El nom de Guy Fawkes és sinònim de revolució, una icona popular de la lluita contra la tirania que, des de fa uns anys, ha estat adoptada pels moviments antisistema que han sintetitzat en una imatge, la de la màscara blanca, la voluntat de fer-ho esclatar tot. La màscara de Guy Fawkes ha quedat impregnada en la cultura popular de casa nostra a través del còmic V de Vendetta, creat per Alan Moore i David Lloyd, i sobretot a través de la seva adaptació cinematogràfica, a càrrec de les germanes Wachowski. El rostre blanc el podem veure sovint en manifestacions i també acompanyant les accions dels activistes Anonymous. Però què sabem, en realitat, de Guy Fawkes? Aquesta és la pregunta que vol resoldre la minisèrie Gunpowder, que desmunta l’aura que envolta el personatge per fixar-se en un altre nom menys conegut, el de Robert Catesby. En el pla per fer saltar pels aires el Parlament i assassinar el rei Jaume I d’Anglaterra el 5 de novembre de l’any 1605, el primer n’era l’executor, però el segon va tenir un paper més important: en va ser l’ideòleg i el líder que va unir els membres de l’operació.
L’objectiu de la minisèrie és descobrir qui era Robert Catesby, un propòsit que ha interessat especialment a l’actor Kit Harington, que n’és descendent directe, per part de la branca familiar materna. Això explica que l’actor, conegut arreu del món per interpretar a Jon Snow a la sèrie Game of Thrones, s’hagi implicat tant en un projecte tan petit com Gunpowder, on és el protagonista (interpreta al seu avantpassat), cocreador i també productor executiu. Independentment de lligams familiars, el paper encaixa a la perfecció amb el registre de Kit Harington, que no varia respecte a la seva feina a Game of Thrones, i que té com a principals punts forts les mirades abatudes i els discursos plens d’ira, que aquest cop no adreça contra els Lannister, sinó contra el monarca i, sobretot, contra el seu conseller Lord Robert Cecil (interpretat per un Mark Gatiss que es fa un fart de robar escenes), principal artífex de la persecució a què es veuen sotmesos els catòlics. El primer episodi és especialment eficaç. Posa l’espectador del costat dels protagonistes amb escenes que li fan bullir la sang perquè uneixen violència i injustícia. S’aboca l’espectador a continuar mirant per obtenir algun tipus de resolució al trauma viscut i en aquest sentit, podem establir fàcilment paral·lelismes amb Game of Thrones, que també construeix la lleialtat de l’audiència cap als Stark a través de les injustícies de què són víctimes. (Atenció! A partir d’aquest punt del text trobaran spoilers.)
De fet, les dues ficcions tenen en comú la frustració que creen en l’espectador en no donar-li la venjança que necessita. El cas de Gunpowder és més dràstic, ja que no permet ni la sensació d’alleugeriment més petita i la desfeta de Robert Catesby i els seus és mostrada cruament, reblant al tercer episodi el clau que s’havia clavat al primer, en una estructura circular. El segon episodi és el punt feble del conjunt, ja que té algun moment executat de forma poc creïble i pateix un descens en el ritme que llasta una experiència elèctrica. I és que el punt fort de Gunpowder és justament un llenguatge modern poc habitual en les sèries històriques i un pols narratiu vigorós que manté a l’espectador en tensió. És el resultat de la feina del guionista Ronan Bennet (el creador de Top Boy), un nom que cal destacar, juntament amb el de secundaris com Peter Mullan o Liv Tyler, en una minisèrie que pot semblar un vehicle per al lluïment de Harington però que és més que això: un exemple de ficció històrica rigorosa amb capacitat per arribar a un públic ampli que no tenen les sèries més canòniques.
Gunpowder
Creadors: Ronan Bennett,
Kit Harington i Daniel West
Repartiment: Kit Harington, Mark Gatiss,
Peter Mullan, Liv Tyler
Minisèrie: 3 episodis
Canal: Originalment de la BBC. A casa nostra
es pot veure a través d’HBO