Que arribés a fer-se expert en borsa, no es podia preveure. Que, en canvi, tingués una debilitat per la protecció del medi ambient, això, Wilhelm Möller, ja ho va saber ben aviat. A nou anys ja desbrossava arbustos dels prats perquè flors i abelles s’hi poguessin desenvolupar millor. El seu pare, professor d’institut de Gotha, fou el seu iniciador. Al centre, el diligent professor de biologia hi tenia insectes pal, petits rosegadors del desert i axolots, i impartia l’assignatura obligatòria sobre l’efecte d’hivernacle. “El meu pare sempre ha estat present”, diu Möller, de 23 anys. “M’ha marcat moltíssim.”
A 19 anys Möller va fer unes pràctiques en una gestoria a fi d’aprendre el que a la seva família de mestres i metges ningú tenia idea. Del 2018 ençà va començar els estudis de dret tributari i empresarial a Leipzig. L’any següent, va participar en la creació del grup local de Fridays for Future (FFF), feia cartells i sortia a manifestar-se. Aviat, però, començà a allunyar-se del moviment. “El concepte decreixement em semblava excessiu. Renunciant al creixement econòmic i amb l’anticapitalisme, no podia començar res de nou.” Al cap de sis mesos, Möller va abandonar el moviment FFF.
Des de llavors intenta salvar el món no des dels carrers, sinó a través del seu notebook, amb el qual analitza els preus de les accions a la borsa. Möller va fundar amb un company d’estudis l’empresa Advanced Sustainable Investment, amb la qual l’any passat va emetre el seu primer fons climàtic. Fight For Green no inverteix elementalment en empreses considerades ja verdes, com ara del sector de l’energia solar o de l’eòlica, sinó més aviat en empreses que s’hagin marcat com a objectiu reduir les emissions de CO2 d’acord amb els objectius climàtics de París. Entre aquestes hi ha Siemens, el proveïdor d’articles de luxe Hermès o el servei de pagaments en línia PayPal. “Cerquem les 40 empreses que hagin assolit les reduccions més altes”, afirma Möller. “Com més gran és l’empresa, més CO2 emet. En conseqüència, la reducció potencial és més gran.”
Möller no és l’únic activista que vol canviar el sistema des de dins i aprofitar la inèrcia dels mercats financers a favor del clima. Sota l’etiqueta Impact Investing s’agrupen inversors d’arreu del món per als quals no n’hi ha prou a col·locar els diners en fons que fixin uns determinats criteris mínims a l’hora de tractar el medi ambient (Environment), la societat (Social) i la gestió empresarial responsable (Governance).
Aquests fons ESG no exerceixen cap influència sobre les empreses en les quals inverteixen. En canvi, els inversors d’impacte miren d’imposar en les juntes generals d’accionistes estratègies més respectuoses amb el medi ambient o pressionen mitjançant campanyes públiques, precisament en sectors emissors intensius de CO2 on veuen les màximes possibilitats. Actualment, al món els inversors d’impacte ja mouen més d’1,1 bilions de dòlars, calcula el Global Impact Investing Network.
Els capitalistes climàtics treuen profit del fet que les dues darreres dècades l’abreviatura ESG s’ha convertit en la referència per al mínim comú denominador pel que fa a inversions sostenibles i responsables. Els escàndols d’ecoblanqueig, com el de DWS, filial del Deutsche Bank, han malmès el crèdit del concepte ESG. Presumptament, el fons va enganyar els inversors amb publicitat manipulada segons el que es desprèn de les diligències de la fiscalia de Frankfurt contra l’excap de DWS Asoka Wöhrmann. DWS i Wöhrmann rebutgen les acusacions.
Encara avui, la UE es troba en discussions sobre la taxonomia que ha d’establir uns criteris unificats per a les inversions ESG i evitar l’ecoblanqueig. I als EUA les inversions respectuoses amb el medi ambient han patit tal descrèdit que els grans fons hi han donat de nou l’esquena. Tot i això, per altres motius: els seguidors de l’expresident Donald Trump han aconseguit crear un corrent d’opinió contrari a les inversions verdes. Sembla com si en els mercats de capitals s’hi hagi reflectit la cultura de lluita pel clima que a Alemanya va viure el seu punt àlgid durant el debat al voltant de la llei de regulació de la calefacció.
Larry Fink, creador i president de Blackrock, vindria a ser el contrari del Möller exactivista de Fridays for Future i neocapitalista. Blackrock gestiona uns nou bilions de dòlars per als seus clients (asseguradores, caixes de pensions i grans fortunes). Els diners estan invertits a través dels fons en les empreses més importants del món.
Els darrers anys, Fink ha estat la cara visible del moviment ESG. Seguidor declarat del Partit Demòcrata, va fer campanya perquè el capitalisme dels accionistes i l’acció climàtica esdevinguessin cares diferents d’una mateixa moneda, i que amb les inversions verdes fos possible obtenir bons rendiments. Els seus lemes enèrgics van fer que es guanyés el sobrenom de “l’avi de la Greta”.
El 2021, en la carta del director que envia sempre a inicis d’any als màxims dirigents de les empreses més importants del món i que vindria a ser una mena de sismògraf del món de les inversions, Fink ja advertia: “Cap tema és més prioritari per als nostres clients que el canvi climàtic.” L’acrònim ESG hi era esmentat en nou ocasions.
Amb el temps, el cap de Blackrock s’ha anat estovant quan la cosa va de sostenibilitat. No pas perquè els crítics l’hagin acusat d’ecoblanqueig a ell i a bona part del sector dels fons d’inversió, sinó que més aviat sembla que els atacs continus provinents de la dreta contra tot el que fa olor de woke (‘consciència’) hagin fet emmudir Blackrock i altres peixos grossos del sector de les finances.
Woke realment fa referència a la lluita contra qualsevol mena de discriminació. Tanmateix, l’ultraconservadorisme ha convertit el terme en un insult per a totes les posicions polítiques que creuen sospitoses. Això inclou la lluita contra el canvi climàtic, encara que la negació del canvi climàtic provocat per l’acció humana ja fa temps que forma part de la doctrina ultraconservadora.
Pel que es veu, com que hi ha molts diners en joc, la propaganda deixa empremta en els grans grups financers, inclòs Blackrock. La carta d’enguany de Fink ja no incloïa el terme ESG ni una sola vegada. Blackrock treu ferro al canvi de rumb. Expliquen que els riscos d’inversió que resulten del canvi climàtic se segueixen tenint en compte, però que altres riscos, com ara de tipus geopolític, la inflació i els interessos, han passat a un primer pla. “Els nostres clients tenen necessitats diverses, com ara productes que no són del gust dels fans de l’ESG. Nosaltres som un supermercat neutral que ha d’oferir un gran ventall de productes”, afirma un portaveu del fons.
Tanmateix, i com era d’esperar, això és una mitja veritat. Els estats federals de Missouri, Louisiana i Florida, governats pels republicans, han fet cas omís del mandat de Blackrock d’invertir diners per a pensions. Els governadors conservadors d’un mínim de 19 estats dels EUA s’han pronunciat contra les inversions ESG. A inicis d’any, Fink va xifrar en quatre mil milions menys l’import que Blackrock gestiona a causa del contramoviment polític.
Mentrestant, altres fons estatunidencs també eludeixen posicionar-se clarament quant a la política climàtica, i és que el debat s’ha tornat massa tòxic. En aquest sentit, el fons gegantí Vanguard va abandonar l’aliança Net Zero Asset Managers, que persegueix per al 2050 l’objectiu de zero emissions en la seva cartera d’inversió. I la Net-Zero Insurance Alliance, aliança pel clima forjada el 2021 per les asseguradores més grans del món sota el paraigua de les Nacions Unides, es va morint en silenci. Allianz, Axa, Scor, Zurich, reasseguradores com Munich Re, Swiss Re i Hannover Rück: totes s’han esfumat, però asseguren ingènuament que segueixen perseguint els seus objectius de sostenibilitat.
Significa això la fi del moviment ESG? Els fons ja no es declaren públicament a favor de la sostenibilitat o retiren fins i tot les seves inversions? D’indicis, n’hi ha. L’any passat, els inversors retiraven 12,4 mil milions de dòlars de fons ESG dels EUA mentre la indústria registrava beneficis. El primer trimestre de 2023 la tendència seguia, amb una reducció de 5,2 mil milions.
Les petrolieres redueixen els esforços per ser més verdes
L’agència de qualificació Morningstar s’encarrega de recopilar dades i hi reconeix en el creixent “moviment polític contra les inversions sostenibles” un dels motius. Werner Hedrich parla encara més clar. “La relació amb el debat anti wokeness als EUA és clara”, diu l’excap de Morningstar a Alemanya. Ell mateix fa uns anys que exerceix de gestor d’inversions amb el fons Globalance Invest.
A favor dels contraris al moviment ESG ha jugat el fet que les grans petrolieres, com Shell, BP o Total, han sortit guanyant del retorn de les energies fòssils com a conseqüència de la guerra d’Ucraïna. Particularment bé va anar la cosa a la borsa. “Per descomptat, el rendiment de les accions de les multinacionals petrolieres i gasístiques ha millorat darrerament, cosa que també ha tingut conseqüències negatives per als fons que descarten aquesta mena de títols”, assegura Timo Busch, catedràtic de Sostenibilitat i Gestió de la Universitat d’Hamburg que investiga sobre inversions sostenibles i responsables.
Tot i això, afegeix que això és una observació curtterminista, ja que nombrosos estudis han demostrat que els criteris ESG no minven la rendibilitat a llarg termini, sinó que l’eleven. Per la seva part, però, les grans petrolieres entomen agraïdes el vent favorable provinent del mercat de capitals i redueixen els esforços per ser més verdes.
Així, BP i Total Energies pretenen rebaixar fins al 2030 les emissions ara entre el 20% i el 30% en comptes del que prometien fins ara, entre el 35% i el 40%. Shell ha abandonat els seus plans de reduir entre l’1% i el 2% la producció anual de petroli. D’ara fins al 2030, la producció s’ha de mantenir estable. A Europa, fins ara la lluita contra el canvi climàtic es cou a foc lent. Els fons ESG segueixen gaudint de popularitat, però també aquí minoren els fluxos des de fa ben bé un any; la xifra de fons de nova emissió enguany s’encongeix de forma dramàtica.
“El problema és que es barregen la crítica legítima al concepte ESG i el moviment radical anti wokeness”, diu Andreas von Angerer, cap de sostenibilitat d’Inyova. Aquesta empresa emergent de Zuric va iniciar el seu camí l’any 2017 per fer pressió directa mitjançant el mercat borsari sobre les empreses i alhora democratitzar el món de les finances. Angerer i els seus col·legues organitzen campanyes, la majoria amb l’objectiu d’empènyer les empreses cap a conductes més respectuoses amb el clima. Els inversors que es registren a la plataforma poden indicar quins objectius de sostenibilitat consideren de més importància i fer valer la seva veu a través de l’aplicació mòbil en les juntes generals d’accionistes. Aquesta especial manera d’implicar-se per part de les inversions d’impacte es denomina propietat activa.
S’enfonsa el suport a les peticions pel clima en les juntes generals d’accionistes
La primavera del 2022, Inyova va impulsar el fabricant d’automòbils alemany BMW cap a una ambiciosa estratègia climàtica i va intentar —malgrat tot, en va— imposar una candidata pròpia al consell d’administració. A banda, des de l’hivern passat Inyova pressiona el grup publicitari francès Publicis perquè retiri les campanyes que ha creat per a empreses com Total Energies. Angerer i els seus treballadors van enviar cartes, presentar preguntes a la junta general i, finalment, assistir a la reunió dels accionistes. Amb el temps, Publicis s’ha compromès a iniciar un diàleg amb els activistes climàtics.
Amb tot, Inyova i els fons que gestiona per valor d’uns 230 milions d’euros són un peix petit. Per això, els suïssos es van unir a altres inversors activistes, per exemple amb la xarxa Shareholders for Change. Entre altres, en formen part el Banc de l’Església i Càritas alemany, GLS Investments i ben bé una dotzena més de gestors d’actius europeus.
Sembla clar que la reconeixible feblesa del moviment ESG aporta seguidors als inversors d’impacte. Segons l’entitat suïssa Swiss Sustainable Finance, l’any passat els mitjans gestionats per fons activistes van augmentar un 80%, mentre que les inversions sostenibles en general van retrocedir. A Alemanya, la iniciativa federal Impact Investing va presentar les xifres següents per al 2022: amb 38,9 mil milions d’euros, el volum declarat pels gestors d’actius enquestats pel que fa a “actius d’impacte” era clarament superior al d’estudis anteriors.
“Després que les inversions sostenibles esdevinguessin dominants en el mercat, com més va, més es demanen els inversors per què l’economia real ha canviat tan poc”, diu l’economista Busch, segons el qual això explicaria l’entrada de fluxos als fons d’impacte. Malgrat tot, critica també la iniciativa federal alemanya, ja que apunta que realment només un terç de les inversions d’impacte declarades té un efecte mesurable o almenys va acompanyat d’uns resultats millorats quant a sostenibilitat.
Així mateix, això pot raure en el fet que els capitalistes climàtics hagin percebut el canvi en l’estat d’opinió a escala social, així com als mercats financers. Cada volta s’han d’esforçar més per convèncer companys de batalla dels restants sectors accionarials.
Tant és així que, en les juntes generals d’enguany de les grans petrolieres Exxon i Chevron als EUA, només el 10% dels accionistes van donar suport a peticions que reclamaven més acció climàtica. L’any anterior, tot just una tercera part dels titulars d’accions es van adherir a aquesta mena de peticions. En el cas dels grans grups energètics europeus Shell, BP i Total, en el millor dels casos els índexs d’acceptació de les peticions a favor del clima es van estancar. L’Església d’Anglaterra, un dels inversors d’impacte de més renom, es va desfer de les seves participacions en les petrolieres per aquest motiu. Sembla que en el moment actual no veuen possibilitats de fer canviar el rumb de les multinacionals a través del diàleg i la capacitat d’influència.
Al seu torn, a Alemanya la regulació dels mercats financers dificulta als inversors activistes portar al seu molí l’aigua dels grans gestors d’actius. La supervisora financera Bafin classifica aquesta mena d’aliances com a acting in concert il·legals, és a dir, comportament concertat. De fet, l’entitat europea supervisora de valors ha relaxat una mica les regles, no pas de manera suficient segons Busch, per fer possibles les iniciatives conjuntes a favor de l’acció climàtica i la sostenibilitat.
Angerer, cap d’Inyova, creu que en el futur l’acció contra el canvi climàtic encara podria dividir més el sector de les inversions. Els uns decidirien girar del tot l’esquena a les inversions sostenibles i responsables. Els altres s’adheririen encara amb més decisió als activistes climàtics. Si encara hi ha alguna manera de combatre el canvi climàtic a través dels mercats financers o si, per contra, es fa necessari un retorn a la lògica del creixement dels mercats financers, són preguntes sobre les quals Inyova encara no ha aconseguit un consens.
En la conferència digital Republica del juny, el fundador d’Inyova Tillmann Lang va debatre sobre aquest tema amb Carla Rochel, portaveu d’Última Generació. Lang comprèn que els activistes no se surtin del model de protesta als carrers i creu que la seva radicalització neix “d’un sentiment d’impotència”. Creu que les seves accions no deixen de ser un senyal per a la societat que calen persones disposades a fer renúncies a favor de l’acció climàtica.
Mauricio Vargas ho ha fet i ha emprès el camí contrari que Möller, l’antic activista de Fridays for Future. Abans treballava per a un gran fons d’inversió alemany. El 2021, l’economista, de 43 anys, es va inscriure a Greenpeace per engegar un equip de campanyes sobre temes d’economia i finances. “Cada cop creixia en mi més el sentiment que feia massa poc contra el canvi climàtic i que no era fidel a les meves aspiracions”, afirma Vargas. Afegeix que els mercats financers poden ser la palanca més important per empènyer les empreses a una producció amb nul impacte sobre el clima, però els fons d’inversió no es mouen dels objectius de rendibilitat a curt termini.
En el seu nou rol, Vargas ara no treu els ulls de sobre dels gestors dels fons i ajuda amb els seus coneixements les persones que s’impliquen en el canvi real. Segons Vargas, l’esperit del sector dels fons d’inversió a Europa és més obert respecte dels temes relacionats amb la sostenibilitat que als EUA. Precisament ara, diu Vargas, “ha arribat el moment de la veritat per als inversors de dedicar més atenció a la sostenibilitat”.
Traducció d'Arnau Ferre Samon.