Poc. Tan poc, que el més possible és que la principal carta del PSOE no sigui la negociació, sinó el xantatge a través del relat. Si la por a la dreta els ha servit per aglutinar el vot esquerrà, els socialistes compten que també serà prou per aconseguir el suport dels partits nacionalistes per a la investidura de Pedro Sánchez, de nou, com a president espanyol.
El 2019, per convèncer ERC en van tenir prou amb prometre una reducció de la repressió -via indults i reforma del Codi Penal- i una taula de diàleg que, durant quatre anys, han accedit a reunir només tres vegades. El nivell de compliment d’aquestes promeses, així com d’altres que han anat lligades a votacions de pressupostos, són un motiu més per a la desconfiança vers els socialistes des de l’independentisme.
En aquesta ocasió, ERC ha posat tres condicions sobre la taula: acabar amb el dèficit fiscal, traspàs de Rodalies amb les inversions pendents, i tornar a la negociació política sobre l'amnistia i l'autodeterminació. Junts per Catalunya no es mou dels dos punts bàsics anunciats en campanya: l'autodeterminació i l'amnistia.
Paranys coneguts
Els punts d’ERC no són, sobre la taula, complicats d’assumir per al PSOE, perquè ja ho ha fet en altres ocasions. En especial, pels dos darrers. Sobre la qüestió del dèficit fiscal, els socialistes es podrien avenir, sense massa esforç, a fer una reversió progressiva en alguns aspectes. No obstant això, els republicans farien bé de sospitar tenint en compte que durant els cinc anys de mandat no han complert amb les inversions contemplades ja a la disposició tercera de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. A més, cal parar atenció al que ha passat al País Valencià. Ximo Puig, president els darrers vuit anys i company de partit de Pedro Sánchez, s’ha cansat de demanar una reforma del finançament per equilibrar les balances fiscals. Tot i existir majories per fer-ho possible, els socialistes espanyols han fet cas omís a la petició d’un dels seus.
No comportaria massa esforç, tampoc, per al PSOE, accedir a fer el traspàs de Rodalies. De fet, ja ho van prometre a ERC l’octubre passat a canvi dels vots per aprovar els pressupostos de 2023. Fins a la data, però, ni s’ha fet efectiu ni s’ha avançat significativament en la qüestió.
Tornar a la negociació política sobre l’amnistia i l’autodeterminació és la tercera petició d’ERC. Els socialistes, en principi, no haurien de tenir problemes per assegurar la continuïtat de la taula de diàleg en les condicions actuals. És a dir, deixant fora de la conversa tot allò “fora de la llei” i reunint-la esporàdicament, subordinant-ho als escenaris electorals.
Caldrà veure, però, si els republicans s’avindran a seguir en les mateixes condicions que fins ara. Una pista, però, la pot donar la posició dels seus socis al Congrés, EH Bildu, que ja ha avançat els seus vots serviran per investir Pedro Sánchez a canvi de res.
Cromos a Barcelona
En canvi, en el cas de Junts per Catalunya, els socialistes ho tenen més complicat. Fins ara, no han aconseguit que aquests passessin per l’adreçador amb l’espantall de la dreta. Al PSOE no volen, però, ni sentir a parlar de les reivindicacions juntistes. L’amnistia i l’autodeterminació són dues qüestions tabú per als de Pedro Sánchez. En una entrevista l’endemà de les eleccions a Catalunya Ràdio, la líder dels socialistes a Catalunya, Meritxell Batet, esquivava comentar qualsevol escenari relacionat amb la negociació amb Junts. De moment, des del PSOE mantenen silenci sobre quines coses pensen oferir més enllà de fer apel·lacions a la “responsabilitat”.
Una de les possibilitats que alguns han imaginat sobre la taula per convèncer Junts passava per Barcelona. Recentment, un acord del PSC amb els comuns i el PP va prendre al candidat juntista, Xavier Trias, l’alcaldia quan ja l’ensumava després de guanyar les eleccions. Els socialistes podrien posar sobre la taula una renuncia al consistori (per la que caldria esperar a un any de la investidura) en favor de Trias a canvi dels vots de Junts a Madrid. Aquesta equació, però, a hores d’ara, ja estat descartada pel principal afectat, Xavier Trias. També ha quedat descartat un altre dels cromos disponibles, la Diputació de Barcelona, després que ERC hagi entrat a l'equip de govern que lidera la socialista Lluïsa Moret.
Qui si que ha començat a obrir camí per intentar captar els suports juntistes ha estat Sumar. Els de Yolanda Díaz han demanat a Jaume Asens que faci un primer acostament al partit de Carles Puigdemont. Tothom dona per fet que la clau de la governabilitat serà a les seves mans i per això els sumands han escollit fer via a través d’un perfil afí a l’independentisme i que té bona relació amb els exiliats per la seva col·laboració en la defensa dels govern del Primer d’Octubre.