Camí a la independència

Crònica d'un pas (gairebé) definitiu cap a la República catalana

La jornada del dimarts 10 d'octubre estava envoltada de grans expectatives per als independentistes principatins. Aquestes han quedat acomplertes, a mitges, amb la proclamació i posterior suspensió temporal de la independència per part del president Carles Puigdemont. Repassem com s'ha viscut la jornada.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Tancat i barrat. Només una entrada, la del passeig Picasso, permet l'accés al parc de la Ciutadella i, per conseqüència, al Parlament. Això, sí, primer cal acreditar, davant el control dels Mossos d'Esquadra, que s'és polític o periodista. Un cop dins, desenes de furgones de mitjans autòctons i internacionals fan passadís fins a l'entrada de l'edifici parlamentari on hi ha muntats mitja dotzena d'escenaris televisius improvisats. La jornada es preveu intensa, l'expectativa és alta i les mesures de seguretat s'extremen per intentar evitar que res aturi l'esperada intervenció de Carles Puigdemont, prevista per les 6 de la tarda. Un dispositiu intensiu dels Mossos d'Esquadra es desplega al voltant del parc.

Mentre a Palau es couen els darrers detalls, d'una roda de premsa de Govern anunciada per la 1 del migdia, a la Mesa del Parlament, reunida a les 10 del matí es presenten els resultats de referèndum. Una lectura que no ha anat seguida de cap tràmit parlamentari i que per tant no habilita cap votació, de moment, per al ple de la tarda. Tal vegada, però, el PSC hauria presentat un recurs de reconsideració al fet que la Mesa s'hagi donat per assabentada de dits resultats.

Quan passen dos minuts de l'hora marcada, apareix Jordi Turull i desfà l'esperança de qualsevol que esperés saber alguna cosa del que passaria a la tarda. "No em correspon a mi desvelar res del que dirà Puigdemont", avançava el conseller de Presidència. Res de nou i dins el Parlament, els més de mil periodistes acreditats -358 de mitjans internacionals- es van amuntegant per tots els racons possibles a la recerca d'un endoll. Alguns aprofiten per fer una juguesca. Per un euro pots apostar per quin serà el primer país que reconeixerà Catalunya si es declara la independència. Veneçuela, Eslovènia o Israel figuren entre els més cotitzats.

El rebombori va en augment a mesura que s'apropen les 5 de la tarda. Fileres de càmeres esperaven l'entrada de Puigdemont, que de seguida enfila el camí cap al seu despatx. Falten 40 minuts per l'hora clau. No és dia per deixar-se veure gaire. Com Puigdemont, la resta de representants polítics, a mesura que arriben, s'escolen ràpidament cap a les zones dels grups parlamentaris. Només alguns membres de la mesa durant el matí i de Podem Catalunya feien voltes xerrant ara amb un, ara amb l'altre. Mentrestant, als afores, milers de persones omplen el passeig Lluís Companys per seguir la intervenció presidencial a les pantalles gegants instal·lades per les entitats sobiranistes.

A les 6 en punt, just abans de l'inici del ple, tot s'atura. Dos imprevistos. El primer, no tan sorprenent, la petició per part de Ciutadans i el Partit Popular de desconvocar el ple que ha obligat a reunir-se la Mesa del Parlament per finalment desestimar-la. El segon, l'ajornament d'una hora de l'inici del ple a proposta del president Puigdemont. Una decisió que aixeca tota mena de dubtes al voltant de la declaració d'independència. Durant aquesta hora d'interludi, rebombori als passadissos, suposicions, converses en veu baixa, una reunió entre representants de Junts pel Sí i la CUP i una segona entre els membres de la coalició independentista. Finalment, es crida als diputats perquè retornin al ple.

Cara de concentració del president mentre espera al seu escó que tothom arribi a l'hemicicle. Mossega la vareta de les ulleres i repassa el text que du en una carpeta negra. Els flaixos l'assetgen. Tothom és la sala, a excepció dels diputats de la CUP, que arriben tots alhora al cap d'un parell de minuts. El portaveu dels anticapitalistes, Benet Salellas, fa una parada per comentar un breu detall amb Jordi Turull i s'enfila cap a l'escó. El run-run és constant.

El tret de sortida el dóna Carme Forcadell, deixant espai per al record de les darreres víctimes per causa de la violència masclista a Catalunya confirmades durant la setmana. El torn de Puigdemont arriba a un quart de 8 del vespre. Primer moment per a "la necessitat de desescalar la tensió" i tot seguit per fer un balanç històric del greuge català des de la transició, posant especial èmfasi a l'etapa post Estatut. "Les urnes han dit sí a la independència i aquest és el camí que estic disposat a transitar", avança el president català abans d'arribar a l'esperada declaració.

La fórmula triada finalment, un dels majors interrogants dels darrers dies, es revel·la com la d'assumir "el mandat del poble perquè Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república".

Al cap de breus segons, però rebaixava el to per proposar que "el Parlament suspengui els efectes de la declaració d'independència per arribar al diàleg". Un matís que és respost amb el silenci dels diputats de la CUP mentre la resta d'independentistes aplaudien la intervenció presidencial.

En el torn de rèpliques, la intervenció més contundent la fa la líder catalana de Ciutadans, Inés Arrimadas, que es refereix a la declaració del president català com "un cop anunciat a la democràcia i al sentit comú", i denuncia que el Govern "no enganya a ningú, la declaració en diferit segueix sent una declaració d'independència". També el cap de files del Partit Popular català, Xavier García-Albiol, ha parlat -amb to greu- de "cop d'estat" i ha exigit a Puigdemont que es fes enrere i desoís de la proclamació d'independència.

Més suau és el posat del socialista Miquel Iceta, quan demana al president català que, "per patriotisme, no declari la independència", perquè amb "el 38% dels vots no poden fer el que volen fer". Alhora, considera que l'ajornament de l'entrada en vigor de la declaració "no fa sinó augmentar l'incertesa".

Iceta clou la seva intervenció demanant diàleg i de la mateixa manera inicia el seu discurs el portaveu de Catalunya Sí Que es Pot, Lluís Rabell, per agrair que Puigdemont hagi posat el fre, perquè a l'entendre del líder de la coalició de l'òrbita dels comuns, "si no hi ha una correlació de forces capaç d'imposar un referèndum encara menys hi ha una correlació de forces per imposar el reconeixement d'una nova legalitat.".

Tampoc no alça la veu Anna Gabriel, de la CUP, que si bé valora la declaració d'independència, denuncia amb fermesa el canvi de plans emprès per l'equip de Govern en decidir suspendre els efectes d'aquesta. "Avui no hi ha cap derrota que valgui, ja no podem suspendre els efectes del referèndum. Les diputades estem cridades a defensar la República i ho farem de manera oberta al món", etziba amb contundència.

Rúbrica i interrogants

El següent pas de la litúrgia és la rúbrica de la declaració d'independència a l'auditori del Parlament amb la firma de tots els diputats de JxSí i la CUP. A mig camí, de sortida, Jordi Sánchez -portaveu de l'ANC- i Jordi Cuixart -d'Òmnium Cultural- compareixen als passadissos del Parlament per mostrar el seu suport a la decisió de l'executiu de Puigdemont i, alhora, demanar que la suspensió sigui delimitada per un temps concret. De fet, el text que van rubricar els electes independentistes entre aplaudiments no contempla la suposada suspensió, sinó que queda a expenses de que no es duguin a terme els tràmits per fer-la efectiva.

Entre aquests tràmits, explica el portaveu del Secretariat Nacional de la CUP, Quim Arrufat, que compareix acompanyat de la direcció anticapitalista al cap de pocs minuts de firmar-se la declaració, hi ha la tramitació jurídica de la llei en seu parlamentària. Una tramitació que els cupaires entenien que calia fer ahir, 10 d'octubre. El viratge de Puigdemont, diu, "deixa tocada la relació" entre les dues forces, malgrat que "no la trenca". El canvi de full de ruta es deuria a ofertes per part d'agents internacionals per mitjançar en el conflicte. Com els líders de les entitats sobiranistes, Arrufat demana també posar un límit a la suspensió que, al parer de la CUP, no hauria de superar el mes. Finalment, anuncia que el consell polític de la seva formació debatrà durant els dies vinents si suspendre l'activitat parlamentària de la formació mentre el marc polític vigent sigui l'autonòmic.

Són quarts de dotze de la nit, quan tothom comença a enretirar-se del Parlament, amb l'incertesa de no entendre massa bé com s'han esdevingut les coses durant la tarda i la dificultat de preveure l'abast i la incidència de la declaració feta i de les propostes de diàleg internacionals.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.