ENÇÀ I ENLLÀ

Mig món esgarrifat

Les escenes de la repressió violenta del referèndum provoquen missatges de solidaritat de polítics europeus i portades de mitjans d’arreu del món, tret de Madrid.

 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Les imatges d’una dona de cabells blancs, orgullosa de manifestar-se però inconscient que un raig de sang li queia del front per tota la cara, van fer la volta al món en 80 mitjans; els vídeos de l’Escola Pau Claris, amb noies empeses escales avall; amb un policia pujant per les mateixes escales per llançar-se i clavar amb més força la seva bota contra un home estirat a terra han esfereït teleespectadors dels dos hemisferis. La desproporció policial va ser evident arreu del món, a pesar de la insistència de Rajoy a dir que “Espanya és una democràcia amable”. La societat de la informació fa que els vídeos gravats amb mòbil tinguin tanta validesa com les imatges empaquetades per agència. I les redaccions d’arreu del món poden jutjar de manera equànime quina és la seva interpretació d’un munt de recursos audiovisuals professionals i amateurs.

La CNN va titular “La vergonya d’Europa”. Possiblement, el més punyent i dolorós dels titulars per a Rajoy perquè l’assenyala sense matisos i en fa responsable tota la UE. Els diaris The New York Times deia “El referèndum d’independència de Catalunya es desenvolupa entre caos i enfrontaments” i The Washington Post: "A Catalunya, un caòtic sí", al diari, i “Enfrontaments durant el referèndum d’independència amb més de 700 ferits, inclosos 12 policies” (web). Der Spiegel publicava dilluns al seu web un reportatge titulat “Els separatistes declaren el triomf del referèndum”. Libération titulava “Catalunya. Cop de força” amb una imatge impactant de la repressió policial.

 

 

La contundència de la premsa internacional sobre l’ús de la violència de seguida va provocar la reacció de polítics europeus de primer nivell que fins ara s’havien mantingut distants repetint el mantra de l’“això és un afer intern d’Espanya”. El primer ministre dels Països Baixos, Charles Michel, es va pronunciar clarament a Twitter: “La violència mai no pot ser la resposta! Condemnem totes les formes de violència i fem una crida al diàleg polític”.

També el primer ministre d’Eslovènia, Miro Cerar, es va mostrar “preocupat per la situació” i reivindicava “diàleg polític, Estat de dret i solucions pacífiques”.

També ho va fer l’home que representa el principal partit opositor al Regne Unit, Jeremy Corbin, líder del Partit Laborista. “La violència policial contra els ciutadans a #Catalunya —va piular a migdia— és impactant [shocking en anglès]. El Govern espanyol l’ha d’aturar ara mateix”. Tres hores més tard va insistir a reclamar a la primera ministra britànica, Theresa May, “a apel·lar directament a Rajoy perquè acabi la violència policial a Catalunya i trobi una solució política a la crisi institucional”.

Paradoxalment, del Regne Unit que ha començat a allunyar-se de la UE, arribaven aquestes crítiques més desacomplexades. També d’Escòcia i també des d’àmbits molt allunyats de la política. “Cada cop més preocupada per les imatges de Catalunya”, piulava a Twitter la primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, que destacava la feredat que provocaven les imatges independentment dels ulls que les miraven: “Independentment de les opinions sobre la independència, tots hauríem de condemnar les escenes que s’estan veient i demanar a Espanya que canviï de rumb abans que algú acabi greument ferit”. I reblava: “Deixeu la gent votar pacíficament”. Més críptic es va pronunciar l’exprimer ministre Alex Salmond en la mateixa xarxa social: en una mateixa piulada es demanava si era hora de deixar marxar Catalunya, si era hora també de deixar marxar Theresa May i si el Brexit pagava la pena.

Des del taller de creació de Harry Potter, la creadora d’aquesta nissaga, J.K. Rowling, enviava un missatge d’estupefacció en resposta a un vídeo d’agressions piulat pel corresponsal del Financial Times Michael Stothard. “Això és repugnant i injustificable”, deia Rowling.

Des de la influent Alemanya, només va transcendir, gràcies a un periodista de Die Welt, Holger Zschaepitz, que Angela Merkel va fer una trucada a Rajoy “quan el Govern català ha dit que hi ha 465 persones ferides per les forces policials”. Ni Madrid ni Berlín van confirmar o negar la trucada ni, lògicament, se n’ha explicat el contingut.

L’expresident del Parlament Europeu, Martin Schulz, el gran derrotat a les últimes eleccions contra Merkel com a candidat dels socialistes alemanys, també va fer servir el Twitter per dir que “l’escalada a Espanya és preocupant” i repartir culpes: “Madrid i Barcelona han de rebaixar la tensió immediatament i buscar el diàleg”.

L’endemà de l’1-O, la Comissió Europea ha donat per primera vegada una resposta diferent a l’esmentat mantra de “l’afer intern” i el seu portaveu, Margaritas Schinas, ha afirmat que «la violència no pot ser mai un instrument polític» tot i que ha refermat la seva confiança en Rajoy: “Confiem en el lideratge del president Rajoy per gestionar aquest difícil procés en ple respecte a la constitució espanyola i dels drets fonamentals dels ciutadans”. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.