La justícia, més polititzada que mai

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La presidenta del Parlament català, Carme Forcadell, ha reunit els 150.000 euros de fiança per poder eixir de la presó, després de passar-hi la nit de dijous a divendres. Una bona notícia, sens dubte, si tenim en compte les experiències de la setmana anterior, quan els consellers foren empresonats. I sense oblidar, tampoc, que divendres vinent, dia 17, Carles Puigdemont i els consellers que hi ha a Bèlgica podrien ser extradits.

Malgrat tot, hi ha una part grisa en aquesta decisió. I és que tothom és conscient que la fiança contra Forcadell és una humiliació a la democràcia, perquè respon a una decisió política. Però també suposa un respir. I és que la justícia espanyola és tan deficient que se celebren decisions que en qualsevol altre Estat serien inimaginables.

La interlocutòria que condemna Forcadell i altres membres sobiranistes de la Mesa del Parlament torna a interpretar que hi ha una part de la població catalana “conscientment instrumentalitzada” per part dels dirigents polítics. S’hi diferencia entre els que van mostrar el seu suport o no a la declaració d’independència. I s’hi torna a insistir en la possibilitat de reincidència del “delicte”. Tot això sembla fluix si es considera que aquest document es va elaborar després de llargues hores d’interrogació. Cal recordar que la decisió de l’Audiència d’empresonar els vuit consellers es va prendre en temps rècord. Entre la citació i la declaració van transcórrer gairebé 36 hores, tot i la petició d’ajornament dels advocats per preparar la defensa. L’entrada en presó incondicional semblava decidida des de feia temps.

És per això que sovint fa la impressió que l’Estat espanyol ho té tot calculat al mil·límetre. Fins i tot les reaccions de la ciutadania en vista de les seues barbaritats. Si l’empresonament dels consellers va suscitar una onada d’indignació, la pena contra Forcadell —imposada pel Tribunal Suprem— ha despertat, si més no, una ràbia continguda. Els presagis situaven la presidenta del Parlament en el mateix escenari que els consellers empresonats sense judici previ.

L’alleujament és evident. Forcadell és al carrer, però a Catalunya continua havent-hi presoners polítics. Dirigents escollits democràticament,  encarcerats sense poder-se defensar de les acusacions d’una de les fiscalies menys independents —i per tant més polititzades— d’Europa, tal com diuen els estudis internacionals. Mentrestant, Bèlgica, almenys fins aquest moment, ha decidit no fer tornar el president Puigdemont a l’Estat espanyol. Perquè ha d’estudiar l’acusació, cosa que possiblement no va fer la magistrada Carmen Lamela, de l’Audiència espanyola, atesa la rapidesa a prendre la decisió d’empresonament.

Alhora, hi ha còmplices, com el Partit Socialista, que denuncien la lentitud de la justícia quan beneficia el PP però callen quan aquesta institució atempta contra la democràcia, com en el cas català. I hi ha, també, tot un  lobby adreçat a pressionar les institucions d’àmbit internacional perquè respecten les decisions i els interessos d’un Estat capaç de deteriorar al màxim la democràcia per tal de mantenir un model territorial caduc.

Aquesta és la realitat que vivim, malgrat que Forcadell puga eixir de la presó. I caldrà denunciar-la des del carrer i des de les urnes. Perquè el que han guanyat des de la imposició ho tornen a perdre des de la democràcia.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

El Temps
El Temps