Entrevista

“Caldrà redactar bé els nous delictes per evitar que el remei siga pitjor que la malaltia”

Javier Pérez Royo (Sevilla, 1944), catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de Sevilla, és un dels juristes escèptics davant les decisions de la judicatura espanyola relacionades amb el procés català. Ara, amb la derogació del delicte de sedició, amb la incorporació del de desordres públics agreujats i amb la possible reforma de la malversació, conversem amb ell sobre el nou escenari jurídic que s’aproxima.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-Vostè s’ha mostrat clarament contrari a les decisions preses des de la judicatura els últims anys, així com també davant les decisions preses per part dels governants espanyols pel que fa al procés català. Pensa que l’escenari actual és més favorable que l’anterior?

-Sens dubte, perquè pitjor no podia ser. Es pot anar a pitjor, clar, tal com hauria passat si el PP i Vox hagueren guanyat les eleccions espanyoles del 2019. El seu programa per a Catalunya era reduir la Constitució a l’article 155. Hauria sigut una catàstrofe. Aquest risc no ha desaparegut, tal com s’encarreguen de recordar constantment des de Vox, així com també PP i Ciutadans. Però sí que sembla clar que, al si de la societat espanyola, hi ha una majoria social àmplia en contra d’aquesta interpretació de la Constitució. A partir d’ací, tenim un Govern que està intentant trobar una fórmula que permeta la integració de Catalunya a l’Espanya de les autonomies d’una manera que siga acceptable tant per a Catalunya com per a la resta de l’Estat. A això respon la reforma del Codi Penal que s’està treballant, que afectarà el delicte de sedició i que pot suposar una redefinició del delicte de malversació. Això s’està produint ara, i no sabem quin serà el resultat. La batalla política s’està lliurant amb gran intensitat. Però crec que tot això ve de la moció de censura contra Mariano Rajoy. És allà on es va configurar la majoria social, expressada com a majoria parlamentària des d’aquell moment, que ha permès que el Govern de Pedro Sánchez, malgrat la xifra reduïda d’escons, haja pogut constituir-se, aprovar Pressupostos any rere any i legislar.

-Pel que fa a l’aspecte estrictament jurídic, s’ha expressat molta desconfiança envers les reformes anunciades. Per exemple, hi ha qui assegura que la sedició no es deroga, sinó que se substitueix per un delicte de “desordres públics agreujats”. Ho ha dit el mateix Pedro Sánchez...

-Sí, és clar. El delicte de sedició desapareix com a tal, i és substituït per un delicte de desordres públics agreujats. Al Codi Penal espanyol els delictes contra la Constitució estan al títol 21. El primer article és el de rebel·lió. La sedició, en canvi, no figura en aquest títol, sinó en el 22, en el qual es regulen els delictes contra l’ordre públic. La sedició, per tant, no és un delicte contra la Constitució, sinó contra l’ordre públic. I dins d’aquest títol 22, el capítol tercer és el que aborda el delicte de desordres públics. Per tant, és ací on s’introduirà la reforma proposada que s’ha presentat sobre el delicte de sedició. Ara, previsiblement, en el tràmit d’esmenes s’incorporarà també el delicte de malversació a la reforma del Codi Penal. Això encaixa. No parlem de delictes contra la Constitució, sinó contra l’ordre públic, un tipus delictiu menys castigat. I en canvi, el delicte de sedició, tot i ser contra l’ordre públic, comportava una pena que corresponia a un delicte contra la Constitució. És aquest el desajust que es vol canviar.

-Pensa, en tot cas, que el canvi legal està ben formulat?

-Jo crec que sí. Tot i que, si jo formara part del Govern, tindria compte. Perquè els delictes, una vegada estan tipificats, queden en mans de la interpretació dels jutges. I cal tindre compte amb els jutges que tenim, perquè poden identificar el delicte d’una manera repressiva o fer una lectura en un sentit contrari a l’esperit del legislador quan redacta la norma. A Espanya s’ha de tindre compte, perquè després passa el que passa amb els delictes d’odi i totes aquestes coses, perquè després són els Abogados Cristianos i aquest tipus d’entitats els qui en trauen profit contra gent que fa caricatures o que canta rap.

-De fet, aquesta és la principal crítica: que la reformulació del Codi Penal podria permetre el jutge anar més enllà del que podia anar fins ara.

-Per això és important que es reflexione sobre com es deixa el delicte al Codi Penal per a evitar, precisament, que puga tindre una interpretació negativa i que el remei siga pitjor que la malaltia.

-I segons vostè, com caldria deixar el delicte perquè això no passe?

-Això no ho puc dir, no és un tema que haja estudiat a fons. No m’he plantejat la redacció de l’article amb tal nivell de concreció, però confie que el Govern de coalició s’assessore com toca per redactar bé l’article.

-Des del PSOE, Patxi López ha suggerit que amb aquesta reforma serà més fàcil d’obtenir l’extradició del president Puigdemont. És així?

-Estem en un moment en què es produirà una aturada. La situació en què ens trobàvem és que el magistrat Pablo Llarena, després de rebre la resposta de la justícia belga sobre la negativa a extradir Lluís Puig, va plantejar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per veure quina resposta li donava sobre l’obligació que hauria de tindre la justícia belga de donar compliment a l’euroordre de detenció i entrega feta per part d’un Estat membre de la Unió Europea. L’advocat general de la UE, Richard de la Tour, s’ha mostrat a favor del posicionament de Pablo Llarena. Però l’assumpte està al TJUE, que té previst dictar sentència dins d’un més o a inicis de l’any que ve. Però ara estem en una situació distinta. Si la modificació del Codi Penal espanyol sobre el delicte de sedició, i també sobre el de malversació, es produeix, obligaria el jutge instructor que va presentar la qüestió prejudicial a canviar-la, perquè hauria de prendre nota de la modificació esmentada. I hauria de veure també les condemnes, incloses les fermes, i revisar-les, i en el cas que es dirigira a la justícia d’un altre Estat membre de la UE, ho hauria de fer a partir de la nova redacció dels delictes, que s’haurien d’avaluar de nou. Tot això ens pot portar molt de temps. I en quin moment es plantejarà novament l’extradició de Puigdemont amb una nova euroordre? Això es pot dilatar en el temps, i no podem saber en quins termes es plantejaria, perquè s’hauria de fer en base a un Codi Penal nou. Per tant, tot això portarà molt de temps.

-En tot cas, pensa que amb la legislació futura Llarena ho tindria més fàcil per a obtenir-ne l’extradició?

-En principi sí. Però matisem-ho: hem de partir de la base que el processament es va fer per rebel·lió, sedició i malversació. Allò va ser una salvatjada jurídica. Si desapareix el delicte de sedició i és substituït per un altre, evidentment serà més fàcil redactar una ordre de detenció i entrega que puga encaixar amb el que els altres països europeus podrien interpretar a l’hora de qualificar la conducta del que va ocórrer a la tardor del 2017. Fins ara, el rebuig generalitzat que hi ha hagut a Europa davant la interpretació judicial espanyola ha sigut absolut. Amb el canvi del Codi Penal, probablement no existiria aquest rebuig generalitzat com a punt de partida, i podria ser més factible el diàleg entre la justícia espanyola i la que siga interpel·lada per a tramitar la detenció i l’entrega.

-Però pensa que si la justícia d’un Estat membre de la UE entrara a analitzar els fets pels quals el president Puigdemont i altres consellers són acusats...

-És que això no ho poden fer. Quan es dicta una ordre de detenció i entrega, l’òrgan judicial de l’Estat receptor de l’ordre, que és el qui ha de decidir sobre la demanda d’extradició perquè un ciutadà siga jutjat a Espanya, no investiga la conducta de les persones sobre les quals es demana l’extradició, sinó que l’únic punt de referència que té és l’ordre de detenció i entrega tal com ha sigut redactada per part del jutge instructor. Això es va veure molt clar en el cas d’Schleswig-Holstein, que és l’únic en què realment es va fer un judici contradictori i es va acabar prenent una decisió. El que va dir el tribunal d’aquell land alemany és que, de la lectura de l’ordre de detenció i entrega tal com havia sigut redactada pel magistrat Llarena, no es deduïa que s’hagueren comès els delictes de rebel·lió i de sedició. Que tal vegada el de malversació es podria estudiar, però que en cap cas es podia qualificar la conducta de Puigdemont tal com havia sigut definida pel jutge Llarena en la redacció de l’escrit de detenció i entrega. Per tant, el tribunal receptor analitza l’ordre de detenció, no investiga la conducta de ningú, sinó la definició que d’aquesta conducta fa el jutge que redacta l’ordre de detenció i entrega. Aleshores, el que va dir aquell tribunal alemany era que per l’escrit del magistrat no es deduïa que s’haguera comés un delicte de rebel·lió o de sedició. La qualificació feta pel magistrat, la seua conclusió, no es desprenia de la fonamentació jurídica de la redacció de l’ordre de detenció i entrega.

-Per tant, aquesta reforma no beneficiarà necessàriament els polítics catalans que estan a l’exili?

-En primer lloc caldrà veure com culmina la reforma, que haurà d’arribar al Tribunal Suprem. Aquest tribunal s’haurà de preguntar quins efectes té la modificació del Codi Penal amb les sentències que es van dictar a l’octubre del 2019. Perquè al Codi Penal, quan la norma és favorable, s’aplica de retroactivament. Fins que això no es faça no en sabrem res. N’hi ha distintes possibilitats. El Suprem pot arribar a conclusions distintes, i fins i tot es pot trencar la unanimitat que hi havia. I aleshores s’obriria el termini per al recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional, que canviarà de membres i que no serà el mateix que va estudiar els recursos d’empara que es van plantejar contra la sentència del 2019. Per tant, parlem d’un canvi total. Totes les peces es mouran. Com es produirà el reajustament? No ho sé. El que sí que tinc claríssim és que Puigdemont no tornarà a Espanya.

-Per què?

-Perquè evidentment seria detingut i jutjat pel Suprem. Crec que ell no està disposat a això de cap manera. Perquè a més, encara que es derogue el delicte de sedició i es reforme el de malversació, crec que la xifra d’anys de condemna que li podrien imposar a Puigdemont seria suficientment gran com perquè ell no estiga disposat a tornar. Tampoc de manera espontània, tal com s’ha suggerit. Estic convençut que no ho farà. Ara, com reaccionarà el Tribunal Suprem davant els dirigents independentistes que estan a l’exili i que no han sigut jutjats a Espanya? Això ho haurem de veure. Ara mateix només podem especular.

-Entén, tal com estan les coses, el neguit que la possible reforma del Codi Penal provoca en bona part de l’independentisme?

-Ho entenc, sí. L’independentisme té un posicionament, que és el de l’amnistia, i això no ha canviat. Tampoc en Esquerra Republicana. Però davant la impossibilitat d’aconseguir-la, ERC està negociant la reforma. Junts no està en aquesta posició: continua amb l’amnistia i rebutja el canvi que s’està fent al Codi Penal. Veurem la posició de Junts en el debat sobre la proposició de llei i què voten els seus diputats. Però de moment estan en una posició de rebuig, mantinguda també per la CUP. La reforma del Codi Penal està en mans de la majoria social que està permetent el desenvolupament de la investidura.

-D’altra banda, en quin sentit pensa que caldria modificar el delicte de malversació?

-La idea, sembla, és distingir el delicte de malversació quan la persona condemnada per aquest delicte s’ha beneficiat personalment apropiant-se d’una quantitat determinada de diners; i quan una persona condemnada per aquest mateix delicte no s’ha enriquit personalment. És una de les coses que s’estan plantejant, perquè ni Puigdemont ni cap independentista condemnat no es va beneficiar personalment de res. Per tant, cal separar el delicte quan es tradueix en enriquiment personal de quan s’utilitzen recursos públics d’una manera indeguda sense que això comporte enriquiment personal.

-Canviant de tema, els dies 24 i 25 se celebraran dues vistes al Parlament Europeu. Pensa que hi ha possibilitats que els eurodiputats catalans acaben obtenint la raó i mantinguen la immunitat?

-És possible. Una reacció que es podria donar és que la justícia espanyola evidenciara, davant els tribunals europeus, la falta d’imparcialitat amb les seues acusacions i la manca de presumpció d’innocència. El comportament de la justícia espanyola és absolutament inacceptable per al dret europeu. Perquè al final, la reacció de les autoritats espanyoles, tant del Suprem, com de Fiscalia com de la Junta Electoral Central, és absolutament demencial.

-Hi ha també un altre factor, que és el posicionament de l’advocat general de la Unió Europea, Richard de la Tour, que va donar la raó a Llarena en el posicionament sobre la possibilitat que la justícia belga puga denegar una euroordre. Pensa que el criteri del TJUE coincidirà amb el de l’advocat?

-És altra de les coses que no sabem. Perquè l’opinió de l’advocat general no ha suscitat un acord ni ha sigut rebut com un posicionament inequívoc. Crec que aquest pot ser un dels pocs casos en què el TJUE s’aparte de la valoració de l’advocat general. O que com a mínim matise molt aquesta valoració. No estem davant d’un cas clar i inequívoc.

-Per últim, és una pregunta complicada, però pronostica algun futur en concret per als exiliats?

-No. Com deia, això depèn de molts factors. Per a començar del que decidesquen els mateixos exiliats i de la interpretació que ells facen. La fiabilitat que puga tindre la nova reforma del Codi Penal i l’aplicació que en faça la justícia espanyola hauran de ser avaluades. Jo estic pràcticament segur que no tornaran. Com a mínim Puigdemont. I aleshores entrarem, novament, en la formulació d’una nova ordre de detenció i entrega contra ell en base al nou Codi Penal. I això fa impossible fer pronòstics. Però el que segur que no ocorrerà, crec, és que Puigdemont no tornarà fins que no tinga la seguretat més absoluta que no serà processat a Espanya.

-I aquesta seguretat podrà existir, almenys temporalment, si a Europa se li manté la immunitat parlamentària?

-En la meua opinió hauria de ser així, però la interpretació que s’ha fet a Espanya fins ara és que no. Puigdemont s’hauria de poder moure lliurement per tot el territori europeu, però crec que en el fons sospita que Espanya no es mourà del seu posicionament encara que li mantinguen la immunitat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.