Acte al Col·legi de l'Advocacia

"Les decisions de l'Audiència són un frau de llei"

Sota el títol "Cop a l'Estat de dret", l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona ha rebut una xerrada de professionals del dret que ha comptat també amb la participació de les entitats Òmnium Cultural i Assemblea Nacional Catalana. Han faltat cadires perquè totohom poguera seure.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

"Cop a l'Estat de dret". Aquesta és la sensació que hi ha a Catalunya des que el darrer 16 d'octubre entraren a la presó Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Dos grans símbols de la mobilització cívica eren traslladats a Alcalá-Meco després d'un interrogatori express on tot semblava perfectament calculat. Poc després, el vicepresident Oriol Junqueras i set consellers més ampliaven una llista que no s'ha fet més gran perquè Carles Puigdemont i altres quatre consellers han preferit mantenir-se a Bèlgica, on el jutge no ha optat per l'extradició.

Des de llavors, moltes han estat les mobilitzacions i els arguments que han exigir l'alliberament dels presoners polítics. Fins ara, clams ignorats pel Govern espanyol, però reiterats per mantenir la consciència d'una situació tan greu com la que està patint Catalunya. El dimarts 21 de novembre s'ha tornat a celebrar un acte en aquest sentit. S'ha fet a l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, que ha acollit un bon grapat de juristes i un públic que ha omplert la sala. Molts han hagut de presenciar-ho tot sense seure, als corredors.

La catedràtica de dret i coordinadora del Col·lectiu Praga, Mercè Barceló, i el degà del Col·legi d'Advocats de Manresa, Abel Pié, han lliurat a les famílies de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart (també presents) més d'un miler de signatures recollides a través del manifest patrocinat per l'Associació Drets i pel Col·lectiu Praga, grans denunciants d'aquesta situació. Tot ha estat després d'un col·loqui protagonitzat, precisament, pels esmentats Mercè Barceló i Abel Pié, pel representant de l'Associació Drets Sergi Blàzquez, pel docent i jurista Joan Queralt i per Fabio Marcelli, professor de dret internacional. L'acte ha estat presentat i moderat per la periodista Sílvia Cóppulo. Finalment han intervingut els vicepresidents d'Assemblea i Òmnium, Agustí Alcoberro i Marcel Mauri.

Des de l'escenari s'ha insistit que "l'empresonament dels Jordis i dels consellers no obeeix a un criteri legal, sinó a l'ús del poder polític". Entre més coses, perquè segons els participants els Jordis no practicaren la sedició, sinó la llibertat d'expressió. Alhora, i tal com s'ha dit en unes altres ocasions, l'interrogatori previ a que els activistes anaren a la presó no es va fer al tribunal competent. Un argument amb validesa si s'observa la diferència de criteri entre les decisions del Tribunal Constitucional, preses pel magistrat Pablo Llarena, que va deixar en llibertat sota fiança els membres sobiranistes de la Mesa del Parlament; i les decidides per l'Audiència espanyola, que no va acceptar la petició de preparar les defenses amb temps i garanties i va enviar a presó provisional -sense judici- tots els que es presentaren a declarar.

Per tot això, Joan Queralt ha assegurat que "la democràcia s'ha sensorrat per resoldre problemes de forma antijurídica. Per donar competència a l'Audiència Nacional es va recórrer a una llei derogada. Jo entenc que això no és legal", ha sentenciat, per continuar dient que aquestes decisions repressives "són un frau de llei. No hi ha entitat penal per castigar un referèndum. Per això han recorregut a lleis antigues".

En aquest sentit jurídic també s'ha lamentat Sergi Blàzquez, de l'Associació Drets. "Fa uns mesos, en aquesta sala, dèiem que un referèndum cabia en la Constitució. Ara ens trobem així". Tot eren retrets al comportament de l'Audiència espanyola. Queralt ha destacat que "el delicte de rebel·lió va ser el practicat per Tejero, per Franco i per Miguel Primo de Rivera", referint-se al fet que aquests tres personatges es van fer -o van intentar-ho- amb el control sencer de l'Estat espanyol per la via militar.

Era inevitable, en aquesta reunió, parlar del paper de Bèlgica en tota aquesta història. El fet que no haja extradit Puigdemont i els altres quatre consellers evidencia una diferència de criteri i una major garantia de defensa per als acusats. Tot i així, Abel Pié, degà del Col·legi d'Advocats de Manresa ha recordat que "en moltes ocasions, l'Estat espanyol ha estat sancionat per Estrasburg. I els ha tingut igual". Cal recordar que entre una denúncia i una sentència passen anys. I malgrat que l'Estat retinga presoners per després ser sancionat, la pena imposada no és reversible. No seria, doncs, descartable un final com aquest: Europa sentenciant contra Espanya després d'un llarg temps d'empresonaments sense judici. Els actuals empresonats poden restar en presó sense judici fins a quatre anys.

Siga com siga, Catalunya no abaixa la veu enfront d'una situació d'emergència que el Govern espanyol vol normalitzar: l'allargament de l'estada d'activistes cívics i dirigents polítics a la presó.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.