ONU

Internacionalitzar la repressió de l’Estat

El descens de la conflictivitat al Principat ha estat inversament proporcional al sorgiment d’iniciatives per dur Espanya als tribunals europeus i al món.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El dia començava amb la notícia de la comunicació que el prestigiós advocat britànic especialista en drets humans, Ben Emmerson, ha elevat al Grup de Treball contra la Detenció Arbitrària de Nacions Unides. Emmerson requereix així a l’ONU que es pronunciï sobre la presó preventiva d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Demana al grup de treball que consideri si la seva situació no implica una lesió dels drets fonamentals. El jurista ho té clar: els independentistes es troben empresonats “per les seves idees polítiques”.

És una acció no vinculant, però pot donar un cop d’efecte significatiu pel que fa a la percepció de l’Estat espanyol a ulls del món i un pronunciament favorable a l’independentisme podria ser utilitzat en propers processos. Joaquim Forn ha comunicat a Emmerson que preferia mantenir-se al marge de la iniciativa.

En paral·lel, un article del periodista Roger Tugas al Nació Digital apuntava que el veto a Carles Puigdemont obria les portes als tribunals europeus. La decisió del president del Parlament, Roger Torrent, de posposar el ple d’investidura sembla anunciar una etapa on la confrontació amb l’Estat passarà a un segon pla. En el mateix sentit semblen trobar-se les crides de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) a no concentrar-se a les portes dels últims registres a diferents departaments del govern català o de desconvocar la protesta davant la cambra catalana dimarts passat mentre hi havia qui volia plantar tendes de campanya.

Ara bé, el descens del conflicte a casa és inversament proporcional als esforços invertits en dur la repressió a instàncies internacionals. És la via per la qual ha optat l’ex-membre suplent de la Sindicatura Electoral del referèndum considerat il·legal per la judicatura espanyola de l’1 d’octubre, Josep Costa, i el diputat d’ERC i ex-secretari general de Vicepresidència i Economia i Hisenda, Josep Maria Jové. La diputada de JxCat, Gemma Geis, ja va anunciar que es recorreria el veto de Puigdemont al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

Abans que Ben Emmerson obrís aquesta via, l’expert en conflictes territorials, Alfred-Maurice Zayas, envià una carta al president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i altres figures rellevants del món polític i jurídic internacional.

La notícia de la implicació del jurista britànic arriba un dia després que The Economist publiqués l’índex democràtic de 2017. Segons aquest ranking, l’Estat espanyol ha perdut punts pel que fa a qualitat democràtica, de 8,30 a 8,08, quelcom que el situa prop de ser rebaixat al nivell de “democràcia imperfecta”. Aquesta categoria es troba sota els 8 punts. Convé però, matisar aquesta dada.

Entre 2011 i 2013 Espanya es va quedar al mateix 8, a una dècima de ser considerat un règim democràtic millorable. Ara bé, entrar en aquesta fase no hauria implicat res més que situar-se al nivell, segons aquest índex, de França, els EUA o d’Itàlia. L’informe treballa en base a enquestes a experts, que estan subjectes a suggestió. Però sí que és cert, val a dir, que una resolució de l’ONU favorable als independentistes presos podria fer que aquesta percepció canviés.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.