Els crítics

El triangle virtuós de Cal Eril

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Des de la irrupció en escena, fent agitar una mica les aigües amb la maqueta (encara es pot dir així?) de Per què es grillen les patates (2007), i de manera més rotunda amb el llarga durada ...i les sargantanes al sol (2009), El Petit de Cal Eril, la banda liderada per Joan Pons, ha demostrat una gran capacitat per cercar diferents maneres d’expressió conservant la corfa del discurs. Per a bé. El seu és un intransferible pop-folk marcat a foc per una intel·ligent mirada sobre la quotidianitat i un instint molt desenvolupat per emulsionar els sabors musicals de la terra amb influències alienes i saber trobar la presentació més adient per als plats. 

A sobre d’això, Pons té una veu aparentment desvagada però expressiva que encercla les cançons i fa reconeixedora la seua cuina, per estirar una mica més el símil gastronòmic. Vull dir que les juganeres cançons dels inicis són tan Pons —però tal vegada no tan bones— com les de l’expansiu doble àlbum La figura del buit (2013) o els temes del més contingut La força (2016), discos que culminaven fins ara una trajectòria impecable i ascendent. 


Potser “el disc del triangle”, per entendre’ns, no és un altre gran pas endavant creatiu, com el que suposaren aquells àlbums, però aquest equilàter virtuós continua alimentant una proposta musical majúscula i personal, de la mateixa estirp de Pau Riba i Antònia Font, propostes entre el pop i el folk heterodoxes i brillants en la nostra llengua.


La simbologia triangular es correspon amb la d’una suma de tres EP de tres cançons cadascun —que es posaran a la venda en vinil i per separat o en digipack amb els nou temes alternats— enregistrades en moments diferents. El primer va ser concebut en una casa de palla al Mas Franc (Sant Feliu de Pallerols, la Garrotxa). Allí trobem un dels temes d’avançament, “Tot el que has estat”, una cançó que sembla reprendre el tema allà on el deixàrem (La força), però que no té l’impacte (ambient obscur, guitarres rugoses) ni la capacitat de crear imatges (“Cau una gota sobre la galta, / on tens una piga que és clara i petita”) de “Cau la clau”, un dels grans moments del triangle.  Com també ho és “Jo crec en tu”, una mena de revers obscur i desassossegant conduït musicalment entre el krautrock i la psiquedèlia.


El segon dels costats del nostre polígon es va enregistrar al Teatre Ca l’Eril de Guissona i s’obri amb “Som transparents”, un tema que transita el terreny del pop amb sintetitzadors però amb codis propis. Una mica el que passa amb “Com puc saber el que penses”, un tall que sembla una versió de La Iaia, però amb el codi genètic de Pons, sobretot en la lletra: “Com puc saber el que penses / sense fer-me mal?”, un enunciat bàsic que atresora un món. La cançó que tanca aquest grup, “Tot el que penses de mi”, senzilla i substanciosa, camina en aquesta coordenada de munyir la complexitat de les relacions.


El tercer grup presenta la particularitat d’haver enregistrat a l’estudi Figure 8, a Brooklyn, Nova York (on han vist la llum treballs d’Owen Pallet, Damien Rice o Sufjan Stevens), lluny de la zona de confort calerienca. En aquest bloc hi ha un altre tema sensacional, “Les lletres no fan les paraules”, un espectacle de conjunció de guitarres i teclats i una lletra preciosa que parla d’hores que no tenen pressa. Mentrestant, “Més val que guardis bé el que saps” és un tema curiós dins d’aquest equilàter i de la trajectòria en general d’El Petit de Cal Eril: una cançó amb un riff de rock clàssic, teclats vintage i un Pons arrossegant la veu, desafiant, que invoca en algun moment —millor si llegiu açò seguts— l’actitud de grups old school com Burning. A la manera del músic de la Segarra. “Pedres als ulls” recupera les constants més recognoscibles i és una cloenda brillant, que conté el segell valuós de l’artista. 


Aquella aurèola boirosa però amable, de cos estrany però benèfic alhora. Una raresa que cal protegir.


EL PETIT DE CAL ERIL
Bankrobber, 2018
Pop-folk

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.