esmentats són només alguns exemples d’un ecosistema encara balbucejant que inclou cantants que posen lletra en català a les cançons disney o tutorials per fer boixets, entre molt més, com ara la irrupció dels booktubers, comentaristes de llibres a través de vídeos en Youtube. Són persones o col·lectius que, conscientment, empren el català com a vehicle de comunicació, una llengua minoritzada però amb una audiència potencial d’onze milions de persones. “Potser en el futur farem estudis en aquest sentit”, apunta Estanyol, qui reconeix que des de la universitat encara no s’ha posat el focus en el fenomen, però creu que amb el temps Youtube pot tenir un impacte com el de Wikipedia, “una plataforma en la qual el català està molt representat”. I també veu futur a l’activitat dels youtubers en català. “Hi ha moltes maneres d’arribar, es poden fer subtítols, dues versions... Però no oblidem que a les marques els interessa connectar allà on hi ha un target. Si vols arribar a un jovent que s’expressa en català hauràs d’anar als youtubers en aquesta llengua. Hi ha un nínxol”, assegura, “perquè la publicitat cada vegada està més segmentada”. 


Estanyol, això sí, recomana, seguint les indicacions que serveixen per al conjunt del col·lectiu, que els youtubers “estiguin especialitzats”, siguen “molt constants a l’hora d’interactuar” i que tinguen “un criteri propi diferenciat dels altres”.


Potser el fenomen no pararà de créixer. Potser els youtubers —ja està passant— seran assimilats pel sistema i Youtube serà ocupat pels adults, com ha passat amb Facebook, abandonat en massa pels joves en veure pares i iaios fer-se perfils. “El que volen els joves és trencar amb el que representen els adults. I si Youtube és envaït, sorgirà una altra plataforma”, dictamina Estanyol. Un repte, un altre, per a la vitalitat de la llengua. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.