.JPG)
Unes dues mil persones s’han manifestat pels cèntrics carrers de Palma –des del Born fins a la plaça del Rei En Jaume- en suport “dels presos polítics”, en favor del procés català i del “dret a decidir” de les Illes Balears. La convocatòria, com és tradicional cada any en aquest dia, ha partit de la Plataforma 31 de Desembre que aixopluga diversos grups polítics i socials de caràcter nacionalista que reivindiquen el darrer dia de l’any com el de la Diada de Mallorca, en commemoració de la victòria de les tropes de Jaume I. Es dóna la circumstància que enguany, per primera vegada, el Consell de l’illa l’ha declarat talment, enlloc del 12 de setembre, que era la jornada de la Diada des de la seva invenció el 1997.
Durant la manifestació s’han sentit constantment crits a favor de la llibertat dels “presos polítics”, del “dret a l’autodeterminació” dels Països Catalans, contra “la repressió” de l’Estat espanyol a Catalunya, el “dret a decidir” de les Illes, a favor de “la independència” del Principat, entre d’altres. Igualment, els nombrosos assistents portaven pancartes amb lemes iguals i semblants. Obria la marxa una pancarta de fons groc, com a símbol de la petició de llibertat pels dirigents independentistes encarcerats, que portava el lema “Per la democràcia cap a la sobirania” acompanyat d’un mapa dels Països Catalans.
Entre els assistents hi havia el president de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, Cristòfol Soler, el batlle de Palma, de Més, Antoni Noguera, el dirigent de Més David Abril, i el president de l’Obra Cultural Balear, Jaume Mateu, entre d’altres.
A la fi de la marxa els caps de les associacions convocants han fet la tradicional ofrena als peus de l’estàtua eqüestre del Rei En Jaume, en commemoració del dia en que les seves tropes entraren victorioses a la Madina Mayurqa musulmana, el 31 de desembre de 1229.
El dia anterior, divendres, el president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat, presidí l’acte oficial de la Diada, al Teatre Principal de Palma. En el seu discurs defensà que “la plena normalització del català” ha de ser una condició indispensable “per garantir la seva continuïtat a les futures generacions”. Un objectiu “que hem d’assumir entre tots, hem de fugir dels debats partidistes que ens empobreixen” perquè el català “és la nostra màxima aportació col.lectiva a la humanitat”. Ensenyat insistí que l’objectiu de tots ha de ser “viure plenament en català” en una “societat multilingüe” i que “cap altra llengua” s’ha de sentir amenaçada gens ni mica “per aquesta voluntat”.
El president del Consell mallorquí reivindicà la Diada perquè commemora, al seu parer, “el naixement d’un poble, d’un poble que malgrat els atacs que ha sofert durant segles perviu, un poble que és orgullós de ser qui és”. Reivindicà, així mateix, el paper dels Consells insulars, recordant que “varen ser previs a la Constitució i l’Estatut” d’autonomia. En efecte, aquestes institucions insulars foren creades mitjançant un decret per part del govern central presidit per Adolfo Suárez el 1978 i foren constituït –juntament amb la institució comuna, el Gran i General Consell- el juliol del mateix any.