Història del cap i casal

Així és el mapa més vell de València

La Societat Bibliogràfica Valenciana Jerònima Galés ha reeditat el mapa més antic de la capital valenciana, que va ser elaborat per Antonio Manceli. Una joia de la cartografia valenciana que retrata la València del segle XVII. «Tot i no gaudir d'un acabat ben fet, es tracta d'un document excepcional i valuosíssim», ha afirmat Pablo Cisneros, doctor en Història de l'Art a la Universitat de València i que ha realitzat la tesi sobre Manceli. Aquest gravat, que no s'havia mostrat mai al públic, ha estat presentat aquest dilluns a la Fundació Bancaixa per l'associació d'arts gràfiques.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Si un viatja a la València de 1608, observarà una ciutat força canviada a l'actual. La muralla, en aquest moment només present per les Torres de Serrans i de Quart i per alguna resta conservada al barri del Carme, serà l'encarregada de marcar els límits entre els edificis i l'horta. El riu, desviat per fora d'ençà de la riuada de 1957, serà la frontera natural entre les cases i els camps. I la forca, un instrument que només es conserva als museus, ocuparà un paper central a la plaça.

Aquesta València postmedieval està il·lustrada al mapa que va elaborar l'italià Antonio Manceli. Es tracta, segons els experts en la matèria, del mapa més vell de la ciutat. Fins i tot, més antiga que l'obra del jesuïta Tomás Vicente Tosca, feta cent anys més tard. Un gravat, però, que ara ha reeditat la Societat Bibliogràfica Valenciana Jerònima Galés amb més de 200 exemplars per als seus socis i per a les institucions interessades en aquesta joia cartogràfica desconeguda fins a la dècada de 1980. I tot, després que el doctor en Història de l'Art per la Universitat de València i llicenciat en Història i Ciències de la Música, Pablo Cisneros, descobrira un segon exemplar d'aquesta obra fonamental per entendre l'evolució urbanística del cap i casal a la Biblioteca Apostòlica Vaticana de Roma.

Rafael Solaz, Francisco Taberner, Amando Alapont i Pablo Cisneros a la Fundació Bancaixa durant la presentació del mapa més antic de València| Javier Furió

Un mapa, envoltat de misteri, que s'ha presentat aquest dilluns a València. A la Fundació Bancaixa, Cisneros ha detallat «una obra excepcional». Amb un recorregut de tram per tram del gravat i narrant la història de l'artista nascut a Mòdena, l'estudiós d'aquest personatge ha lloat aquest mapa per la seua antiguitat i per «retratar amb cura la catedral». «Aquesta part és de les millors del mapa, junt amb el detall de la forca», ha ressaltat.

Tanmateix, Cisneros també ha assenyalat els punts febles del gravat més antic que radiografia València. «Manceli, en algunes parts del mapa, no té una excessiva cura. Són trams que, sincerament, desconcerten bastant. Per exemple, hi ha errades en la numeració de la llegenda, una de les qüestions clau de qualsevol document cartogràfic», ha indicat. «Això sí, aquesta pràctica l'ha repetida en altres treballs, com ara el plànol que va elaborar sobre la plaça major de Madrid», ha puntualitzat.

Pablo Cisneros, autor de la troballa del segon exemplar d'aquest mapa de València| Javier Furió

Amando Llopis, soci del col·lectiu d'arts gràfiques i arquitecte, s'ha encarregat de reivindicar «el treball conjunt de la Societat Bibliogràfica Valenciana Jerònima Galés per reeditar aquest mapa» i ha destacat la capacitat de Manceli per retratar «una ciutat ben caracteritzada». «Ofereix una visió clara de la fisonomia d'una ciutat tancada en les seues pròpies muralles», ha explicat.

«El plànol de Manceli és molt important perquè estem parlant de cent anys abans de quan es va fer el del pare Tosca i conté informació interessantíssima, com per exemple,la forca que hi havia a la plaça del Mercat i, sobretot, s'aprecia perfectament aquesta València de principis del segle XVII en la qual es poden contrastar els canvis d'urbanisme que es van produir en els següents cent anys», ha introduït Rafael Solaz, president de la Societat Bibliogràfica Valenciana Jeroni Galés. «Hi ha disfuncions en el traçat, però el gravat és fidel a la trama urbana que hi havia en aquell moment», ha apuntat Francisco Taberner, expresident del Col·legi d'Arquitectes de València i membre de l'Acadèmia de Belles Arts de San Carlos. Taberner, a més, ha recordat la insistència del secretari del col·lectiu per reeditar aquest mapa. «Va fer-se una samarreta, fins i tot, per a recordar-ho», ha narrat amb cert toc d'humor.

Fidelitat i qualitat

Segons Germán Ramírez, autor del plànol de València d'Antonio Manceli (1608): notícies, vicissituds i aclariments d'un document excepcional, però no únic, aquest mapa anomenat Noble i real ciutat de València en Espanya «és d'una gran qualitat i fidelitat a la trama urbana i mostra elements arquitectònics que desaparegueren fa ja molt de temps, entre ells, alguns dels convents que després de la guerra contra els francesos o després de la desamortització (1835-1837) van buidar-se, van abandonar i van ser derrocats al llarg del segle XIX per a reformes urbanes o obrir places».

El plànol, més enllà de retratar la València del segle XVII, està conformat per dues fulles gravades i unides, per la qual cosa va haver-hi dues planxes per a la seua impressió. «Ambdues formen una làmina de 49,7x77,6 cm, va datat a València a 28 d'agost de 1608 i conté una dedicatòria al llavors virrei de València, Luis Carrillo i Toledo, el seu protector i executor, un any més tard, de l'expulsió de la minoria morisca del regne de València», descriu la Societat Bibliogràfica Valenciana Jerònima Galés. Una joia cartogràfica reeditada i mostrada aquest dilluns a la ciutat que il·lustra.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.