Des que el fotoperiodisme utilitza les eines digitals ha estat qüestionat. Els softwares, les xarxes, les càmeres dels mòbils i els seus filtres, com els usuaris fan ús de les fotos, casos de manipulacions en imatges de reconeguts fotògrafs, no han ajudat a aclarir els dubtes sobre la veracitat, honestedat i rigor de la nostra feina. Quantes vegades ens hem defensat amb la resposta "aquí no hi ha photoshop"?
Però sembla que aquests darrers 20 anys eren només l'escalfament per a la nova etapa que la Intel·ligència artificial (IA) enceta. El canvi en molts àmbits es preveu èpic. El nou paradigma es filtra a les nostres vides de manera tan bèstia i accelerada que més d'un miler intel·lectuals, empresaris i científics ja han demanat que s'aturi el seu ús durant sis mesos per reflexionar què i com ho volem abans no prenguem mal de debò. Itàlia ha prohibit certes eines d'IA per vulneració de la protecció de dades i el greuge que suposa la difusió de dades errònies. Altres veus ja diuen que un mal ús posaria en perill la democràcia. Un diari espanyol mostra en portada fotos falses de polítics per demostrar què és capaç de fer aquesta tecnologia. Fotografies de la detenció de Donald Trump es publicaven setmanes abans que fos realitat, també del Papa amb un posat modern. Per uns moments, per a molta gent, tot això va ser cert.
Totes les revolucions en les rutines de producció han suposat riscos, però també oportunitats. Aquesta confusió i bombardeig d'imatges sense sedàs hauria de ser la gran oportunitat pel fotoperiodisme. Ara és el moment de demostrar que les nostres imatges són garantia de veracitat i un certificat d'autenticitat i compromís per mostrar com és i què passa al món. Sense manipulacions.
Ara és el moment de demostrar que les nostres imatges són garantia de veracitat i un certificat d'autenticitat i compromís per mostrar com és i què passa al món. Sense manipulacions.
No tindria sentit estar en contra de la IA. Pot ser una fascinant eina de creació. Però cada cosa té el seu espai: ni el fotoperiodisme pot jugar a crear ficció ni la IA pot vendre rigor i veracitat. Les noves regles del joc ho han de diferenciar amb claredat.
En aquest sentit, urgeix un manifest amb la signatura dels col·legis professionals de periodistes, de sindicats i associacions de fotoperiodistes, com també d'editors. Un manifest que iniciï un nou contracte entre mitjans i audiència, i que expressi el compromís necessari del periodisme amb la societat. Apreciada audiència: sabem del bombardeig d'imatges i textos i dels dubtes que n’hi ha sobre la seva autenticitat. Tot és confús i ja no se sap què és veritat. Nosaltres sempre recomanem que es perdi una mica el temps per contrastar i cercar la font. Nosaltres, fotoperiodistes i mitjans, assegurem que tot el que publiquem és veraç, real i no manipulat. Assegurem que la nostra informació és acurada, contrastada, transparent, honesta i, per tant, som una font digna de confiança. La nostra signatura és un certificat de garanties.
De fet, res nou: aquests són els fonaments del periodisme. I són el nostre compromís amb l'audiència, la nostra aportació a la societat en general: realitat, veracitat, autenticitat, rigor, ...
Penso que aquest manifest ja fa tard. No podem perdre aquesta –potser darrera– oportunitat. Tot va massa ràpid.
Jordi Play és fotoperiodista