És probable que la desesperació de Ron DeSantis no es pugui il·lustrar de millor manera que amb un vídeo que la seva gent va fer circular a finals de juny. En aquest, es culpa Donald Trump de posicionar-se massa favorablement del moviment queer. La prova era, entre altres, que Trump havia dit anys enrere en una entrevista que una dona trans podia entrar als lavabos de dones de la seva torre Trump de Nova York.
A Trump, se l’ha titllat de totes les maneres possibles: mentider, estafador, impostor... Abans de DeSantis, ningú l’havia acusat mai de ser un esquerranós emmascarat amb simpaties per la comunitat LGBTQ dels EUA. Sembla que de l’absurditat d’aquest atreviment, també n’era conscient l’equip de DeSantis i el vídeo va desaparèixer ràpidament. El governador de Florida tornava a quedar en evidència.
Les primàries americanes sempre són com una muntanya russa, però rarament s’havia vist una caiguda en picat com la de DeSantis. Tot just fa pocs mesos, el polític de 44 anys era considerat per molts com la nova cara visible del Partit Republicà, el “Trump amb cervell”, que, a diferència de l’expresident, no obté la seva formació de la televisió per cable.
Ara, però, DeSantis s’ha convertit en un candidat que crida l’atenció sobretot per les seves aparicions simplistes, una mena de Friedrich Merz americà. Darrerament, ha ocupat titulars perquè ha airejat públicament la possibilitat de situar Robert F. Kennedy Jr. com a cap de l’FDA (Administració d’Aliments i Fàrmacs). Kennedy és conegut per ser un escèptic de les vacunes, a més que se sap que ambiciona convertir-se en candidat a la Casa Blanca pel Partit Demòcrata.
Quan DeSantis va ser reelegit de manera aclaparadora com a governador de Florida en les eleccions del novembre passat, la seva figura emergí com a alternativa ideal a Trump: un conservador amb dots de governador eficient i que, a diferència de Trump, no és cap showman, sinó que ha arribat als escalafons més alts a còpia de treballar dur. Fill d’un instal·lador de televisors, aquest polític de 44 anys va aconseguir ser acceptat a Yale i concloure els estudis de dret a la Harvard Law School. La seva reelecció com a governador semblava confirmar que ell encarnava el futur del Partit Republicà. I és que mentre els candidats promoguts per Trump anaven caient l’un rere l’altre en les eleccions al Congrés, DeSantis obtenia a Florida un sorprenent 59,4% dels vots.
El seu discurs com a vencedor donava a entendre que es presentaria com a candidat a les eleccions presidencials. Va pujar a la tarima amb la seva dona Casey, la seva assessora de més confiança, i va dir: “Florida és l’estat on s’acabarà el moviment wokeness.” Però en les seves paraules, hi havia l’embrió de la caiguda. DeSantis no es presentava com el solucionador del problema, sinó com a fervent combatent. En els mesos següents, es precipitaria amb similar zel en la batalla retòrica contra un suposat establishment d’esquerres totpoderós com fa Trump, només que DeSantis malauradament no és capaç d’entretenir tant com l’expresident.
A manca encara de cinc mesos per a les primeres primàries republicanes, el caucus d’Iowa està previst per al 15 de gener. Tot i això, DeSantis està en aquests moments tan lluny de Trump que s’està pensant si realment ha d’acudir als debats televisius amb el seu contrincant republicà. Les enquestes actuals reflecteixen ara mateix de mitjana que un 52% dels seguidors del partit donen suport a l’expresident, mentre que DeSantis s’ha enfonsat per davall del 20%.
DeSantis, a més, hauria d’estar igualment preocupat per un altre tema: els diners. A principis de setmana es va filtrar que ha fet fora un terç del seu equip de campanya. Abans de les retallades, el seu equip doblava el de Trump. Ara, però, els grans donants republicans, que al principi havien obert les carteres a favor del governador, sembla que perden la paciència.
Però el que encara el perjudica més és que no hagi trobat cap estratègia real contra Trump. En les darreres eleccions, Trump va cedir davant Joe Biden per una distància de més de set milions de vots. Però com que Trump manté el relat que hi va haver frau en el recompte, entre les bases no s’ha estès d’ell una imatge de perdedor. DeSantis no gosa acusar Trump de mentider perquè té por dels seus seguidors. Això genera una paradoxa, de la qual DeSantis està patint els efectes durant tota la campanya: i és que per què cal un nou líder per al partit si l’antiga víctima s’ha convertit en una conspiració de l’esquerra?
Curiosament, de moment DeSantis té dipositades totes les seves esperances en la justícia que ell sempre qualifica de parcial. És públic i notori que Trump s’enfronta a la seva tercera demanda, aquesta vegada per la seva implicació en l’assalt al Capitoli. Dos processos penals ja estan en marxa. És possible que l’expresident quedi tan atrapat en els terrenys pantanosos de la justícia que els republicans abandonin tota esperança de guanyar de nou unes eleccions amb Trump. En aquest context, DeSantis sí que seria el candidat substitut amb millors perspectives, i un aprofitat d’un estat de dret que ell mateix intenta minar amb totes les seves forces. •
Traducció d'Arnau Ferre Samon