Tribunal Suprem

Junqueras, Forn i els 'Jordis' restaran empresonats

El vicepresident Oriol Junqueras i el conseller d'Interior Joaquim Forn  resten en presó sense fiança, igual que els activistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Alhora, Mundó, Romeva, Borràs, Rull, Bassa i Turull podran sortir de la presó a canvi del pagament d'una fiança de 100.000 euros cadascun. D'altra banda, després que Puigdemont i els altres quatre consellers a l'exili declararen també en el matí de dilluns, el jutge belga ha ajornat la decisió definitiva al 14 de desembre, quan aprovarà o rebutjarà l'extradició.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els millors pronòstics no s'han complert. Oriol Junqueras i Joaquim Forn seguiran en presó amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Tot i haver acceptat la intervenció sobre el Govern català a través de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola, per al magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, els arguments no han estat suficients per procedir a l'alliberament. Tampoc el fet que dues d'aquestes quatre persones es presenten a les llistes de les eleccions del 21 de desembre, tal com és el cas d'Oriol Junqueras i Jordi Sànchez.

En canvi, la resta de consellers abandonaran la presó quan dipositen la fiança imposada pel Tribunal Suprem. D'aquesta manera, Carles Mundó, Raül Romeva, Meritxell Borràs, Dolors Bassa, Josep Rull i Jordi Turull podran tornar a casa. Tots ells, a excepció de Borràs, es presenten també a les eleccions.

La interlocutòria torna a fer un balanç del treball desenvolupat pels partits independentistes i per les entitats Òmnium i Assemblea, referint-se als escenaris hipotètics assenyalats. Per exemple, "donat que l'escenari per celebrar eleccions plebiscitàries i constituents es deia que davant la possibilitat que la Generalitat de Catalunya fos 'intervinguda políticament i jurídica per l'Estat espanyol i/o algun partit sobiranista il·legalitzat', s'afirmava que en aquests escenaris 'la ciutadania emergeix com el agent polític que impulsa el procés d'independència'".

En aquest sentit, i pel que fa als fets dels dies 20 i 21 de setembre, pels quals foren empresonats els 'Jordis', la interlocutòria reconeix que "resulta evident el civisme que acompanyà les desenes de milers de ciutadans que es mobilitzaren davant les nombroses crides que reberen (del que fou prova incontestable els limitats efectes lesius sorgits d'unes mobilitzacions multitudinàries)", tot i que "es va constatar la infiltració de nombrosos comportaments violents i agressius que reflectien el germen que arriscava expandir-se i que, des del moment en què alguns foren impulsats i capitanejats per l'investigat sol·licitant, mostren indicis de responsabilitat que es neguen en l'escrit de llibertat que ara s'analitza".

La interlocutòria rebutja l'argument dels acusats pel que fa al risc de fugida, ja que considera que la gravetat del delicte pot motivar a aquesta acció; i la negació de la reiteració delictiva, malgrat haver acatat l'aplicació de l'article 155 i de la voluntat de "modificar anteriors estratègies d'actuació limitades a mecanismes pacífics i respectuosos amb l'ordre legal". Un fet que els permetria, segons les defenses, abandonar la presó a canvi d'una fiança. En canvi, segons el Tribunal Suprem, "l'al·legació no pot ser compartida amb plenitud" per "la lesivitat del delicte que es tem", de tal manera que "la presó és l'únic mitjà per evitar-ho". Entre altres coses, perquè "tots els investigats en el procediment comparteixen -i reconeixen que encara mantenen-, l'aspiració que impulsà el comportament que s'investiga, això és, la voluntat que el territori de la Comunitat Autònoma on resideixen, constituesca la base territorial d'una nova república".

Els investigats són acusats de "dissenyar una estratègia de manipulació social" per "impulsar gradualment una mobilització social que facilite conduir de manera efectiva els diferents individus en funció del seu pensament". "En tots els escenaris es contemplava persistir en el conflicte fins que l'Estat no tinguera més alternativa que l'autorització de la independència".

Segons aquesta interlocutòria del Tribunal Suprem, el perill del delicte "és ben diferent en les distintes aportacions realitzades per cada partícip. Aquest és el punt que singularitza una diferent cautela per cadascun dels investigats, amb fixació de fiança per a uns i prisió incondicional per a uns altres, per més que tots ells expressen la voluntat" de treballar sobre la legalitat.

Per exemple, l'actuació de la presidenta i dels membres de la Mesa del Parlament "consistí a afavorir la proclamació d'una falsa legislació paral·lela. És cert que va participar d'una intencionalitat compartida i que va menysprear el valor de les institucions catalanes i afavorir la ruptura social que avui patim (sic), però no generà en si mateixa danys immediats, instantanis i irreparables que sí que poden acompanyar a la reiteració dels comportaments d'uns altres investigats".

"D'aquesta manera, donar credibilitat als investigats que afirmen que no tornaran a actuar il·legalment, suposa assumir un confiat pronòstic que només es justifica per la importància del dret a la llibertat en contrast amb la certesa que, si tornaren al delicte, el comportament podria corregir-se completament i immediata només adoptant la decisió de modificar les mesures cautelars que apostaren per la seua llibertat".

La interlocutòria, però, assenyala especialment la responsabilitat d'Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, "les aportacions dels quals estan directament vinculades a una explosió violenta que, reiterant-se, no deixa marge de correcció o satisfacció als qui se'n vegen perjudicats". Per tant, "el risc de reiteració de les seues conductes imposa a aquest instructor un major grau de rigor i de cautela". Entre més coses, Llarena assenyala l'existència del Comitè Estratègic, "que ha desenvolupat una funció definitòria de com i quan dur a terme cadascuna de les actuacions del procés i, conseqüentment, de la violència i dels tumults que es detallaren en l'anterior resolució (mobilització ciutadana creixent), elements que constitueixen l'essència dels delictes de rebel·lió o sedició que s'investiguen". Segons detalla el magistrat, d'aquest comitè formaven part Junqueras, Sànchez i Cuixart, "però no la resta dels investigats ara contemplats". Forn, en canvi, és assenyalat com a conseller d'Interior per "afavorir o no desplegar cap actuació" a través dels Mossos d'Esquadra per evitar els fets dels dies 20 i 21 de setembre. Una actitud que "es constata en unes altres mobilitzacions socials patides, com la que va impedir el registre de l'entitat Unipost, o les que tallaren carreteres o constituïren muralles humanes que defensaven de manera activa els centres de votació" de l'1 d'octubre, "fent sovint recular els cossos policials, apedregant els seus vehicles o forçant els agents a emprar una força que haguera resultat innecessària d'una altra forma".

"Per això, en aquests investigats, el risc de reiteració delictiva reflecteix la probabilitat que han de reproduir-se actes greus, immediats i d'irreparables conseqüències per a la comunitat. D'aquesta manera, el perill no desapareix amb la formal afirmació que abandonaran l'estratègia d'actuació i amb la determinació judicial de reconsiderar la situació personal si les seues afirmacions resulten falses, sinó que exigeix constatar que la possibilitat de nous atacs haja, efectivament, desaparegut".

Una nova interpretació judicial que allarga aquest estat irrespirable en què viu Catalunya i que es podia agreujar si el 14 de desembre el jutge belga decideix extradir el president Carles Puigdemont i la resta de consellers en l'exili: Lluís Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Toni Comín.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.