Un clima preelectoral irrespirable

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A l’hora de tancar aquesta edició d’EL TEMPS, els vuit consellers catalans empresonats, conjuntament amb Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, acaben de declarar al Tribunal Suprem. Dilluns, quan aquesta revista arribe als quioscos, el magistrat Pablo Llarena decidirà si allibera o no els presos. L’optimisme pel que fa a una possible excarceració obeeix al fet de tenir en compte l’actuació de Pablo Llarena amb Carme Forcadell i els membres de la Mesa del Parlament. Això, però, no assegura que la decisió del magistrat amb els presos polítics serà similar.

Ateses les circumstàncies, l’alliberament seria una gran notícia. Però no disculparia les actuacions que l’Estat està duent a terme per assetjar la major part dels catalans.

En primer lloc, perquè ningú no oblida l’empresonament dels consellers i els activistes d’Assemblea i Òmnium. Mai no haurien d’haver-hi entrat. I si ho van fer va ser per una interlocutòria clarament planificada i condicionada per unes intencions bastant evidents.

També, perquè, després de tot, els atacs continuen. L’aplicació de l’article 155 i la prèvia intervenció fiscal està entrebancant —quan no impedint— l’arribada de recursos procedents de les administracions públiques als beneficiaris, que és la ciutadania catalana. Per acabar-ho d’adobar, la Junta Electoral ha prohibit, a petició de Ciutadans, que els mitjans públics es puguen referir als presos polítics com a tal; o que al president i als consellers empresonats o en l’exili se’ls cite pels seus càrrecs, malgrat que una enorme part dels catalans ­—tot apunta que la majoria­— encara els considera legítims.

No ha estat la prohibició més obsessiva. A proposta del Partit Popular, la mateixa Junta també impedirà que els edificis i les fonts públiques empren el color groc en la il·luminació decorativa del Nadal. El motiu és la coincidència amb el color dels llaços que demanen l’excarceració dels presos polítics. Una decisió brusca que no canviarà l’orientació del vot. Però que mostra la intenció patològica de castigar —o humiliar— els rebels.

En el context de la Generalitat intervinguda pel Govern de l’Estat, aquest darrer sembla que no deixarà escapar l’oportunitat per resoldre el conflicte de les peces de Sixena dipositades al Museu de Lleida perquè siguen traslladades a l’Aragó. Una decisió que tardarà a fer-se efectiva, però que estan decidits a prendre en el moment en què els càrrecs ministerials han agafat el control dels departaments catalans. I que ha coincidit, també, amb el rebuig de l’Audiència Provincial d’Osca a les interpel·lacions de la Generalitat de Catalunya, que s’ha pronunciat tot just ara, malgrat haver passat un parell d’anys estudiant el recurs.

Les setmanes prèvies a les eleccions imposades pel Govern espanyol s’estan vivint en tot aquest context. En teoria, l’aplicació de l’article 155 s’hauria de suspendre una vegada es constituesca un nou Govern. Una possibilitat que no està tan clara en el cas de la intervenció d’Hisenda. L’únic que és segur és que el Govern espanyol està aprofitant la intervenció per amoïnar tant com puga la societat catalana. I per deixar clar que, si el resultat del 21D els és advers, tal com tot apunta, no acceptaran cap Govern que no acate les seues condicions. Per això, el 21D no sols caldrà guanyar: caldrà fer-ho per tirar pel dret.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

El Temps
El Temps