La concentració al davant dels col·legis electorals que havien patit repressió policial violenta l'1 d'octubre s'havia convocat a les 11. Però a l'Escola Ramon Llull a les 10 h. ja hi havia tanta gent com el dia del referèndum quan la Policia Nacional va carregar, a les 8h. 22'. Aquest cop hi ha nens -diumenge no n'hi havia cap. Van acompanyats dels pares. S'han organitzat tallers i dibuixen en minitauletes, extraordinàriament aliens al rebombori que els envolta.
Sobre l'asfalt del carrer Consell de Cent, al davant de la façana principal de l'Escola, s'han imprès centenars de mans de colors i la reixa de la porta principal s'omple de clavells i flors de paper. La gent, a onades, coreja «Hem votat», «Som gent de pau», «Som gent pacífica» i «Lluitar, crear, poder popular».
A mesura que arribaven mitjans de comunicació a l'Escola Ramon Llull, la gent començava a cantar «Premsa espanyola, manipuladora» i, quan connectaven en directe, «Es muy sencillo, decir la verdad».
Cap a les 11 del matí, quan els manifestants ja eren milers, van arribar representants dels sindicats (Camil Ros, d'UGT, i Javier Pacheco, de CCOO), les associacions independentistes (Jordi Sànchez, de l'Assemblea, i Jordi Cuixart, d'Òmnium Cultural), el Govern de la Generalitat (el vicepresident Oriol Junqueras; el conseller de Cultura, Santi Vila, i la consellera d'Agricultura, Meritxell Serret), l'Ajuntament de Barcelona (l'alcaldessa Ada Colau) o el Govern de la Diputació de Barcelona (Juanjo Puigcorbé, diputat de Cultura).
Camil Ros, secretari general de la UGT, ha dit a EL TEMPS que «amb aquesta aturada no volem portar el conflicte a les empreses sinó que les empreses, els treballadors i empresaris ens sumem per dir no a la violència i sí al diàleg i sí a la pau». Sobre si és vaga o aturada, Ros ha afegit: «Que hihagi una gent que estigui fent vaga general, que hi hagi una gent que estigui fent aturada de país, que hi hagi una gent que estigui fent concentracions... Això és l'important: que avui ho sumem per fer aquest crit, aquest clam contra la violència i per la pau».
Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, ha expressat que la concentració era un homenatge als votants de l'1-O: «Vam veure diumenge com aquí s'exercia la violència contra gent pacífica, totalment desarmada que no estava cometent cap delicte sinó que estava exercint el seu dret a votar». Sobre l'aturada de país, Cuixart ha dit a EL TEMPS: «Hem d'estar molt orgullosos d'aquesta resposta, de ser capaços d'aturar el país, de fer aquesta vaga general en defensa de la llibertat i la democràcia. I que ningú no en tingui cap dubte: aquest és un pas més cap a exercir el nostre dret a l'autodeterminació, cap a la proclamació d'aquesta república catalana».
Per la seva banda, l'actor Juanjo Puigcorbé, responsable de Cultura de la Diputació, ha declarat a EL TEMPS que «La gent, com es veu, està molt engrescada a demostrar a tothom que ens està veient que aquest és un poble pacífic que està en contra d'aquesta brutalitat policial que hem viscut aquests dies. Esperem que els nostres germans de l'Estat espanyol i de fora ho vegin i ens donin una mica la raó, una mica de calor. Perquè el que està en qüestió la democràcia i els drets fonamentals». Puigcorbé ha explicat que tot plegat li recorda temps passats: «Jo ja ho he viscut, perquè tinc una edat. El 1974, 1975 i 1976 va haver-hi les grans vagues i la repressió. Hem de considerar que és molt important que s'afegeixin els sindicats, els pagesos i sobretot els estudiants. I aquesta és la clau: la gent jove està decidint el seu futur i la gent jove serà qui tombarà aquest règim deficient que hem estat arrossegant aquests anys. I esperem que hi hagi un procés constituent que s'estengui després a tota la península. Tant de bo».
Un cop els representants de les administracions van retre homenatge als votants assetjats l'1 d'octubre a la Ramon Llull, davant de la porta principal, tots els manifestants s'han dirigit al carrer Aragó per unir-se a la manifestació convocada a Plaça Universitat pel carrer Passeig de Sant Joan i la Gran Via de les Corts Catalanes.
Pel camí, la manifestació improvisa crides. Davant de la residència de gent gran 'Com a casa', canten «Sense les iaies no hi ha revolució» i, quan troben els bombers -procedents de les concentracions davant de la seu del PP i la Delegació de Govern, on s'han desplaçat per garantir que no hi hagi aldarulls- els hi dediquen noves versions de càntics que ja s'han fet clàssics de la mobilització: «Els bombers seran sempre nostres» i «Més bombers i menys policia».
La protesta s'ha dirigit després cap al Parlament, per Passeig de Sant Joan i l'Avinguda Lluís Companys. Pacíficament.