Ventura Pons: “El model dels cinemes Texas funcionarà més ràpid i millor a València que a Barcelona”

Els Albatros de València, les carismàtiques sales de cinema tancades l'any 2010, reobriran el proper dia 3 de març de la mà del cineasta, productor i gestor Ventura Pons. El model serà el dels cinemes Texas de Barcelona, que el director ja havia recuperat el 2014 al barri de Gràcia: sales de reestrena amb versions subtitulades en català i atenció a la producció en aquesta llengua. Una posada en funcionament dels AlbaTexas que és, sens dubte, un esdeveniment cultural de primera magnitud al País Valencià.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Agafem a Ventura Pons enmig de la voràgine dels preparatius, engrescat amb la idea de traslladar a València, una ciutat que s'estima sincerament, un model que ha triomfat a Barcelona: cinema europeu de reestrena, subtitulat al català, amb cicles temàtics, matinals infantils, atenció als curtmetratges (amb sessions de franc el dijous), i preus molt assequibles: tres euros l'entrada i quatre el cap de setmana. Un model mimètic amb l'afegit d'una especial atenció a la producció feta al País Valencià. Si més no, el nom de les quatre sales, reformades i habilitades per als nous sistemes de projecció, és tota una declaració d'intencions: Joan Monleón, Ovidi Montllor, Lola Gaos i Carles Mira. "El primer objectiu és omplir un buit, quelcom que ens sentim orfes. I també volem fer tornar el públic a les sales, donant una segona oportunitat als títols que passen volant per la cartellera", diu com a introducció. Una inversió "totalment privada" tot i que comptarà amb ajuts de la Generalitat de Catalunya, i també del govern valencià, que recolzaran econòmicament la imprescindible tasca de subtitulació.

- El model ha funcionat a Barcelona, però València és una plaça complicada.

- No. Jo crec que el model dels Texas funcionarà millor i més ràpid que a Barcelona. Perquè tampoc hi ha tants cinemes en versió original subtitulada i perquè els Albatros són uns cinemes mítics. I hi ha ganes de no veure cinema nord-americà. Jo he crescut amb la gran tradició del cinema americà: abans distingies una pel·lícula de la Metro, d'una de la Fox o la Universal. Però ara el que ens arriba és la còpia de la còpia de la còpia. La gent se n'està cansant. I hi ha un forat brutal, que és el cinema europeu, el que no pot accedir a les multi-sales. Nosaltres ens dediquem a aquest cinema.

- També es prestarà atenció al que es fa al País Valencià. Llargmetratges no se'n fan molts però hi ha una producció important de curtmetratges que estan funcionant als festivals.

- Nosaltres dedicarem cada dijous a exhibir curtmetratges fets a València. A Barcelona la sala és a rebentar cada dia amb aquestes sessions. Mira, els cinemes Texas han estat distingits per Europa Cinemes [xarxa europea per a la circulació dels films del vell continent] com els millors de l'Estat espanyol. Els Texas són una festa cada dia. I això és el que volem fer a València. L'autèntic Mr Texas és Ricard Almazán [diu en referència al seu programador, que ho havia estat abans dels Cinemes Verdi], que a València convergirà amb l'Antoni Llorens, una persona que en sap molt i que va portar la programació dels Cinemes Babel. I també hi serà als AlbaTexas Josevi Marco, un paio fantàstic, professor d'universitat, que també ha estat productor de Canal 9.

- Quines seran les primeres pel·lícules que es veuran als AlbaTexas?

- Les últimes que hem exhibit als Texas, cas de La noia del tren, Elle, Tarde per a la ira, The Neon Demon... Com ara un cicle que fem als dimarts, "Joies que no hem d'oblidar", al qual venen els directors de les pel·lícules a presentar-les, cas del Pere Portabella o el Mario Gas. A més d'això, les sessions especials els matins per a col·legis, per la qual cosa ja hem encetat contactes amb Escola Valenciana.

- La inauguració del dia 3 de març s'anuncia com una gran festa del cinema. Què ens hi trobarem?

- Vull localitzar una banda de música [riures]. I projectarem les mateixes pel·lícules que al Texas, que funcionen molt bé. Tinc a València ara mateix als informàtics treballant per posar les pantalles digitals a fora, com als cinemes de Barcelona. Tenim l'avantatge que a Barcelona hi ha problemes amb els minusvàlids, perquè s'ha de pujar i baixar, i els AlbaTexas són molt accessibles. A més, el vestíbul de València és molt gran, no passarà com a Barcelona, que és molt petit i al carrer es fan cues i cues. Hi haurà també una pel·lícula sorpresa que serà presentada a la pantalla per molta gent que hi ha treballat. Alguns seran al cinema. Només dir-te que és una pel·lícula dedicada a la Mary Santpere i a Joan Monleón i que posa al final "Keep calm, we are the catalan countries" [riures]. Serà una festa molt gran, i del que estic més acollonit és de la quantitat de gent que vol venir... No sé què passarà. Si de cas, els direm que s'esperin i repetirem a les onze.

- Doncs molta sort. És una iniciativa que s'ha d'agrair a una ciutat com València.

- Ens hem sortit. L'altra dia, l'Amàlia Garrigós, a la presentació del MICE (Mostra Internacional de Cinema Educatiu), ho va anomenar i la gent va aplaudir molt fort. Estic molt content, perquè des de ben petit em van ensenyar a estimar València. Ja tinc 72 anys, i he anat a València en el "tren fallero", que sortia de l'Estació de França a les vuit del matí i no arribava a l'Estació del Nord fins les vuit del vespre. Parava en tots els pobles, venia la banda de música i la fallera major. I quan arribàvem a l'Estació del Nord ens rebien amb les traques. A més d'això, he estat molt amic del Monle.

- Posar el seu nom i el de l'Ovidi, Carles Mira i Lola Gaos a les quatres sales és un detall.

- A la Lola no la vaig conèixer, als altres tres sí. Conec a molta gent, però a tots no! [Riures].

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.