Finalment el PI no serà present a les eleccions espanyoles del 23 de juliol. La seva direcció ha decidit no concórrer a urnes, en aquesta ocasió. La raó és bona de comprendre. El resultat de les eleccions al Parlament del passat 28 de maig han deixat el partit sense representació a la Cambra, amb una important minva de vots i suports -tot i que en el Consell de Mallorca conserva dos dels tres escons que hi tenia- i en una delicada situació. Entre d’altres coses, patirà una disminució molt important de recursos econòmics per haver perdut el grup parlamentari. El qual rebia en concepte de subvenció del Parlament 4.770 euros mensuals, més la xifra de 1.100 per cada diputat i en tenia tres. En total s’acostava als 100.000 euros a l’any, per tots els conceptes. Val a dir que això són subvencions destinades al funcionament, no els sous, que van a banda. I per suposat també tenien dos assistents per al grup, que ara perden.
El cop econòmic és força important, però molt més el polític i l’anímic. Ho reconeixia el president de la formació, Tolo Gili: «no és el moment perquè El Pi es presenti a unes generals», assegurà. «Hem de fer una lectura dels resultats de les eleccions autonòmiques, insulars i municipals i consideram que, tot i que ens dol, ara no és el moment d’encarar una altra carrera electoral», explicà. «Necessitam reorganitzar el partit, trobar nous espais i nova gent i marcar un full de ruta perquè d’aquí a quatre anys sortir a les eleccions autonòmiques, insulars, municipals i estatals amb una proposta que il·lusioni i arribi més a la gent», digué Gili, segons va recollir dBalears.cat.
De passada, el president del PI criticà l'opció de Més per Mallorca de coalitzar-se amb una opció estatal. Després de reiterar que no presentar-se a les eleccions «no ha estat una decisió fàcil, primer perquè estam convençuts que és necessari que el Pi estigui present al Congrés dels Diputats i al Senat i així les Illes Balears tenguin una veu que miri pels interessos dels illencs», i acte seguit afegí: «per altra banda, també perquè Balears s’ha quedat sense poder votar a cap opció plenament de Balears, ara que Més ha fet la passa d’anar amb Sumar sense explorar una llista unitària 100% balear amb nosaltres».
En efecte, tal i com quedà clar a les entrevistes que aquest setmanari va realitzar als caps de llista de Més per Mallorca i Més per Menorca abans de les eleccions del passat 28 de maig, en cap moment les dues formacions d'esquerra s'han planteat l'opció de fer una candidatura «plenament de Balears» amb el PI.
Tradicionalment l’Assemblea Sobiranista de Mallorca reclamava que els partits com Més i el PI fessin una «candidatura de país» a les eleccions al Congrés. Enguany, però, no ho ha demanat. A la seva pàgina web únicament hi ha un comunicat del 6 de maig en el que reclama que cap d’aquestes formacions entrin en «governs d’obediència madrilenya» liderats pel PSOE o PP.
A les eleccions al Congrés de l’any 2016 l’Assemblea Sobiranista va impulsar la candidatura Sobiranistes de les Illes -que va encapçalar Mateu Matas- com a resposta al fet que Més per Mallorca es va integrar en la de Podem-EU i no va voler pactar una llista conjunta amb el PI, partit que finalment no va concórrer tampoc aleshores a les urnes per triar diputats i senadors. Aquella candidatura sobiranista va obtenir 7.413 vots, un 1,6%. Tampoc Més va assolir diputat dins de la llista liderada per Podem.