Friccions anticapitalistes

La CUP encara una renovació enverinada

Els anticapitalistes es disposen a escollir un nou secretariat nacional. En la darrera ocasió es va presentar una llista de consens. Ara, però, els militants podran votar entre dues candidatures, l’una més afí als postulats de Poble Lliure i l’altra als d’Endavant. La tria pot suposar una escalada en les tensions internes que viu el partit.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Les Candidatures d’Unitat Popular són una anomalia. La història de l’Esquerra Independentista (EI) és un relat ple d’escissions i divergències estratègiques per arribar a l’horitzó comú dels desitjats Països Catalans independents, socialistes i feministes. Tanmateix, el context social i nacional i els bons resultats electorals de la fórmula han donat certa estabilitat a la marca CUP. Dins seu, però, hi perviuen dues ànimes. Una, de caràcter més pragmàtic, encarnada per Poble Lliure (PL) —organització hereva de l’MDT— i l’altra, més ideologitzada, sota el paraigua d’Endavant-OSAN.

El gruix de la militància de la CUP no forma part de cap de les dues organitzacions. No obstant això, entre ambdues es dirimeix una pugna soterrada que surt a la llum, per exemple, a l’hora d’escollir el secretariat nacional. La tradició era que aquest organisme, actualment format per 15 membres, s’escollís a partir de la votació de candidatures individuals. De l’Assemblea Nacional celebrada el maig del 2016 a Esparreguera va sorgir la proposta que fossin equips i no persones els subjectes de l’elecció. Per salvar un més que previsible xoc entre els dos corrents interns en la primera elecció que es feia d’aquesta manera, es va gestar una candidatura de consens. Encapçalada per l’exdiputat Quim Arrufat, i sense membres ni d’Endavant ni de Poble Lliure, el nou secretariat havia de dotar de cohesió l’organització.

Cal recordar que el debat sobre la investidura d’Artur Mas —amb el famós empat a 1.515 vots a Sabadell— i els pactes amb Junts pel Sí va tensar internament la CUP fins al límit. Fins a sis membres del secretariat, afins a Poble Lliure, van dimitir en bloc aquell juny. No n’hi va haver poques de persones que en alguns moments van posar sobre la taula la temuda paraula: “trencament”.

El pas a un costat de Mas i l’avanç del procés independentista amb el referèndum de l’1 d’octubre al fons van refredar, en certa mesura, les desavinences. Tanmateix, poc abans de les eleccions imposades per l’Estat espanyol del 21 de desembre, el secretariat nacional vigent va anunciar la seva dimissió fruit de la intensitat del darrer tram de legislatura.
Ara, doncs, la CUP encara una nova renovació de la seva direcció que clourà el 15 de febrer. En aquesta ocasió, però, la situació interna sembla una mica més delicada i des de la militància s’adverteix que els ponts entre ambdues organitzacions estratègiques estan molt afeblits. El debat entorn de l’aprovació dels pressupostos o les discrepàncies sobre el paper que ha de jugar la CUP en el procés independentista i la seva relació amb altres organitzacions com l’ANC hi han contribuït.

No obstant això, la confecció de les llistes —amb un repartiment de forces molt favorable a Endavant— per a les eleccions del 21 de desembre va estar a punt de convertir-se en la gota que faria vessar el got. El 24 d’aquell mes, un tuit de l’Accent, mitjà amb una línia editorial propera a Endavant, encenia el debat a les xarxes en considerar Poble Lliure com el “sector dretà de la CUP”, i feia públic i palès el malestar.


A expenses d’aquesta conjectura, en aquestes eleccions, seran dues les candidatures que s’enfrontaran per ocupar 11 dels 15 llocs del secretariat —els altres quatre s’escullen en candidatures individuals—. Malgrat que ambdues es reclamen com transversals i no situades en cap dels dos blocs, una revisió d’alguns dels seus candidats i programes permet situar-les a la vora d’un dels corrents. Val a dir que, perquè una de les opcions s’imposi i, per tant, s’emporti els 11 llocs, cal que obtingui el 65% dels suports; altrament, aquests es reparteixen proporcionalment al nombre de vots. D’altra banda, s’han presentat cinc candidats individuals (Lluc Salellas, Mireia Boya, Íñigo Robredo, Albert Serrats i HugoAlvira), quatre dels quals seran escollits.

Dues visions, un secretariat

Una de les primeres persones a respondre, indignada, al tuit de l’Accent va ser Núria Alcaraz, que encapçala la candidatura Des de baix, fem créixer la Unitat Popular. Amb 26 anys, aquesta sociòloga especialitzada en temes de gènere, és una de les cares visibles de Poble Lliure. En la llista l’acompanyen d’altres militants de l’organització hereva de l’MDT, com l’exdiputat i membre del secretariat entre 2009 i 2015, Albert Botran, o Eudald Calvo, alcalde d’Argentona i vicepresident de l’Associació de Municipis per la Independència —que hi és com a suplent—. La llista, amb una mitjana d’edat que supera de poc els 32 anys, compta amb moltes persones que havien estat vinculades al Sindicatd’Estudiants dels Països Catalans (set de 16). Una d’elles és la barcelonina Aina Delgado, implicada també en la plataforma Universitats per la República, impulsada des de sectors afins a Poble Lliure setmanes abans de l’1 d’octubre. També destaca la regidora d’Arenys de Munt, Maria Ballester, número 4 de la candidatura de la CUP pel 21D a la demarcació de Barcelona, afí també als postulats de PL.

L’altra opció és la llista Som llavor, construïm Unitat Popular, propera als postulats d’Endavant i encapçalada per les exdiputades Eulàlia Reguant i Mireia Vehí. En la candidatura hi ha també dos exdiputats més, l’històric Joan Garriga Nana i el gironí Benet Salellas —suplent—. Es destaca també la presència dels militants d’Endavant Laia Estrada (regidora de Tarragona) i Rubèn Gavilà (exmilitant del SEPC i activista LGTBI). Hi figura, alhora, el membre de l’anterior secretariat nacional i advocat de diverses causes judicials d’activistes dels moviments socials, Eduardo Cáliz. En aquest cas, la mitjana d’edat de la candidatura és superior als 38 anys.

Cap de les dues llistes, però, no compta amb persones d’indrets dels Països Catalans fora del Principat. A més, en totes dues hi ha preponderància de les persones nascudes a la demarcació de Barcelona, en especial a Des de baix, on 10 dels 16 candidats són de localitats barcelonines.

Diferències estratègiques

En termes genèrics, els programes de totes dues candidatures semblen mantenir una explícita concordança en els aspectes més cabdals. Així doncs, ambdues advoquen per potenciar el paper dels Comitès de Defensa de la República, continuar amb l’acció antirepressiva, aprofundir en la feminització de l’organització o desplegar el projecte Sobiranies basat en l’experiència municipalista, i també reforçar el poder decisori del consell polític.

Totes dues llistes troben que es clau, també, la consolidació d’una aposta forta de cara a les eleccions municipals del 2019. En aquest punt, la candidatura Des de baix valora la creació d’aliances municipalistes per reforçar la presència de la formació a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. De fet, a la llista  figuren el regidor de Badalona Josep Téllez i l’exdiputada i regidora de Ripollet Pilar Castillejo. En totes dues ciutats aquesta va ser la fórmula escollida. En canvi, des de Som llavor es posa més èmfasi en la necessitat de bastir “espais de confluència al voltant de reivindicacions concretes” en l’àmbit municipalista per tal de donar peu a “la construcció de subjectes col·lectius”.

Assemblea d'Esparraguera

Altres discrepàncies provenen del paper que han de fer els diferents espais decisoris. Així doncs, si des de Som llavor es creu important donar estabilitat normativa al Grup d’AccióParlamentària —del qual formen part d’altres formacions com Arran, el SEPC o Lluita Internacionalista—, Des de baix destaca la necessitat de reforçar els espais de debat on només sigui present la CUP. Això cobra sentit si es té en compte que les altres formacions que formen part del GAP s’han mostrat més properes als postulats d’Endavant. Dins d’aquest punt, la candidatura afí a Poble Lliure proposa també la possibilitat d’alliberar membres del secretariat nacional per tal de fer més sostenible la seva tasca.

També en l’estratègia que cal seguir respecte al procés independentista hi ha dos vessants. La més afí a Poble Lliure creu que cal reforçar els vincles amb l’ANC i Òmnium per tal d’acostar-les als postulats cupaires. En canvi, l’altra candidatura reivindica la necessitat de posar al centre de la reivindicació independentista “els aspectes materials del conflicte amb l’Estat” a banda dels postulats en termes de defensa de la democràcia de què fan bandera les entitats independentistes.

Al rerefons de tot. però, hi ha el debat sobre la concepció del que ha de ser la CUP. Des de baix jutja necessari deixar de veure la CUP com una sectorial més dins del paraigua de l’Esquerra Independentista (on també hi ha Arran, el sindicat COS, el SEPC, Endavant o Alerta Solidària) per tal que passi a ser “el motor de la Unitat Popular”. Al seu torn, Som llavor advoca per la necessitat de “desplaçar del Parlament el centre de l’activitat política de l’organització” i manté la visió de la CUP com una pota més de l’EI.

Dit tot això, siguin quins siguin els resultats de les votacions, el secretariat entrant tindrà la missió d’intentar assumir un mandat que esgoti els quatre anys estipulats per tal de dotar d’estabilitat l’organització. De reptes, però, no n’hi haurà pocs. Les decisions que hauran de prendre durant aquesta legislatura amb relació als pactes amb Junts per Catalunya i ERC es preveuen delicades. La majoria absoluta de l’independentisme depèn de la CUP. Els dos partits majoritaris, però, no semblen alineats amb la via unilateral de construcció de la República Catalana que defensen els anticapitalistes. Els equilibris entre defensar el Govern legítim i els postulats propis poden esdevenir verí per a una formació que internament no passa pel seu millor moment.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.