Horaris comercials, una pugna a ritme de bolero

Un sector molt heterogeni, amb interessos enfrontats, i un Govern delerós de regular-ne l’obertura en benefici dels petits. El debat dels horaris comercials entra en la fase clau al País Valencià. Els grans parlen d’un “acord històric” de 40 festius anuals, però els petits —i el Consell— volen rebaixar-lo més.  

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

És la pugna que mai no acaba, una disputa desigual entre grans i menuts, amb els governants valencians exercint com a àrbitres, sotmesos a moltíssima pressió. D’una banda, els primers, les grans cadenes, canten “reloj no marques las horas”, implorant una llibertat horària que els permeta obrir els centres comercials i les grans superfícies quan els vinga de gust. Mentrestant, els segons, petits i mitjans comerciants, preguen que no ho facen perquè això els perjudica econòmicament: “Solamente una vez”, entonen sobre l’obertura en diumenges i festius, que intenten restringir al màxim. Un xoc que s’allarga de fa anys a ritme lent, de bolero, i que també s’estén als tribunals, on totes les parts han acudit a defensar els seus interessos.  

Per això mateix, l’acord que l’11 de setembre van anunciar quatre dels principals actors d’aquest serial permetia albirar la conclusió del conflicte. Una pax romana que asserene els ànims i possibilite que treballadors i consumidors tinguen clar, per fi, quins dies obriran els comerços i quins no. A continuació cada municipi —als consells locals de comerç, on són representats els diversos actors implicats— podrà ajustar el calendari en funció de les seues necessitats, però sempre a la baixa, sense excedir l’acord signat a l’àmbit de país.

Les quatre associacions que han arribat a l’entesa en qüestió són Anged (Associació Nacional de Grans Empreses de Distribució, on són adscrites, entre d’altres, El Corte Inglés, Media Markt, Worten o Carrefour); Asucova (Associació de Supermercats de la Comunitat Valenciana, que sobretot aixopluga Mercadona i Consum); Cecoval (Confederació d’Empresaris del Comerç Valencià, una de les patronals del petit comerç) i Covaco (Confederació de Comerciants i Autònoms de la Comunitat Valenciana, en representació del comerç minorista). L’acord pivota sobre dos elements: la reducció dels 63 festius actuals a 40 en les zones que tenen reconeguda la condició de “gran afluència turística” (ZGAT) i, a canvi, l’ampliació de 10 a 12 festius a la resta del territori.

Tot plegat és conseqüència de l’alliberament dels horaris comercials avalat pel PP a l’Estat, que l’any 2012 encara va afavorir més les grans superfícies, atès que la legislació estatal obligava a declarar com a mínim una ZGAT en aquells municipis que superaren els 200.000 habitants i la xifra del milió de pernoctacions anuals, o bé que tingueren més de 200.000 habitants i reberen més de 400.000 creueristes anuals.

Alacant va declarar una única ZGAT —el centre històric— mentre València n’aprovava quatre: Ciutat Vella, la Ciutat de les Arts i les Ciències, la part de Campanar adjacent al llit vell del Túria i l’entorn de l’estadi de Ciutat de València, propietat del Llevant UE, al barri d’Orriols. A les dues últimes zones l’afluència de turistes és marginal però, com que acullen centres comercials, se’ls va concedir aquesta consideració. En totes aquestes àrees —a més de l'entorn de l'avinguda de les Corts Valencianes, que va guanyar aquest dret als tribunals, en considerar-se agreujat— els comerços podien obrir tots i cadascun dels dies de l’any. Un alliberament horari que Madrid ja practicava de feia temps —gràcies a Esperanza Aguirre, que va estendre’l a tota la comunitat— i que el PPCV va aplicar de manera selectiva per por de la reacció dels petits botiguers.

Desig i realitat

Precisament ells, els botiguers tradicionals i les petites i mitjanes empreses, eren una de les grans preocupacions dels partits que l’any 2015 van accedir a la Generalitat Valenciana. Anhelaven protegir-los del "neoliberalisme" imposat pels governants conservadors, i sota aquesta premissa Rafael Climent —de la coalició Compromís— va prendre possessió de la cartera d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball.

Ara bé, capgirar la situació no era una cosa tan senzilla. Els drets adquirits per les grans cadenes, els equips d’advocats tan solvents que contracten i la necessitat d’arribar a un consens global dificultaven, i de quina manera, la resolució d’aquest conflicte. Perquè, en efecte, el nou Govern valencià va tractar d’alterar el mapa horari preexistent anul·lant l’obertura de diumenges i festius, però la justícia va tombar la decisió.

L’estira-i-arronsa al si de la Conselleria va provocar l’eixida de la secretària autonòmica socialista María José Mira, que unilateralment va sol·licitar un informe a l’Advocacia de la Generalitat que avalara l’acceptació dels recursos de les grans superfícies i permetera la reobertura els diumenges i festius, en contra del criteri del conseller i del director general de Comerç, Natxo Costa.

 

El conseller Rafael Climent (esquerra) amb el director general valencià, Natxo Costa, i la directora general de Comerç catalana, Muntsa Vilalta, en una reunió recent.

“El nostre objectiu sempre ha sigut limitar al màxim l’obertura en festius”, assenyala Costa, que fixa el màxim en el mínim establert per la legislació estatal: 10 dies anuals. “Hem de protegir el petit i el mitjà comerç, però també els treballadors de les grans cadenes que ara han de treballar molts diumenges a canvi del mateix sou, sense poder conciliar la vida laboral i familiar”. Per aquesta raó, els 40 dies acordats entre Anged, Asucova, Cecoval i Covaco no li fan el pes.
Natxo Costa opina que els 40 dies han de ser el punt de partida de la negociació, no el d’arribada. Encara més tenint en compte que els sindicats i unes altres patronals del petit comerç com Unió Gremial —molt arrelada a València i àrea metropolitana— i FACPYME (Federació Alacantina de Comerç de la Pime) ja han mostrat el seu desacord amb la mesura. Una posició contrària que segurament també explicitaran els sindicats, que defensen els drets legítims dels empleats i volen una reducció molt superior de les jornades festives laborals.

Si l’Observatori del Comerç valencià —l’òrgan de caràcter consultiu on estan representades les parts involucrades— tanca una proposta comuna, la Generalitat l’acatarà sense problemes, però la meta no és tan a prop com sembla. Ni de bon tros.

Malgrat l’optimisme que es respira en segons quins cercles, a la Conselleria no creuen que la fumata blanca estiga a punt d’eixir per la xemeneia. Tot i que la reducció de 63 festius a 40 implica un avanç significatiu, pensen que no és prou. Tanmateix, no lligar un acord amaga un risc evident: mantenir l’statu quo actual, en què les grans superfícies obren les portes cada diumenge i tots els festius a excepció de tres. Amb el nou calendari que plantegen, ho farien de juny al primer o segon cap de setmana de gener, a més de la Setmana Santa. Des del punt de vista comercial, el primer semestre és molt menys rendible que no el segon.

No, no i no

Francesc Ferrer és editor i impressor, i des de 2012 presideix Unió Gremial, anteriorment integrada a Covaco. Quan se li demana per l’acord d’Anged, Asucova, Cecoval i Covaco, li treu importància: “Al capdavall, totes quatre formen part de la CEV (Confederació Empresarial Valenciana), defensen uns interessos concrets, i a nosaltres ningú no ens ha convidat a seure-hi”. Ferrer és conscient que qualsevol acord comporta “cessions de totes bandes”, però en aquest cas, assevera, “tan sols perd el petit comerç”

“Aspirem a un consens basat en criteris d’equitat. Al Consell Local de València ens vam mostrar partidaris de fixar l’obertura de festius en 18 dies, i més tard fins i tot vam acceptar-ne 23, però no pensem transigir més”, adverteix Ferrer, que és “molt pessimista”.

“Les grans cadenes volen imposar els seus privilegis i el seu model de contractació, molt inestable”, lamenta el president d’Unió Gremial, “mentre nosaltres oferim ocupació fixa i revertim els guanys en el propi territori”. Ferrer resumeix la contesa en “una lluita entre el model de comerç anglosaxó i el mediterrani”, i recorda que la directiva europea Bolkestein, relativa al mercat intern, “demana d’adequar el model de cada lloc a les seues particularitats”.

Vicente Inglada, secretari general de la Unió de Consumidors, també proposa pensar en termes casolans, però alhora és sabedor dels entrebancs que hi ha pel camí. La Unió és una de les tres associacions de consumidors i usuaris —les altres dues són Avacu i Tyrius— amb seient reservat a l’Observatori. És la més progressista de les tres, i com a tal, exigeix “una aposta per la dignificació del treball”, així com “el foment del consum responsable, de manera que s’eduque la ciutadania perquè no acudesca a comprar diumenge, sinó durant la resta de la setmana”. Amb tot, paren atenció que “els usos de consum han variat, ara molta gent compra directament des de sa casa, i això caldria no oblidar-ho”.

Per bé que Avacu i Tyrius són més proclius a la llibertat horària, aquestes dues plataformes i la Unió sempre unifiquen la seua postura en el debat sobre horaris comercials. No és descartable, per tant, que accepten la proposta de 40 festius que la Conselleria, els sindicats, Unió Gremial i FACPYME encara esperen rebaixar. Inglada, això sí, convida els seus socis a batallar pels 30 dies.

València, pel carril 30

Els 30 dies són el repte que acarona el regidor de Comerç de l’Ajuntament de València, Carlos Galiana. Una xifra que reduiria a la meitat els festius que es pot obrir actualment i que es concentraria, tal com desitgen les grans empreses, a la segona meitat de l’any.

Galiana advoca, de fet, per circumscriure’ls “als mesos de setembre, octubre, novembre i desembre, i al primer cap de setmana de rebaixes de gener”. “Serien entre 28 i 32 festius anuals, en funció de cada any”, precisa el regidor, delerós que s’arribe a un acord que permeta abandonar aquesta negociació extenuant “i concentrar tots els esforços a fer campanyes conjuntes de promoció del comerç, crear districtes comercials, etcètera”, diu mentre li sobrevolen el cap les idees.

 

El regidor de Comerç de l'Ajuntament de València, Carlos Galiana. / Miguel Lorenzo

Igual com Inglada, Galiana destaca que ens trobem davant “una qüestió cultural”. “Si acostumem la gent a comprar diumenge, ho farà durant la resta de la seua vida, i pensem que diumenge hem de fomentar unes altres alternatives, raó per la qual hem incrementat tant les activitats als barris i hem convertit la plaça de l’Ajuntament en un espai per a vianants, amb un mercat ecològic, el darrer diumenge de cada mes”.

Mercadona, Consum i d’altres supermercats no acostumen a obrir diumenge, si no es tracta de festius acumulatius. És a dir, quan hi ha dos festius seguits i n’obrin un dels dos, ni que siga mig dia. Per què s’han adherit a l’acord de 40 festius que els deixa en inferioritat de condicions davant Carrefour o Alcampo, doncs? La raó cal buscar-la a les zones turístiques (Benidorm, Oriola, Torrevella...) on sí que se n’aprofiten.

Alguna premsa ha parlat d’“acord històric”, però a la Conselleria li lleven el qualificatiu “històric” i li afegeixen un prefix: “Preacord”. Res més. I remarquen que la seua posició és la de la proposició no de llei bastant restrictiva presentada per Compromís al Congrés dels Diputats —aprovada amb el vot de l’esquerra, PSOE inclòs, i de les formacions catalanes i basca— que no és més que un brindis al sol, perquè el PP no l’aplicarà. Per això promouen una proposició de llei que, atesa la feblesa del Govern espanyol, altere les coses de debò.

A nivell valencià, Costa assegura que el Consell treballa per bastir “un pacte real”. “No volem que després ens diguen ‘traïdors’ per haver aprovat una cosa o una altra; no tirarem endavant si no hi ha una majoria clara de tots els sectors en joc a favor de l’acord”, rebla el director general. “No pot quedar la sensació que aquest Govern s’ha plegat als interessos de segons qui”, avisa amb el somni de tancar un acord que no excedesca els 30 dies. Mentrestant, les grans superfícies es freguen les mans: qui dia passa, any empeny (amb els 63 festius inclosos). •

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.