El dilluns 1 de maig a Alacant, un protagonista inesperat acaparava les mirades en la manifestació del Dia Internacional dels Treballadors. Era Gabriel Rufián, que visitava la ciutat per a participar a l’endemà en un acte d’una candidatura a les eleccions municipals.
Gabriel Rufián, portaveu d’Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats i candidat a l’alcaldia de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonés), un dels municipis dominats totalment pel PSC, visitava la capital del sud valencià per a donar suport a Unides per Alacant, la candidatura en què participa el seu partit. Aquesta opció electoral està encapçalada per Manolo Copé, d’Esquerra Unida, i compta també amb l’impuls de Podem, d’Aliança Verda i d’Esquerra Republicana.
La gestació
Al País Valencià, l’entesa entre Esquerra Unida i Podem no ha sigut senzilla. Tampoc a Alacant, que ha esdevingut una excepció en aquesta confluència, atès que serà l’única gran ciutat del territori en què la candidatura l’encapçalarà Esquerra Unida. Aquesta formació, conscient que Podem no viu el moment polític de fa quatre anys, quan el lideratge dels morats a les confluències era indiscutible, va negociar l’encapçalament de la llista a l’alcaldia d’Alacant després que Podem s’erigira com a formació referent de les candidatures a València, Elx, Castelló de la Plana i a les tres demarcacions valencianes per a accedir a Les Corts.
Des d’un primer moment es va donar per fet que Xavier López, portaveu de Podem a l’Ajuntament d’Alacant i candidat d’Unides Podem al 2019, tornaria a liderar aquesta confluència. Però les negociacions, realitzades al si del partit a nivell autonòmic, van obrir la porta a que Manolo Copé liderara la llista. Aquest canvi, sobtat, va provocar dimissions a l’agrupació local de Podem, si bé Xavier López va acceptar la decisió. López serà el segon de la llista, que anirà seguida de Vanessa Romero (de Podem), de Lucía Ibáñez (Esquerra Unida), de Carmen Villaverde (Podem) i de Mikel Forcada, d’Esquerra Republicana.
Tot i que aquesta última formació té una presència aparentment anecdòtica dins la confluència, el cert és que la seua influència ha sigut destacada. El seu dirigent, Oriol Junqueras, va visitar l’any passat Alacant i es va convertir en el primer polític a demanar la creació d’una candidatura que sumara totes les propostes possibles ubicades a l’esquerra del PSOE i que obrira, també, les portes als moviments socials.
La confluència
Siga com siga, el cert és que durant l’acte polític protagonitzat aquest dimarts per Gabriel Rufián, Compromís, que no feia acte de presència, era constantment criticat. En primer lloc per Xavier López, qui lamentava que els valencianistes no s’integraren en una coalició com la que s’ha creat i qui recordava un reflex recent d’aquesta negativa, quan aquest 1 de maig totes les formacions a l’esquerra del PSOE marxaven juntes en la manifestació mentre que Compromís anava per lliure. «Ací no han manat els egos», assegurava Xavier López, qui també beneïa la fórmula de Sumar de cara a les eleccions espanyoles i demanava «arribar a un acord ampli que done impuls a l’esquerra transformadora».
Gabriel Rufián parlava després del regidor de Podem i com ell, també en català, feia un discurs que despertava el màxim interès dels presents a la llibreria Pynchon & Co, on es desenvolupava un acte que acollia més d’un centenar de persones. El portaveu d’Esquerra Republicana al Congrés es preguntava «quantes vegades ens han dit que no podíem fer política», i relacionava la tasca del seu partit amb la de Podem o la d’Esquerra Unida, especialment en relació amb les lleis aprovades a nivell estatal gràcies, també, al suport rebut per EH Bildu. Segons Rufián, «al PSOE no se li deixa fer: se li obliga a fer», i posava també com a exemple els indults dels presos polítics catalans. «Som els que hem aconseguit que nou persones dormen a casa seva i no a una cel·la per haver fet un referèndum», deia abans de rebre aplaudiments.
El candidat Manolo Copé se centrava en la realitat d’Alacant i constatava que «la ciutat necessita il·lusionar-se». Denunciava que el govern local «ha convertit l’Ajuntament en una institució al servei d’uns pocs», reivindicava que la llista d’Unides per Alacant està nodrida «per persones que no són família de ningú i que porten anys deixant-se la pell», i assegurava que, a les explicacions demanades de «per què anem amb Esquerra Republicana», ell respon sempre «per què no, si són d’esquerres i són republicans?».
Copé també ironitzava confirmant que «no declararem la independència d’Alacant», i anunciava que la primera mesura a prendre si arriben a governar seria l’anomenada «ordenança de convivència cívica», titllada per l’oposició com «l’ordenança de la vergonya», que permet multar persones que dormen al carrer i dones prostituïdes. El candidat, optimista, considera que «amb il·lusió», la seua candidatura pot repetir els resultats de Guanyar el 2015, quan aquesta coalició dominada per Esquerra Unida va superar els 20.000 vots i va aconseguir sis regidors al caliu de l’efecte de Pablo Iglesias.
Tot i aquesta esperança, el cert és que les enquestes internes fetes per alguns partits vaticinen una victòria còmoda de la dreta i l’extrema dreta a la ciutat, però l’esquerra pretén mobilitzar el seu electorat per a evitar-ho. A banda d’Unides per Alacant, Compromís espera traure representació amb la candidatura liderada per Rafa Mas i els socialistes presenten com a alcaldable Ana Barceló. L’exconsellera de Sanitat seria, sens dubte, l’alcaldessa en una hipotètica majoria de les esquerres a Alacant aquest 28 de maig.