Per primera vegada en anys, sembla que la direcció d’Esquerra no és capaç de quadrar les seves bases amb la disciplina que ha caracteritzat l’era Junqueras. L’acord per entrar al govern de la diputació de Barcelona que capitaneja el PSC, tot just dos dies després d’estimbar-se a les eleccions general, comença a despertar més crítiques de les habituals. Els gripaus són més complicats d’empassar si van acompanyats d’una derrota a les urnes. És evident que els bons resultats de la formació la darrera dècada han estat una de les claus per deixar enrere el seu historial caïnita. El partit d'Oriol Junqueras, però, ha rebut dos cops forts en qüestió de dos mesos: al maig van perdre 300.000 vots a les eleccions municipals, en les generals de la setmana passada, en van ser més de 400.000.
A això s’hi suma que la decisió presa per els republicans, que ja havien pactat les diputacions de Lleida i Tarragona amb els socialistes a canvi de mantenir-hi la presidència, toca un element simbòlic de la discussió independentista els darrers sis anys. En la cursa de retrets oberta entre Junts i ERC, la carta més alta que jugaven els junqueristes era criticar a Junts haver donat la presidència de la Diputació de Barcelona al PSC el 2019 quan era possible una majoria independentista.
És cert que, en el cas recent, hi ha matisos importants. El PSC ja tenia la Diputació sota el seu domini quan ERC s’hi ha sumat i no hi havia una majoria independentista alternativa possible. També és cert que la majoria del PSC no existiria sense el suport de dos representants de Compromís Municipal, el paraigües amb el que es presentava Junts, vinculats a Impulsem, una plataforma que va servir per incorporar quadres municipals de l’òrbita del PDeCAT a les candidatures de Junts. El cap de files dels republicans a la Diputació, Dionís Guiteras, s’ha defensat dient que van intentar una majoria alternativa, amb Junts, fins al darrer moment i ha recordat als puigdemontistes que "el 2019 sí que teníem majoria, però van preferir una altra cosa".
Fora dels detalls, però, el titular pesa. “ERC pacta amb el PSC per afegir-se al govern de la Diputació de Barcelona”, recollia, per exemple, La Vanguardia. El relat és un cop os dur de rosegar entre unes bases municipals que han fet esforços per explicar el canvi de rumb dels republicans des del 2017. Uns quadres que han brandat el pacte de Junts i PSC a la Diputació de Barcelona quan els juntistes locals els acusaven de traïdors de la pàtria per negociar amb els socialistes.
Més enllà de l’habitual corrent crític Col·lectiu Primer d'Octubre, que ens els congressos havia demostrat tenir un pes poc significatiu, persones de l’entorn del partit hi han dit la seva a xarxes.
El perfil, és sobretot de militants locals o joves, però encara no s’ha pronunciat cap quadre important del partit. Potser, el més destacat és l’alcalde d’Arenys de Munt, Josep Sànchez, es preguntava en una piulada: “on és la coherència amb els valors que prediquem?”. Justificava la seva reflexió dient que els partits “que volen trencar el sistema, aquells que s’autodenominen sobiranistes, no poden actuar com a partits del sistema”.
Lamentable! Després de criticar durant els darrers 4 anys allò que feia Junts a la DiBa…
— Josep Sànchez (@Josep_Sanchez) July 25, 2023
Els partits que volen trencar el sistema, aquells que s’autodenominen sobiranistes, no poden actuar com a partits del sistema.
On és la coherència amb els valors que prediquem? https://t.co/s5ssvGDkMK
A les seves xarxes, Carles Caballero, que havia estat president de la secció local del partit a Terrassa, comunicava que havia entrat una petició per demanar “un referèndum intern sobre el pacte”.
Acabo d'entrar a registre de la Comissió de Garanties d'@Esquerra_ERC una consulta perquè se celebri un referèndum intern sobre el pacte a la @diba. És un referèndum que la Direcció Nacional té la potestat de convocar, així com el Consell Nacional, però també la militància.
— Carles Caballero (@CarlesCaballero) July 25, 2023
Xavi Reig, que el darrer mandat havia estat conseller de districte d’Horta-Guinardó per ERC, anunciava en una piulada que estripava el carnet del partit.
Ja no necessito ni explicacions, qualsevol apropament al PSC ho considero inacceptable, i ja he comunicat la meva baixa de militant a ERC #Catarsihttps://t.co/RtvnE8rfY4
— Xavi Reig||*|| (@XReig) July 25, 2023
El que fou alcalde de Llançà i actual regidor, Guillem Cusí, s'esbravava en una piulada afirmant que als republicans els cal “un canvi d’estratègia i de lideratges”.
No ho penso justificar!
— Guillem Cusí (@GuillemCusi) July 25, 2023
És més, no hi estic d’acord.
Entenc que toca refer-se i una manera és obtenint quota de poder, però a quin preu?
Ens cal un canvi d’estratègia i de lideratges! https://t.co/aAI5SEpc54
També expressava la seva crítica a Twitter un dels perfils més actius en aquesta xarxa de l’entorn d’ERC. És el cas de l'igualadí Joan Mangues, que considerava que el pacte “no té cap sentit i no veig la necessitat enlloc” després d’haver fet campanya dient que els socialistes “a Catalunya són el rival número 1”.
Això no té cap sentit i no veig la necessitat enlloc. Fas campanya venent que cal evitar que el PSC tingui les institucions catalanes i que a Catalunya són el rival número 1, i dos dies més tard entres a la DIBA amb ells. https://t.co/nMuapHRLm2
— Joan Mangues (@jmangues) July 25, 2023
Queralt Torres i Cuenca, que anava a les llistes del partit per Manresa, denunciava que “a mi com a militant no m’han demanat si volia o no”. Albert Cervera, exregidor de Cardedeu i part de les llistes de les darreres municipals, al seu torn, deia no poder “estar menys d'acord amb aquesta decisió i amb la manera i els tempos. Confio que la direcció faci marxa enrere. Sento vergonya, ara mateix”. També feia constar el desengany Adrià Armengou, membre de la sectorial de Seguretat del partit, que definia la decisió com a “Incomprensible. Incoherent”. “Això no s’entén, sap greu”, afegia la militant mataronina Sílvia Saiz. Al seu torn, el secretari d'organització del partit a Navarcles, Josep Rodellas, feia notar que “com a militant que soc des de fa un grapat d’anys, m’hagués que m’haguessiu consultat sobre l’entrada al govern de la DiBa . Ja podem donar lliçons d’assemblearisme, ja…”.
A mi com a militant no m'han demanat si volia o no. https://t.co/huyQ4GF6qq
— Queralt Torres i Cuenca (@QueraltTorres) July 25, 2023
“Crítiques els díscols de Junts que investeixen el PSC a la DIBA. Crítiques la maniobra d'estat que treu l'independentisme de l'Ajuntament de Barcelona. I ara això? Així no”, tuitava el maresmenc David Barnet, que fou secretari d’estratègia i formació del Jovent Republicà.
Fas tota la campanya dient que el PSC és el rival a batre
— David Barnet (@davidbarnet) July 25, 2023
Critiques els pactes de PSC-Junts
Critiques els díscols de Junts que investeixen el PSC a la DIBA
Critiques la maniobra d'estat que treu l'independentisme de l'Ajuntament de Barcelona.
I ara això? Així no. https://t.co/qW4XHC6zBk
És habitual que les crítiques als republicans arribin, especialment, des de les joventuts. Són força els perfils de militants del Jovent Republicà que han fet palesa la seva decepció. És el cas, per exemple, de la portaveu del Penedès i l’Anoia, Queralt Ruaix, que considerava reblava el seu tuit amb un explícit “se’ns pixen a la cara i diuen que plou”.
Ni autoreflexió, ni capacitat d'entendre que ara no és el moment.
— Queralt Ruaix (@queraltruaix) July 25, 2023
Se'ns pixen a la cara i diuen que plou. https://t.co/xtH1kS1Pks