Activisme

Els nous objectius de Carola Rackete

Carola Rackete es va fer famosa salvant refugiats. Ara vol salvar el planeta. Seguim una activista a la recerca del seu nou rol.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El dia de la seva primera gran aparició en públic després de mesos Carola Rackete arriba tard. La iniciativa Fridays for Future paralitza el centre de Berlín, som divendres de la setmana passada. Rackete hauria d’haver parlat ja fa més de mitja hora, hi ha hagut un malentès. Des del fons de la gran manifestació avança apressada en direcció a la Porta de Brandenburg acompanyada per una portaveu que l’organització Sea Watch ha posat a la seva disposició. Les dues dones s’obren pas cap a l’escenari, però de cop i volta un policia els barra el pas.

“És Carola Rackete, tenim pressa per arribar a l’escenari”, diu la seva acompanyant.

“Sí, ja la conec”, diu el policia. “Però m’és igual”.

“A mi també”, exclama Rackete. I deixa enrere l’agent.

Les dues dones travessen un cordó policial, després un altre, i Rackete arriba a l’escenari. Davant seu un mar de gent, primer nens, després adolescents i al darrere s’alcen les columnes de la victòria. “La natura no negocia”, diu una pancarta.

“Avui no soc aquí per parlar dels rescats al mar”, diu Rackete. “Avui soc aquí com a ecologista en defensa de la natura. I com a ciutadana. I també com un element que forma part de la naturalesa”. Milers de rostres alcen els ulls cap a Rackete.

Carola Rackete, de 31 anys, es va fer famosa al juny perquè va plantar cara a l’aleshores ministre de l’Interior italià, Matteo Salvini. Amb quaranta refugiats a bord va conduir el Sea Watch 3 fins al port de Lampedusa malgrat que Salvini li ho havia prohibit. Rackete va ser detinguda al port mateix i mitjans de tot el món van informar sobre els fets.

Mentre Salvini i els seus seguidors estaven enfurismats, a Alemanya la gent sortia al carrer amb imatges de Rackete. Amb la seva acció Rackete va canviar l’opinió pública al país. Ara fins i tot el ministre de l’Interior alemany, Horst Seehofer, defensa –sorprenentment per a molts companys de la CSU– que vaixells d’organitzacions humanitàries privades puguin atracar en ports italians.

A Sicília, on Rackete va estar en arrest domiciliari, un artista italià va pintar un retrat seu a la paret. Porta en braços un nen amb armilla salvavides i damunt les rastes de Rackete hi flota un nimbe groc. La imatge, que recorda a una marededéu, porta per títol: “Santa Carola, patrona dels refugiats”.

L’arrest domiciliari només va durar uns quants dies, però la fama es manté. Tanmateix, Rackete ja no vol ser rescatadora de refugiats. Ara s’estima més formar part dels que lluiten pel futur de la Terra.

Després de ser alliberada a Sicília, es va recloure. A França, a la costa atlàntica, es va posar a treballar en un llibre que ha de sortir publicat a començament de novembre. Es titularà Handeln statt hoffen – Aufruf an die letzte Generation (‘Actuar en comptes d’esperar. Crida a l’última generació’). En el llibre només es parla breument de les seves vivències a bord del Sea Watch 3. La part principal del llibre versa sobre el que Rackete en diu “la descomposició del sistema ecològic”. Sovint les seves paraules són radicals, d’una radicalitat semblant a la de les idees del grup Extinction Rebellion, fundat al Regne Unit, al qual s’acaba d’unir.

El llibre forma part del seu intent de reinventar-se com a personatge públic, de rectificar una cosa que des del seu punt de vista ja s’hauria hagut d’arreglar fa temps. Per bé que manté els contactes a Sea Watch, com a capitana està fora de servei. Mentre que tothom encara vol saber com va ser la seva experiència al Mediterrani amb els refugiats, els seus temes s’han tornat més grans i més globals.

Rackete fa conferències, pronuncia discursos sobre l’escenari en manifestacions i participa en tertúlies. Denuncia la “sobreexplotació dels recursos” i veu la societat “al caire de l’abisme”.

Ahir encara rescatava refugiats i avui lluita contra el canvi climàtic: d’on ve aquest canvi que des de fora sembla tan sobtat? És possible que Rackete, la rescatadora de refugiats, tan sols mesos després es converteixi en una líder en la lluita contra el canvi climàtic? És gaire convincent aquesta metamorfosi?

Qui vulgui entrevistar Carola Rackete, primer ha de complir una condició. “No vull parlar amb ningú que hagi agafat un avió per trobar-se amb mi”, diu per telèfon. Finalment, la trobada amb nosaltres té lloc a l’estació principal de Bremen. Des d’allà vol anar a Celle, a casa seva, per on no ha parat gaire des del trajecte a bord del Sea Watch 3.

Acaba d’arribar amb tren de Londres, on ha participat en el programa de política Hardtalk, de la BBC. En el programa, quan parlava de la descomposició del sistema ecològic, l’entrevistador portava constantment la conversa cap als rescats al mar. “De seguida tornem a aquest tema”, deia l’home. Al final només han quedat dos minuts per al clima. A vegades, diu Rackete, dubta de si els mitjans la deixaran de vincular mai amb el seu passat.

Aquest dia de setembre a Bremen porta una motxilla d’anar d’excursió. Tota la roba que té cap a la bossa. Al tren posa la motxilla pesant a la lleixa superior i deixa clara una cosa: “Aquest personatge, Carola la rescatadora, no és de cap manera la meva vida”. Ella, diu, només es va posar a fer de capitana perquè no van trobar ningú més.

Per a la gent pot ser una sorpresa que ara prengui partit per la natura. “Però per a mi no ha sigut cap canvi. Jo soc ecologista, i abans ja m’havia involucrat en la defensa dels nostres sistemes ecològics, només que no li interessava a ningú”.

Carola Rackete va viure de petita a l’última casa d’un carrer tranquil de Hambühren, prop de Celle. Al costat del jardí comença el bosc, i per aquí amb prou feines passen cotxes. En aquesta petita ciutat hi viuen uns 10.000 habitants. El període de l’institut a Celle no va ser fàcil, diu Rackete. A partir dels tretze o catorze anys els seus companys de classe la van marginar i li van fer bullying. Primer la víctima era una altra persona. “Però quan va canviar d’escola, jo em vaig convertir en el blanc de les burles”.

Aleshores, diu Rackete, va aprendre a estar sola, a no deixar-se influenciar massa pels grups. “Vaig aprendre que els altres poden estar equivocats. I que un no sempre ha de preguntar primer als seus cinc amics si alguna cosa és guai”.

Després de l’institut Rackete va triar uns estudis inusuals. A la Universitat de Jade va estudiar Nàutica, però més endavant va deixar la carrera perquè els vaixells se li van fer avorrits. Finalment, va enrolar-se com a oficial nàutica en vaixells de recerca que viatjaven per les aigües polars i a més va estudiar Gestió de la Preservació de la Natura.

A les aigües polars va col·laborar amb científics que investigaven el gel, i llavors ja el veien desaparèixer. A vegades no trobaven llenques de glaç que fossin prou gruixudes per col·locar-hi els aparells per a la recerca. En aquell temps va arribar a una conclusió: es pot investigar amb molt de detall l’escalfament de la Terra, però si ningú fa res per contrarestar-lo, la ciència no hi pot fer més.

Des d’aleshores protesta, fa bloquejos i ocupacions. Cuina plats vegans tant com pot i per anar de vacances no puja a cap avió. L’any passat, quan havien de talar el bosc de Hambach, ella es va ficar en una casa sobre un arbre i la policia la va haver de treure d’allà. Com gairebé tots els activistes, no portava a sobre cap document d’identitat per dificultar la identificació. Aleshores allò encara li servia perquè ningú la coneixia.

Actualment la gent fa cua per veure Carola Rackete. Som dijous, vuit dies abans de la gran vaga pel clima. Rackete s’espera en una sala del centre cultural Kulturbrauerei, a Berlín. Està a punt de sortir a l’escenari a debatre amb un activista de la iniciativa Ende Gelände i una científica de la fundació Rosa Luxemburg. El tema: “Drets humans en la crisi climàtica”. Una trobada de l’escena d’esquerres.

Mentre a fora la gent espera que els deixin entrar, Rackete repassa els apunts i s’enrosca les rastes en un monyo. L’organitzador de l’acte entra i li pregunta si l’agència de premsa alemanya DPA li pot fer una foto. Rackete diu que no i sospira. “Demà tothom tornarà a parlar de quina roba portava: què ens hi juguem?”. Rackete porta uns pantalons amples amb diverses butxaques i una samarreta de tirants, la imatge amb què se la coneix de les aparicions a Lampedusa i Sicília.

“A Itàlia la premsa de Berlusconi va carregar contra mi perquè no portava sostens, es veu que això a Itàlia és impensable”, explica Rackete. “I després les italianes van sortir al carrer sense sostens. I s’hi van sumar alguns homes”. Rackete va trobar bé aquella acció.

Ara mira el mòbil. Acaba d’arribar una informació d’última hora: a Londres la policia ha detingut Roger Hallam, cofundador d’Extinction Rebellion. Juntament amb altres activistes volia fer enlairar drons prop de l’aeroport de Heathrow per paralitzar el trànsit aeri. Per protestar contra l’ampliació de l’aeroport. Extinction Rebellion no dona suport a l’acció, però tampoc no se’n distancia. Rackete mira el vídeo de la detenció de Hallam i veu com uns policies de paisà envolten l’home, el fiquen en un cotxe i se l’emporten. “Que fort”, diu xiuxiuejant.

Rackete mostra públicament la seva pertinença a Extinction Rebellion, als actes porta l’emblema del moviment a la roba. Extinction Rebellion, abreujat XR, protesta més radicalment que Fridays for Future, fins i tot amb accions il·legals. “Rebel·lió o extinció”, aquest és el seu lema. El moviment vol paralitzar el trànsit o l’economia amb bloquejos, fent desobediència civil pacífica. Segons XR, s’hauria de decidir en assembles ciutadanes com es poden reduir a zero les emissions de CO2 abans del 2025.

Rackete defensa aquestes idees. “En els nostres parlaments es prenen decisions que no beneficien la majoria del poble”, diu a l’escenari del centre Kulturbrauerei. “A qui beneficien és a unes petites elits que encara tenen influència sobre la política”. Només els bloquejos que perjudiquin l’economia poden contribuir a canviar les coses, en opinió de Rackete. És anticapitalista? Sobretot és crítica amb el creixement, diu Rackete. Els humans consumeixen massa recursos. Per canviar això, ha de canviar el sistema.

Dit això, rep l’aplaudiment de l’esquerra berlinesa. Després de l’acte una noia se li acosta. “Em sembla molt guai el que fas”, li diu amb els ulls brillants. Li demana si Rackete li pot donar un consell: des que ha entrat en el tema del canvi climàtic, sent una por enorme. Això és força habitual, contesta Rackete. “Parla’n amb els teus amics”, sovint això hi ajuda; si no, li diu que pot buscar ajuda psicològica. “Moltes gràcies”, diu la noia. “M’agrada saber que no estic sola”.

Fins fa pocs mesos la majoria d’alemanys haurien titllat una activista pel clima com Carola Rackete de somiadora. Però després de l’afluència constant als Fridays for Future realment podria haver-hi una base preparada per fer accions més extremes. El paquet per a la protecció del clima impulsat pel govern alemany, elaborat fa poc per la pressió del moviment estudiantil, és criticat per activistes i científics, que el consideren insuficient.

Què ha de passar ara? Les protestes no poden créixer gaire més. Però sí que poden radicalitzar-se. A partir del 7 d’octubre Extinction Rebellion té previst paralitzar metròpolis arreu del món. Rackete participarà en accions a Berlín.

A l’escenari, davant de desenes de milers d’estudiants, Rackete continua llegint el seu discurs el 20 de setembre. Acaba de tocar el grup Culcha Candela, i els presentadors de l’acte han bramat: “Hop, hop, hop: Kohlestopp!”, un crit demanant la fi del carbó (Kohle). Rackete, en canvi, parla en abstracte, fa referència a una “cascada de punts d’inflexió climatològics” i a la culpa dels adults. És un discurs trist, no pas encoratjador: a Twitter pràcticament ningú no el compartirà, ni tan sols la mateixa Rackete. A les pauses entre frase i frase se sent el murmuri de la multitud, a primera fila es dilueix l’atenció dels nens.

Quan baixa de l’escenari li pregunten si vol sumar-se a la manifestació. Un altre dia, potser, diu Rackete. Després un home robust amb una dessuadora negra amb caputxa i ulleres de sol se li acosta. Li demana si li pot fer una foto; ella dubta. “Només si és una cosa ràpida; que, si no, després tothom en vol una”, diu finalment. Es fa un segon selfie, però rebutja fer-se’n un tercer. Diu que ha de continuar escrivint el seu llibre.

Quan li toca estar amb molta gent, la seva pròpia fama se li fa pesada. Rackete no suporta les grans ciutats, enmig d’una multitud se sent incòmoda, sobretot quan la gent xiscla histèrica o li demana un selfie. “Berlín fa pudor”, es queixa Rackete, “l’aire fa vomitar”.

Rackete no té un domicili fix: ara viu aquí, ara allà. A llarg termini no vol viure de cap manera a Alemanya: massa gent en un espai massa petit. Li sembla més maco Xile o el Kazakhstan. Considera que les xarxes socials fan perdre el temps. Sí que té un compte públic de Twitter des de no fa gaire, però no hi publica gaires coses.

Tot això li podria dificultar liderar un moviment de protesta i despertar consciències. Mentre que l’activista alemanya de Fridays for Future Luisa Neubauer publica constantment i és localitzable en tot moment, Rackete gaudeix dels moments que no té internet.

A la costa atlàntica francesa Rackete ha reflexionat molt sobre si vol passar per aquestes situacions d’estrès. Si vol resignar-se a haver d’anar a ciutats i ficar-se enmig de multituds per convèncer de la necessitat d’Extinction Rebellion, per aprofitar l’oportunitat que li ofereix el fet de ser coneguda. Així descriu la seva decisió: vol actuar amb prudència, es vol tornar a posar al centre de les mirades, però només mentre no li sigui massa feixuc.

Després del discurs a Berlín, Rackete serpenteja novament pel mig de la multitud i torna a la Friedrichstraße, on havia deixat aparcada la bici. Pel camí topa amb una corrua de manifestants i per un moment s’hi afegeix sense dir res.

Fins a on vol arribar quan Extinction Rebellion faci el seu acte previst per a l’octubre a Berlín? Una seguda de bloqueig, per exemple, seria una opció, diu Rackete. “Però res que ens faci estar a la presó una temporada llarga”. Ella encara té pendent el procés penal a Itàlia i no sap quan la fiscalia decidirà acusar-la o no. A més, ara no té temps per preparar-se adequadament de cara a accions arriscades.

Per a l’hivern Rackete té pensada una missió completament diferent. Vol viatjar a l’Antàrtida com a científica en un vaixell de recerca. Potser abans podrà fer un viatge a peu per la Patagònia, diu Rackete. I així, si més no, es podrà amagar durant un temps.

Traducció d'Arnau Figueras

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.