Política catalana

Ronca la maror entre les bases d’ERC pel pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona

Quadres locals i de les joventuts republicanes han criticat a xarxes l'acord amb els socialistes. Aquest fet és una anomalia en una formació que havia aconseguit un tancament de files excepcionals des de l'arribada d'Oriol Junqueras a la direcció.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Per primera vegada en anys, sembla que la direcció d’Esquerra no és capaç de quadrar les seves bases amb la disciplina que ha caracteritzat l’era Junqueras. L’acord per entrar al govern de la diputació de Barcelona que capitaneja el PSC, tot just dos dies després d’estimbar-se a les eleccions general, comença a despertar més crítiques de les habituals. Els gripaus són més complicats d’empassar si van acompanyats d’una derrota a les urnes. És evident que els bons resultats de la formació la darrera dècada han estat una de les claus per deixar enrere el seu historial caïnita. El partit d'Oriol Junqueras, però, ha rebut dos cops forts en qüestió de dos mesos: al maig van perdre 300.000 vots a les eleccions municipals, en les generals de la setmana passada, en van ser més de 400.000.

A això s’hi suma que la decisió presa per els republicans, que ja havien pactat les diputacions de Lleida i Tarragona amb els socialistes a canvi de mantenir-hi la presidència, toca un element simbòlic de la discussió independentista els darrers sis anys. En la cursa de retrets oberta entre Junts i ERC, la carta més alta que jugaven els junqueristes era criticar a Junts haver donat la presidència de la Diputació de Barcelona al PSC el 2019 quan era possible una majoria independentista.

És cert que, en el cas recent, hi ha matisos importants. El PSC ja tenia la Diputació sota el seu domini quan ERC s’hi ha sumat i no hi havia una majoria independentista alternativa possible. També és cert que la majoria del PSC no existiria sense el suport de dos representants de Compromís Municipal, el paraigües amb el que es presentava Junts, vinculats a Impulsem, una plataforma que va servir per incorporar quadres municipals de l’òrbita del PDeCAT a les candidatures de Junts. El cap de files dels republicans a la Diputació, Dionís Guiteras, s’ha defensat dient que van intentar una majoria alternativa, amb Junts, fins al darrer moment i ha recordat als puigdemontistes que "el 2019 sí que teníem majoria, però van preferir una altra cosa".

Fora dels detalls, però, el titular pesa. “ERC pacta amb el PSC per afegir-se al govern de la Diputació de Barcelona”, recollia, per exemple, La Vanguardia. El relat és un cop os dur de rosegar entre unes bases municipals que han fet esforços per explicar el canvi de rumb dels republicans des del 2017. Uns quadres que han brandat el pacte de Junts i PSC a la Diputació de Barcelona quan els juntistes locals els acusaven de traïdors de la pàtria per negociar amb els socialistes.

Més enllà de l’habitual corrent crític Col·lectiu Primer d'Octubre, que ens els congressos havia demostrat tenir un pes poc significatiu, persones de l’entorn del partit hi han dit la seva a xarxes.

El perfil, és sobretot de militants locals o joves, però encara no s’ha pronunciat cap quadre important del partit. Potser, el més destacat és l’alcalde d’Arenys de Munt, Josep Sànchez, es preguntava en una piulada: “on és la coherència amb els valors que prediquem?”. Justificava la seva reflexió dient que els partits “que volen trencar el sistema, aquells que s’autodenominen sobiranistes, no poden actuar com a partits del sistema”.

 

 

A les seves xarxes, Carles Caballero, que havia estat president de la secció local del partit a Terrassa, comunicava que havia entrat una petició per demanar “un referèndum intern sobre el pacte”.

 

 

Xavi Reig, que el darrer mandat havia estat conseller de districte d’Horta-Guinardó per ERC, anunciava en una piulada que estripava el carnet del partit.

 

 

El que fou alcalde de Llançà i actual regidor, Guillem Cusí, s'esbravava en una piulada afirmant que als republicans els cal “un canvi d’estratègia i de lideratges”.

 

 

També expressava la seva crítica a Twitter un dels perfils més actius en aquesta xarxa de l’entorn d’ERC. És el cas de l'igualadí Joan Mangues, que considerava que el pacte “no té cap sentit i no veig la necessitat enlloc” després d’haver fet campanya dient que els socialistes “a Catalunya són el rival número 1”.

 

 

Queralt Torres i Cuenca, que anava a les llistes del partit per Manresa, denunciava que “a mi com a militant no m’han demanat si volia o no”. Albert Cervera, exregidor de Cardedeu i part de les llistes de les darreres municipals, al seu torn, deia no poder “estar menys d'acord amb aquesta decisió i amb la manera i els tempos. Confio que la direcció faci marxa enrere. Sento vergonya, ara mateix”. També feia constar el desengany Adrià Armengou, membre de la sectorial de Seguretat del partit, que definia la decisió com a “Incomprensible. Incoherent”. “Això no s’entén, sap greu”, afegia la militant mataronina Sílvia Saiz. Al seu torn, el secretari d'organització del partit a Navarcles, Josep Rodellas, feia notar que “com a militant que soc des de fa un grapat d’anys, m’hagués que m’haguessiu consultat sobre l’entrada al govern de la DiBa . Ja podem donar lliçons d’assemblearisme, ja…”.

“Crítiques els díscols de Junts que investeixen el PSC a la DIBA. Crítiques la maniobra d'estat que treu l'independentisme de l'Ajuntament de Barcelona. I ara això? Així no”, tuitava el maresmenc David Barnet, que fou secretari d’estratègia i formació del Jovent Republicà.

És habitual que les crítiques als republicans arribin, especialment, des de les joventuts. Són força els perfils de militants del Jovent Republicà que han fet palesa la seva decepció. És el cas, per exemple, de la portaveu del Penedès i l’Anoia, Queralt Ruaix, que considerava reblava el seu tuit amb un explícit “se’ns pixen a la cara i diuen que plou”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.