L’ús del català, com és prou conegut, recula socialment a Balears des de fa anys. El motiu és ben clar. El boom de la immigració que al llarg dels últims trenta anys ha capgirat la fesomia poblacional de les Illes. Es tracta d’un procés de pràctica substitució demogràfica que, entre moltes d’altres conseqüències, suposa l’arraconament social progressiu del català, sobretot a Eivissa i a Mallorca, mentre que Menorca queda prou al marge del fenomen.
En aquest context, l’escola esdevé un instrument primordial per mantenir l’esperança de redreçar la situació. A l’any 1992 el Govern balear va rebre la transferència de la gestió de l’ensenyament. Cinc anys més tard l’Executiu, en mans del PP, aprovà el Decret de Mínims que suposava que s’havien d’impartir en català almenys el 50% de les matèries. Posteriorment s’ha anat aprofundint, per d’altres vies legals, en la mateixa direcció, fins arribar a l’actual Llei d’Educació -aprovada el març de 2022- que consagra el català com la llengua vehicular de l’ensenyament, si bé aquesta definició està a l’espera de si la reforma el nou Govern de Marga Prohens, del PP, amb suport de Vox.
Els avanços de la normalització lingüística a l’escola són indubtable. Cosa que feia pensar que cada cop més joves sortirien de l’ensenyament parlant i usant el català. Però les dades de l’ús lingüístic en les proves d'accés que ha fet públiques aquesta passada setmana la Universitat de les Illes Balears són força preocupants, al respecte.
Se suposa que els estudiants que han acabat l’ensenyament mitjà estan capacitats absolutament per fer les proves d’accés als estudis universitaris en la llengua pròpia de les Illes. La lògica indica que així com passen els anys més i més en català s’han de fer. Doncs no és així.
Segons les dades que la UIB va fer públiques -i que recollia el dBalears.cat- el 67,8% dels exàmens de les proves de batxillerat d'accésa la universitat del passat juny es van respondre en català, una disminució de l'ús del català de 7,4 punts respecte als del curs passat. Els valors oscil·laren al voltant del 80% des de 2007 fins al 2018, arribant a l’any 2014 al 82,6%, el més elevat de la sèrie històrica. Però des del 2018 ha començat una tendència descendent que enguany ha arribat al percentatge més baix des del 2006.
No se sap perquè està passant, però és una dada prou preocupant. No debades es tracta del segment de població que aspira a ser el més preparat acadèmicament i que ocuparà en el futur els llocs de l’elit a tots els àmbits.
Per una altra banda i com es recordarà, a les proves d’accés de juny la UIB i el Govern decidiren repartir les proves amb els anunciats en català i castellà -abans es repartia en català i si l’alumne volia el demanava en castellà, un sistema que en l’edició extraordinària d’enguany s’ha recuperat-. Doncs bé, el resultat fou que el 28,3% dels alumnes de Mallorca demanaren els impresos en castellà, mentre que a Eivissa foren el 46%, a Menorca el 6,5% i a Formentera el 3,3%. Tampoc són dades massa optimistes.