Una macabra col.lecció està guardada en un soterrani de la Universitat de Dinamarca del Sud. Són quasi 10.000 cervells humans, perfectament identificats, cada un conservat en un recipient amb formol i amb el seu corresponent número, formada entre inicis de la dècada de 1940 i fins a la de 1980.
Segons publicava BBC News el passat 16 d’abril es tracta de la col.lecció d’aquesta naturalesa més gran del món. Els cervells van ser extrets durant les autòpsies de pacients ingressats en diferents institucions psiquiàtriques del país i sense que ells -ni els seus familiars- autoritzessin la pòstuma donació. Aquest fou el motiu pel qual durant la dècada dels anys vuitanta es va generar una agre polèmica sobre el particular, es deixà d’engreixar l’estranya col.lecció i, finalment, ja entrat el següent decenni, el de 1990, el Consell d’Ètica de Dinamarca determinà que es podien seguir essent utilitzats per a la investigació científica. I, per tant, el macabre magatzem segueix intacte, tot i que, com s’ha dit, ja no rep noves aportacions cerebrals.
Els científics asseguren que la col.lecció ha permès facilitar força l’estudi de moltes malalties mentals, com la demència i la depressió. D’altres veus del país també recorden que l’existència d’aquest fons de material humà és una prova de l’estigmatització de la malaltia mental i de la falta de drets dels pacients psiquiàtrics durant èpoques passades.
L’origen. La col.leció es va començar just després de la Segona Guerra Mundial, amb cervells extrets de pacients psiquiàtrics que havien mort en diverses institucions del país. Originàriament es guardaren a l’Hospital Psiquiàtric Risskov, a Aarhaus, on hi havia l’Institut de Patologia Cerebral. La norma d’actuació obligava al registre exacte del pacient: qui era, on vivia, quan van néixer i morir, la malaltia que patia... de tal manera que tots els cervells estan perfectament identificats.
Amb la polèmica de tot just iniciat els vuitanta, la Universitat de Aarhaus proposà que les autoritats traslladessin tot aquell fons a una altra banda o bé que es destruís. Aleshores fou quan la Universitat de Dinamarca del Sud, situada a Odense, acceptà rebre el peculiar fons.
Fou just en aquell moment en que els mitjans del país s’interessaren per la col.lecció. No era cap secret, però el cert és que no es coneixia gaire la seva existència. Mai havia estat en el centre d’atenció mediàtica. Quan els mitjans se’n feren ressò, immediatament esclatà una intensa polèmica sobre què fer amb els cervells. Científics, polítics, religiosos i molta gent anònima participà en un intens debat sobre si calia destruir els cervells o intentar localitzar a les famílies dels morts perquè decidissin o se’ls quedessin... i, sobretot, el país es va afrontar per primer cop a un aspecte social de la vida que s’havia mantingut -com per tot arreu- marginat de l’atenció pública: la malaltia mental.
En especial va emergir a la superfície -mediàtic i social- el tracte que es dispensava als ingressats en un hospital psiquiàtric. Era com tancar-los i tirar la clau. Podien ser sotmesos a tot tipus de tractaments sense que haguessin de donar el vist-i-plau, com per exemple la lobotomia, o, tampoc era gens estrany, podien no ser tractats mai de cap manera; sovint qui entrava en una institució així no en sortia en tota la resta de la seva vida, allà morien i eren soterrats en el cementiri de l’hospital, oblidats per les famílies i la societat. L’abandonament que sofrien era absolut. Per això, deia la BBC, «era molt probable que els familiars dels pacients ni tan sols sabessin que els cervells havien estat preservats».
La culminació del debat sobre què calia fer amb els cervells va arribar amb la decisió final que va prendre el Consell d’Ètica. Decidí que era èticament acceptable que seguissin essent usats per a la investigació científica sense necessitat de demanar permís als familiars. Des d’aleshores qualsevol grup científic danès o internacional pot demanar poder accedir al peculiar fons per analitzar alguns dels quasi 10.000 cervells de la col.lecció.