És com una carta als reis d’Orient amb dos únics destinataris: Ximo Puig i Mónica Oltra. Els altres vuit membres del Govern valencià actuen com a patges, i Podem, la formació que dona suport extern a l’executiu, també els fa arribar els seus desitjos amb forma d’esmenes als Pressupostos de 2018. Si els receptors de la missiva no es comprometen a respectar un bon nombre d'aquestes peticions, no sols correrà perill l’aprovació dels comptes de l’any vinent, sinó l’Acord del Botànic en si. Tal com ha advertit aquest dilluns Antonio Estañ, síndic parlamentari i secretari general de Podem al País Valencià, si finalment voten en contra dels Pressupostos, caldrà “replantejar” el pacte de govern que van signar ara fa dos anys i mig amb el PSPV-PSOE i Compromís, renovat el gener d’enguany.
El paquet de mesures defensat per Estañ i els dos síndics adjunts, Fabiola Meco i Cèsar Jiménez, no contempla específicament la taxa turística que la formació morada havia establert com a ineludible. Aquesta negociació transitarà en paral·lel al conjunt d’iniciatives que han registrat aquest dilluns, quan s’acabava el termini de presentació d’esmenes als Pressupostos. L’impost turístic agrada a la coalició Compromís –Estañ recorda que “la majoria de diputats que donen suport a l’Acord del Botànic hi són proclius”– però troba l’oposició frontal dels socialistes, que no volen sentir-ne a parlar. Tot i que en primera instància van mostrar-se oberts a implantar-lo a nivell municipal sempre que fora de manera voluntària, a fi que el recaptaren els consistoris que així ho decidiren, no acaben de veure-ho clar i s’estimen més d’ajornar el debat fins la legislatura vinent. Ara fa 10 dies, Podem ja va posar en risc l’aprovació de la llei d’acompanyament, que va eixir endavant gràcies al vot dels quatre exdiputats de Ciutadans.
Les esmenes de Podem als comptes de 2018 pràcticament afecten totes les àrees de govern. En alguns casos parlen de xifres específiques, i en d’altres, de canviar la línia política. Se’n destaca l’apartat de l’habitatge, on caldria incrementar de 10 milions d’euros a 15 milions els fons destinats a l’adquisició de vivendes que el Consell hauria de dedicar, tot seguit, al lloguer social. En concret, Podem vol que els 10 milions que hi ha esmerçat enguany la Generalitat passen a ser-ne 15 en 2018 i 30 en cadascun dels dos exercicis següents. En total, una injecció de 75 milions d’euros en quatre anys, en lloc dels 40 milions que hi preveu dedicar el Govern valencià.
En matèria d’accessibilitat dels edificis públics, Podem exigeix que Presidència eleve aquesta partida d’1,6 milions d’euros a 4 milions. La diferència es reduïria de la que ha pressupostada per a l’Agència d’Innovació, que aquesta formació considera excessiva. El 4 de desembre s’esgota el termini concedit per la Unió Europea a fi que tots els edificis de titularitat pública siguen completament accessibles, i Podem, en aquest sentit, demana una “aposta decidida” per fer realitat aquesta necessitat durant l’any vinent. En el camp dels menors, una esmena sol·licita que les despeses extraordinàries a què han de fer front les famílies d’acollida en concepte de manutenció puguen ser assumides a través d’un crèdit ampliable.
En l’àmbit de l’educació, Podem vol 3 milions d’euros per a un pla de formació del professorat que aplane el camí a la implantació del model plurilingüe i 500.000 euros extraordinaris en educació inclusiva. A més, avisa que els 7 milions d’euros pressupostats per sufragar les activitats extraescolars en horari lectiu per a les famílies amb pocs recursos els fills dels quals fan jornada continuada són del tot insuficients, i per això, demana d’ampliar la xifra fins els 8,5 milions. Dins del pla d’eliminació dels barracots, una esmena seua també proposa de destinar 600.000 eurosmés a la contractació de personal de les tres direccions territorials, de manera que ajuden a agilitar la redacció dels projectes, les licitacions i l’execució de les obres.
A l’altre capítol estrella dels Pressupostos, el de sanitat, Podem desitja l’equiparació salarial del personal d’atenció primària, evitant la “discriminació de les dones embarassades”. En la lluita contra la pobresa farmacològica, que ha liderat aquesta formació, es planteja l’ampliació a les famílies monoparentals i els treballadors que cobren menys que el salari mitjà interprofessional, o bé estendre-ho directament a totes les persones beneficiàries de la renda d’inclusió.
Podem reclama, també, una Oficina del Canvi Climàtic que hauria de quedar adscrita, segons precisen, a l'àrea de Presidència. Sense descartar el sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) d'envasos lleugers de plàstic, que fins i tot defensen amb més intensitat que el Consell, posen damunt la taula un canvi de model en la gestió dels residus, creant un nou ens gestor a nivell del País Valencià i modernitzant les plantes ja existents a través d'un pla integral de residus (PIR) ambiciós.
Per últim, en termes de transparència, els diputats de Podem suggereixen que els recursos dedicats a activitats i jornades de què ara es fa càrrec directament la Conselleria del ram passen a ser gestionats pels ajuntaments, amb l’objectiu de traslladar aquesta nova visió a l’àmbit local. En la mateixa línia d’ampliar la transparència, Podem vol que les ajudes nominatives queden reduïdes a la mínima expressió i que aquestes subvencions siguen atorgades mitjançant processos de concurrència competitiva. En concret, mostren el seu desacord amb les que s’han atorgat recentment en el terreny de la cooperació i la justícia, però també amb les de Presidència. Entre les últimes, Podem vol que els 3 milions d’euros que hauria de rebre la companyia Air Nostrum per connectar València amb Barcelona per via aèria es dediquen a pal·liar la bretxa digital a les zones rurals i a promoure l’economia social.
Aprofundint en les ajudes nominatives, Podem "analitzarà" si és pertinent o no la subvenció d’un milió d’euros consignada a la Confederació Empresarial Valenciana (CEV) als Pressupostos, que el PPCV ja ha dit que vol anul·lar. Les ajudes als sindicats també queden en interrogant. Un cop siguen valorades de manera individual es determinarà si aquestes són escaients o si, per contra, “hi ha unes altres finalitats més interessants”.
La taxa, en l’aire
En la seua compareixença davant la premsa d’aquest dilluns, Antonio Estañ ha considerat que aquest paquet de mesures és “assumible” pels dos partits que van signar amb ells l’Acord del Botànic. D’altra banda, ha dit que espera “contrapropostes” a la iniciativa de taxa turística presentada pel seu partit. “Continua sent una prioritat”, ha assegurat, “però res no és innegociable”, ha matisat a continuació.
A la formació morada encara confien que la taxa entre en vigor al llarg de 2018 per tal d'invertir els diners que se'n puguen obtenir en una ocupació de més qualitat en el sector turístic. Anhelen més dotació per a les tasques d’inspecció, incloent-hi la dels apartaments il·legals, plans específics contra la temporalitat i un estudi de les condicions específiques de les anomenades kellys que possibilite de reduir l'impacte de l'explotació laboral que pateixen. En aquest últim cas, precisament, amb fons procedents de les línies nominatives a què té dret Presidència de la Generalitat.